Amics, duc unes setmanes molt feliç d’haver descobert a l’increible Richard Feyman. Si encara vos queden algunes dies per disfrutar de les vacances no dubteu en llegir el seu divertidíssim llibre “Està Ud. de broma Sr. Feynman?” Me’l podeu demanar, que encara no li l’he tornat al meu germà 
Feyman fou un apassionat de la Física, de les dones i, en particular, de la musica brasilera . Li fascinava el vertiginós ritme de la samba. Tan desorbitada era la passió en tot allò que feia que acabà vivint davant la mateixa platja de Copacabana i forman part d’una xaranga carnavalesca, on tocava la frigideira, un instrument de percussió. Feynman, pese a ser d’alma caxonda, es prenia tot amb extrema dedicació. He trobat un inesperat video del premi nobel on assaja, en camisa i corbata, amb uns bongos:
Altre cogut descobriment ha estat l’autor de 4′33″, obra de música clàssica per a ser interpretada per orquesta simfònica al complet per a més guassa. John Cage, compositor i pare de la criatura, investigava sobre el futur de la música. Si recordeu aquell assaig de Joan Fuster, un retorn al silenci sembla que sí és possible.
La gent sesuda i reflexiva, i sens dubte Feynman i Cage ho foren, sempre m’ha fascinat; resulta curiós com les vides d’estes dues persones han estat influenciades, - de manera tan radicalment oposada! - per la música. Ací teniu dos videos més, mireu el rostre de l’un i de l’altre. Jo ja no dic res més.
Feyman i el seu Orange Juice
John Cage i el seu silenci
Nota: no és d’extranyar que Cage diga al final del video que d’entre tots els sons aquells que més li agrada siga el silenci: ací tenim un cogut que ha provat fer música, sons, amb tot allò que tenia per casa!!
