Imagineu-vos un triangle equilàter, amb els seus costats iguals i ideals, recorreu-los mentalment amunt i avall. Noteu com confluixen cada dos d’ells per formar-ne els seus tres vèrtexs. Molt bé, és un magnífica figura, veritat?

Anem un poquet més enllà. Remarqueu els vèrtexs! Engrosseu cada uns dels vèrtexs fins fer-los ben visibles a la figura: pinteu-hi tres cercles rojos!

Encara més, vos demane un últim esforç: pinteu a cada punt mig de cada costat tres cercles rojos, de la mateixa mida, color i intensitat que els anteriors. I ara, com si disposàreu dels comanaments d’una taula de controls, aneu donant-li intensitat a eixos sis punts rojos alhora que feu desapareixer les linies del triangle que fins ara les havia servit de suport.

Molt rebé!! La figura que deurieu tindre en ment es deu assemblar a l’última de la sèrie:

.

Eixa magnífica imatge, creada després d’uns procesos mentals al vostre cervell la tinc jo, estampada i palpitant a la punta de la fava. No rigau, no! És ben cert!

—Doctor, mire que ahir mentre estava a la platja m’ha picat alguna cosa al —a vore com li ho dic perquè no sone a guasa— al, ejem, penis, i m’ha eixit una erupció que…
—A ver, a ver. Vamos a la camilla.

Resulta el metge de guàrdia no era metge, sinò metgessa; i no era una, sinò dues. Així que ja em veig com quatre mans engomades seguixen amunt i avall —com heu fet vosaltre abans mentalment amb la figura— la meua erupció glandiana:

—Siguen una distribució triangular— diu una d’elles.
—Sí, un triángulo equilatero— li advertix l’altra.
—Sí, le recetaremos una pomada para picaduras poligonales de 3 lados— jo, a tot això, mirant-les a una i altra, amb la boca mig oberta, preguntant-me què punyetes…
—Has tenido suerte— em diu, amb un mig somriure, mentres compta i recompta el sis punts —que no ha sido pentagonal!. L’altra tota seriosa asentix amb el cap, mirant-me, mentres em diu que ja em puc guardar el flabiol. El quatre guants acaben dins una bossa de plàstic i la recepta surt automàticament de l’impressora.

A casa he obert el tub de crema; es tracta d’un ungüent groguenc, semblant a una emulsió alliolenca, i mentre recorde sense acabar de païr l’escena de les metgesses, em descobrisc cantant allò de…

Din din rin dín
entre les cames ho tinc;
quant més ungüent li fique
més lluent ho tinc.