Ostres, ahir vaig patir més del compte. L’anestèsia semblava que m’atravesava la boca de costat a costat quan em punxà el dotor, i ja un volta en la faena hi notava gelors i sensacions extranyes: ai!! a vore si no esta ben adormida la dent, hi pensava. Per sort ahir em va tocar l’infermera que més m’agrada 
Jo sóc prou callaet, i més amb gent que no conec. Em diuen:
- Sentat ahí i ara vindrà el doctor,
jo m’assente i ja està, em dedique a observar l’instrumental amb dedicació enginyeril:
- Quin acer sera açò?
- Perque és acer, no?
- Estarà soldat? Mecanizat? A vore… Vaig a tocar-ho…
- En este cacharro pensa furgar-me dins la boca? Què malparit!!!
I allí estic fins que entra el doctor, i no surt de dins meu el anar buscant conversació amb les infermeres. Si elles diuen:
- ¡Qué calor hace!
o
- ¿Quieres más agua?
doncs hi parle, però la cosa no va molt mes enllà. Doncs d’on ve el fet que una infermera m’agrade més que un altra, si jo estic tot el rato en els ulls tancats i a penes si sé quina careta tenen!? Doncs del contacte físic!!!
Perquè quan estant allí assegut note com l’ajudant del dentista es possa tan a prop meu que amb les seues cuixes s’apoia suaument damunt el meu braç esquerre… podria jo apartar-lo un poquet? I tant!!! Però s’està tan agust aixina. A més a més, em dóna joc a concertrar-me en com les cuixes van i venen, ara s’apoien en més pressió, ara es retiren, ara hi tornen i no en pensar què seran tots ixos ruidets que sento dins la meua boca. Ahir pensava, si en comptes d’infermera fos infermer… ara mateix estaria tot agobiat ací tombat en la boca oberta!!! 
Ja només em queden dos visites: Altre empast i neteja. Em tocarà la mateixa pruneta? 
PS: Heu pensat si es podria considerar una “qualitat del servei” el fet que l’imfermera s’aprope mentre fa la seua feina? Seria un detall suficient per a elegir entre dos dentistes que facin correctament un empast? Diríem: “Els dos ho fan be, però al primer hi vaig més agust”? Seria, si es fera conscientment, un bon mètode per fidelitzar a la clientela (almenys la masculina)? És com allò que diuen a les caixeres del Zara i del Carrefour, que donen el canvi a la mà del client perquè el contacte físic agrada? Què en penseu?
Ja veig que t’agradat molt la visita al dentista. podriem fer dentistes per a dones i per a homes. uff un home jove i ben posat com a dentista i ademes uns infermers per supost res de infermeres, ens cauria la babeta mirant la cara mentres et fan el que que volen en la boqueta.
Ni faria falta disimular perque com tens la zona anestesiada et cauria i ni es notaria
En canvi tenim que tornar a la realitat la majoria son majors, i amb infermeres. Espere que dins d’un mes que tinc que tornar em posen almenys un infermer
Com aquest estiu treballe altra vegada d’encarregada en el super escogisc a caixers com l’any pasat que com tenia que entrar 2 persones noves i erem tot xiques va tocar dos xics la pena es que tenien poc que escollir solament es van presentar 3 xics i 6 xiques.
Quan era petit i em refregaven les cuixes, em tranquilitzava: Era com una carícia de mare.
Quan ja no era tant petit, em posava més nerviós que si no em tocaven, encara que reconec que molava (mai haguera imaginat llegir un article sobre eixe tema, veus?).
Ara que sóc major, ja ni m’enrecorde. Ja vorem què passa quan vaja a que em facen la “limpiesa”.
Qualitat de servei? Per què no? És a dir, seria una mala qualitat de servei el fet que NO se refregaren, acostumat com hi estic…
Jo vaig demà al dentista, i allí, si tenen que forcejar un poc amb el apadzato, t’agafen el cap, l’envolten amb el braç esquerre,se l’emporten contra el seu pit i amb la mà dreta comencen a trastejar.
Xiquets, a que vos estan entrant ganes de posar-vos apadzato?:P
De posar-nos-el o de revisar-te’l?
(ara voràs Alis si se’n plouen de posts)
Ja sabia jo que m’havia enganyat de carrera. Si és lo que té ser dentistoide.
Ahí lo dejo… xD
Demà a les tres i mitja creuem tots els dits (els dels peus també, eh?)
que me’l lleven!! que me’l lleven!! (perfavooooor)
Si et fa més juvenil, dóna! xDDD
Deixa-t’el un temps més…
Calla, calla… em fa més juvenil però és un engorro per a menjar…
(Javi estava desitjant este comentari)
…en candeleta!! /:O/
Javi, coneixes la història del xic que va ser discret i l’amiga que el va convidar a una birreta?
Una birreta Chimay? Sí que la conec la història, sí…;)
Val a conèixer-la també per a que el convit siga doble? Ostres, d’un tir mataria dos pardals!
Exacte Javi!! Una Chimay! Coneixes la història molt bé
Ara m’entren més ganes de conèixer-la!
“¡¡Mis labios estan sellados cual monje trapense hacedor de Chimays!!”
Aixina acaba el conte Manolo!!
I com comença?
Be, deixe’m-ho. Me’n torne a l’estudi. Fins després xicuelos!