La Gemma Font preguntava hui qui era eixe grup que sonava de fons durant el seu programa radiofònic. Era Revolver i el insofrible —l’adjectivació és meua— Carlos Goñi, li han aclarat, des de control i confirmant,de passada, el meu disgut. Sempre m’ha semblat que el nom de grup semblava exageradament impactant davant la desgana del seu cantant. Karlos Goñi. Goñi, goñ… el cognom sí li cau que ni pintat!!

[diàlegs ficticis]

—Mare, estic fatal, vinc del metge.
—Estàs tota blanca, filla! Vine sentat, què t’ha dit el metge?
—Que tinc un kharlosgoñius viral
—Ai, si! Diuen que hi ha passera!
—I tinc el ventre moll.
—Ugh, pobra. Jaç, prente la lleteta calenteta.
—Gràcies mare.

—Hi ha algú?
—Goñññ, gñññii.
—Està ocupat?
—Goññi, cony, gññii.
—Toc, toc, toc!!
—Redéu, que no se pot ni gonyiar agust??

—Hola iaio! Que va cap a casa?
—Sí, venia ara de la farmacia…
—Què li pasa? Se troba mal?
—Venia de prendre’m la tensió,
—Ai, com és això?
—Duc uns dies trobant-me mustio…
—És que en estes calors, i com la té la tensió?
—Estic rallant la tensió de Gonyi
—Bufa, si que la té baixeta! Apa, vinga, que el convide a un bon esmorzar.
—Anem pues.