A aquest tipo i al seu germà li’s va fer gràcia llegir en aquest blog que anava a córrer i no van tindre millor idea que la de voler vindre. Vam caminar més que vam córrer i, com és comprensible per a la gent que fa mesos que no fa esport, van acabar fets pols.
Així que vaig tindre que convidar-los a dos quintos a cadascú per a que agarraren forces. I a olivetes, papes…
Si torne a anar a córrer amb ells, que siga lluny del maset.
Neeeeen!! Tornarem a correr junts (uoh?!), ens encanta fer esport amb tu. I recuperar-nos del degast físic…
La foto molt discreteta, ja temava vorem amb el cul a l’aire!
¬¬’
Lleig!
Ostres, quines patilles més curtes duia!! :O