Havía estat rumiant estos últims dies sobre la Bellesa de la Simetría, impresionat sobre el meu neocortex (eh?) un comentari que li vaig sentir a Punset (sí, el tipo ise de la 2 del pel blanc): tindre els ulls a la mateixa altura, ni una orella més gran o cap a fora que un altra, la perfecció simétrica de les dents, el nas lo més recte posible, que no es torça, que una cama no siga més curta que un altra és sinonim de Bellesa.
Per que no es gens atractiu un geperut? Per que una persona amb una cella més grosa (superpeluda) que un altra (superfina) ens pareixería tope extrany i antiestétic? I un tipo amb mitja barba? Senzill: careixen de Simetría. O, son Asimetrics.
Me donat compte que tots correm una carrera frenética cap a la Simetría. Tota aquesta gent va al gimnas? Senzill: busquen la simetría dels musculs. I tota la roba que ens posem damunt? Que volem tapar? O, que volem ensenyar? I tota aquesta gent que vol posarse morena? Senzill: busca la uniformitat del color a totes les parts del cos. Oh, la cara i els braços morenos pero el culet i la panxeta més blanquets que las nieves del Kilimanjaro! Ademés la pell més morena tapa qualsevol taca, pelet o irregularitat. Es com un maquillatje.
Hhmmm… la Bellesa de la Simetría, penseu un poc. Es dona en tot el que fem: la façana d’un edifici asimétric ens agrada menys que la d’un simétric. Un elefant amb els dos ullals ben posats ens agrada més que un elefant amb sol ullal o els ullals torts. Un cuadre tort en la nostra pared del menjador trencaría la armonía simétrica i ens apresuraríem a posarlo recte.
Pensant tot açò se m’acudis comentar-lo en xarrada íntima amb Pepito (nom fictici). “Siiií”, es queda tot parat del que li dic i em solta amb cara de Joey Triviani: “Jo una vegada vaig estar amb una xica que tenía les mamelles garxes! Sí, tio, tenía un peçó que apuntava nort-noroeste i l’altre sur-suroeste. Pareixien dos ulls garxos.”
La mare que em va parir: les mamelles garxes! No ho havía sentit mai!
Després em diu: “ho vaig tindre que disar correr amb la garxa!”
El pitjor malson que podría tindre sería desabotonar una sugerent blusa a una xica i encontrar una mamella damunt del muscle i l’altra allá baix, a saber a on… Quina clase de bikini es ficaría per anar a la platja?
Açò és un clar exemple de la inhumana Simetría de la Bellesa. Sigam sincers: Desde un pont es cauen al riu, en plena nit i en mig d’una tempesta de neu, un geperut i una pruneta dorá: A quí salvaríeu primer? La resposta sincera es aclaparadora i podríem dir inclús que injusta: a la pruneta dorá. Home, algú amb tacte i sensibilitat podría argumentar que al geperut la gepa li fa de flotaor i no s’afona… un argument un poc peregrí, ara que ho pense. Ja meu estic imaginant, algú dient: “Mireu, allí va el geperut, riu avall, com un tap de suro!”
PD: Però, un geperut amb dos gepes simetricament posades ens pareixería atractiu? No está gens clar…
El gepós del riu: acava de descobrir que te gepa.
Home, una panxa ben redoneta també és simètrica, no?
I el pepito eixe amb tant de tacte amb les dones… no lliga massa, m’equivoque?
Ahhh, tant de bo fora tant fàcil! Però no, teniem que ser molt més complexes que tot això…
Com ho va explicar el Punset? “Oye, no es que nos guste la simetría, sino que encontramos la asimetría repugnante. Entonces, si somos aminoácidos y los átomos son como estas pelotas…”
Pepito, efectivament no lliga masa, pero les xiques que es pasen el dia conectades a internet no lliguen molt més que un personatje com Pepito. De totes maneres,veig, que el problema de Pepito es que es un noi molt sensible…i a les noies els nois sensibles no els va.
Eih això sí, el guacamole estava molt bo!
Viva Old El Paso!
PD: I a vore si escriviu una bona coguda, que només escric jo(cogudes)! Si escriviu algo ben cogut escriure allò que vaig fer al cine una vegada. Als Abaco per a ser exactes!
PD: Manolo veig que has calificat la meua coguda de “Sorna”. Per l´amor de Deu, jo escric seriosament no sornosament!
La importància de la simetria ja la coneixia, llastima que em perdera el programa del Punset… eixe tio es el número 1.
La desgràcia es que el cervell es capaç de percebre les imperfeccions asimétriques a nivells quasi imperceptibles, encara que nosaltres no siguen capaços de veure conscientment que es el que falla en eixa careta. Quina putada. Respecte a les panxes redonedes, la meva almenys no es molt simétrica. Llàstima.
Be, per sort o per desgràcia en som uns quants els que encara som capaços de percebre la bellesa que existeix en la asimetria. Temps dirà si estem equivocats.
Clap, clap, clap!!! Llagrimeta caent per la careta… xDDD
Tot es resumis a esta qüestió: A qui salvaries al geperut o a la pruneta dorá? Recorda que hi ha tempesta de neu.
Imagina dos xiques. Mitjançant un aparell d’ultima tecnología que valora la simpatía descubrises que les dos xiques tenen la mateixa simpatía (nice). La mateixa: tenen una gran puntuació, fiquem un deu. T’agraden molt i tens la posibilitat de eixir amb les dues noies. Pero l’una te un defecte d’eixos impercitibles per al cervell de que parles: es garxa. Amb quina eixiries?
En el teu cas, amb la garxa? Com pots apreciar la garxor? O que li falten dos o tres dents?
Mira, la apreciació de la bellesa interior em pareix correcta. La apreciació de la bellesa física, siga simétrica o asimetrica em pareix incorrecta, perque es suplerfua.
Es un error tan gran apreciar la bellesa de l’asimetría com la bellesa de la simetría física de les persones.
Segons el punt de vista, aixó podria ser salir de guatemala para caer en guatepeor.
Es cert que la bellesa física és superflua, o potser superficial (mai millor dit), de ahí el meu comentari al respecte de valorar la asimetria.
Per altra banda, al contemplar la bellesa interior podem caure en el mateix parany que aquells que idolatren la bellesa física: la búsqueda de la perfecció (en aquest cas, de la perfecció interior); la búsqueda d’aquella persona que tinga totes aquelles qualitats (simpatia, gràcia, sentit del humor, bondat, ___________ rellene ud. la linea de puntos) que podem considerar con part desitjable de la bellesa interior.
Almenys en el meu cas, he conegut moltes dones que reunien estes qualitats i no totes m’han agradat, no se ben bé per que. O potser si que m’han agradat totes. La veritat, aixó del agradar es una cosa que mai he tingut molt clara. Quan estic amb altres persones les valore per el grau de agustisme que sento quan estic amb elles (em sento a gust, poc a gust, molt a gust, en els nuvols, etc.). Potser es el moment de demanar hora al meu psiquiatra…
Una hora després
La veritat es que no ho tinc gens clar, cosa que és evident llegint la meva resposta. M’ho hauré de rumiar i potser aprofite per a escriure algo al meu blog xD
Per cert, búsqueda > recerca :$
Molt bé, molt bé, me pareix impresionant(collunut) que algú em raone les meues cogudes mentals, els meus desvarios.
Els dos raonamens que em donat els dos son falsos, perque en els dos casos son dos raonaments “romantics”: la teua apreciació cap a la asimetría en el teu últim comentari em pareix falsa. Es de bon sentiment, sí, pero no real. Sincerament, no pots disar de sentir un desagradable sentiment antiestic de Llejor quan veus a u mellat. Això no vol dir que tingues que sentir un despreci cap al mellat. No mesclem coses.
La meua resposta es molt més falsa: el despreci físic, sobretot a la simetría, em pareix una falta imperdonable de sinceritat. Mogut per un sentit romantic cap al “débil” he negat la Bellesa. Com se pot negar la Bellesa a la Bellesa.
De totes maneres te de dir que estem mesclan la Simetría de les coses(Simetría general) i la Simetría en les persones. I em pareix que parlem de coses diferents al mesclar coses degut a una falta de definició dels conceptes i sobretot degut ha que estem raonant(+ ó -)seriosament una parida mental escrita a casi vuelapluma.
Bé, espere el teu raonament sesut amb impaciencia.
El poder de les primeres impressions. Potser en una primera impressió si que juga una part important la bellesa fisica. Després, la bellesa interior (o la carencia de esta) es va revelant poc a poc, deixant entreveure a vegades gent bellisima… i a vegades, gent amb greus problemes psicologics (i no em refereixo als que estem en el grup de “se’ns va la pinya”). Yo vaig patir en les meves carns eixa sensació de menyspreament per part de una dona després de la primera impressió. Dos semanes després, la mateixa dona estava menjant-me la orella (en el bon sentit, es clar). Per tant, per sort o per desgracia, els que ens encontrem en el grup 2 (i ací faig referencia al post del meu blog només tenim dos possibilitats:
Treballar per a aconseguir una millor primera impressió
Treballar la segona impressió, es a dir, el que ve dresprés
Prou cogudes mentals per avuí, un altre dia més, que ara me’n tinc que anar que he quedat amb una chati. xD
a lo chin-chan: UuuOoooh!
O_o mani? xD