La mare llig subtitolat a Bush al televisor i es mira unes gràfiques que van cap avall i d’altres que van cap amunt. La mare es gira cap al fill, que fa cara d’endormiscat:

—Jo no entenc què passa…

El fill badalla. A la pantalla comencen a parlar, tot seguit, del derbi Espanyol-Barça. Ara una bengala puja; ara baixa. La llum roja torna a descriure un paràbola ascendent, ara molt lentament. El fill es mira a sa mare, que s’ha incorporat sobre el sofà:

—No sé perquè passa el que passa. Tot va bé, i de moment, tot va mal. Jo no entenc res! Tu saps què està passant al món?

El fill fot cara de no tindre ni idea de la resposta, però li contesta el que li ha constestat el director del banc quan li ha preguntat eixe matí.

—La banca americana, d’in-ver-sió — fa ací el fill una pausa, idèntica i expectant com la del director de la sucursal —ha estat fent locures, i les conseqüències les patim tots; per això ara pagues 50 euros més d’hipoteca.

—I per lo que fan uns altres mal o hem de pagar ací? Jo no entenc res de lo que està passant.

El fill arronsa els muscles i es tornen a mirar la tele. Ara el vol de la llum vermella es captada des d’una altra càmera, d’eixant darrere un estel de fum que, degut a l’excesiu zoom del pla, emboira tota la pantalla.