Ostres, ahir vaig patir més del compte. L’anestèsia semblava que m’atravesava la boca de costat a costat quan em punxà el dotor, i ja un volta en la faena hi notava gelors i sensacions extranyes: ai!! a vore si no esta ben adormida la dent, hi pensava. Per sort ahir em va tocar l’infermera que més m’agrada :-)
Jo sóc prou callaet, i més amb gent que no conec. Em diuen:
- Sentat ahí i ara vindrà el doctor,
jo m’assente i ja està, em dedique a observar l’instrumental amb dedicació enginyeril:
- Quin acer sera açò?
- Perque és acer, no?
- Estarà soldat? Mecanizat? A vore… Vaig a tocar-ho…
- En este cacharro pensa furgar-me dins la boca? Què malparit!!!
I allí estic fins que entra el doctor, i no surt de dins meu el anar buscant conversació amb les infermeres. Si elles diuen:
- ¡Qué calor hace!
o
- ¿Quieres más agua?
doncs hi parle, però la cosa no va molt mes enllà. Doncs d’on ve el fet que una infermera m’agrade més que un altra, si jo estic tot el rato en els ulls tancats i a penes si sé quina careta tenen!? Doncs del contacte físic!!!
Perquè quan estant allí assegut note com l’ajudant del dentista es possa tan a prop meu que amb les seues cuixes s’apoia suaument damunt el meu braç esquerre… podria jo apartar-lo un poquet? I tant!!! Però s’està tan agust aixina. A més a més, em dóna joc a concertrar-me en com les cuixes van i venen, ara s’apoien en més pressió, ara es retiren, ara hi tornen i no en pensar què seran tots ixos ruidets que sento dins la meua boca. Ahir pensava, si en comptes d’infermera fos infermer… ara mateix estaria tot agobiat ací tombat en la boca oberta!!! :-D
Ja només em queden dos visites: Altre empast i neteja. Em tocarà la mateixa pruneta? :o
PS: Heu pensat si es podria considerar una “qualitat del servei” el fet que l’imfermera s’aprope mentre fa la seua feina? Seria un detall suficient per a elegir entre dos dentistes que facin correctament un empast? Diríem: “Els dos ho fan be, però al primer hi vaig més agust”? Seria, si es fera conscientment, un bon mètode per fidelitzar a la clientela (almenys la masculina)? És com allò que diuen a les caixeres del Zara i del Carrefour, que donen el canvi a la mà del client perquè el contacte físic agrada? Què en penseu? :o
by Mia
25 mai 2005 at 09:49
Ja veig que t’agradat molt la visita al dentista. podriem fer dentistes per a dones i per a homes. uff un home jove i ben posat com a dentista i ademes uns infermers per supost res de infermeres, ens cauria la babeta mirant la cara mentres et fan el que que volen en la boqueta.
Ni faria falta disimular perque com tens la zona anestesiada et cauria i ni es notaria
En canvi tenim que tornar a la realitat la majoria son majors, i amb infermeres. Espere que dins d’un mes que tinc que tornar em posen almenys un infermer :P
Com aquest estiu treballe altra vegada d’encarregada en el super escogisc a caixers com l’any pasat que com tenia que entrar 2 persones noves i erem tot xiques va tocar dos xics la pena es que tenien poc que escollir solament es van presentar 3 xics i 6 xiques.
by Manolo
25 mai 2005 at 11:49
Quan era petit i em refregaven les cuixes, em tranquilitzava: Era com una carícia de mare.
Quan ja no era tant petit, em posava més nerviós que si no em tocaven, encara que reconec que molava (mai haguera imaginat llegir un article sobre eixe tema, veus?).
Ara que sóc major, ja ni m’enrecorde. Ja vorem què passa quan vaja a que em facen la “limpiesa”.
Qualitat de servei? Per què no? És a dir, seria una mala qualitat de servei el fet que NO se refregaren, acostumat com hi estic…
by Alis
25 mai 2005 at 14:53
Jo vaig demà al dentista, i allí, si tenen que forcejar un poc amb el apadzato, t’agafen el cap, l’envolten amb el braç esquerre,se l’emporten contra el seu pit i amb la mà dreta comencen a trastejar.
Xiquets, a que vos estan entrant ganes de posar-vos apadzato?:P
by javi
25 mai 2005 at 15:06
De posar-nos-el o de revisar-te’l? :P
(ara voràs Alis si se’n plouen de posts)
by Manolo
25 mai 2005 at 16:30
Ja sabia jo que m’havia enganyat de carrera. Si és lo que té ser dentistoide.
Ahí lo dejo… xD
by Alis
25 mai 2005 at 18:23
Demà a les tres i mitja creuem tots els dits (els dels peus també, eh?)
que me’l lleven!! que me’l lleven!! (perfavooooor)
by Manolo
26 mai 2005 at 03:00
Si et fa més juvenil, dóna! xDDD
Deixa-t’el un temps més…
by Alis
26 mai 2005 at 09:11
Calla, calla… em fa més juvenil però és un engorro per a menjar…
(Javi estava desitjant este comentari) :-P
by javi
26 mai 2005 at 09:34
…en candeleta!! /:O/
by Alis
26 mai 2005 at 09:37
Javi, coneixes la història del xic que va ser discret i l’amiga que el va convidar a una birreta?
by javi
26 mai 2005 at 10:43
Una birreta Chimay? Sí que la conec la història, sí…;)
by Manolo
26 mai 2005 at 10:46
Val a conèixer-la també per a que el convit siga doble? Ostres, d’un tir mataria dos pardals!
by Alis
26 mai 2005 at 13:17
Exacte Javi!! Una Chimay! Coneixes la història molt bé ;-)
by Manolo
26 mai 2005 at 14:38
Ara m’entren més ganes de conèixer-la!
by javi
26 mai 2005 at 14:58
“¡¡Mis labios estan sellados cual monje trapense hacedor de Chimays!!”
Aixina acaba el conte Manolo!!
by Manolo
26 mai 2005 at 15:01
I com comença?
Be, deixe’m-ho. Me’n torne a l’estudi. Fins després xicuelos!