L’any passat, a mitjans d’abril de 2.023 si mal no recorde, començaren a comercializar-se els primers vols espacials per a turistes. Després de dos anys de proves, la companyia SpaceMoon oferia al gran public la possibilitat de xafar la Lluna, de passar una setmana al seu hotel-spa i oferir una excursió – amb guia en castellà – al lloc on el mòdul Apol·lo allunitzà per primer cop.

La setmana que ve hi vaig de vacances.

La preparació pel vol ha estat ben fàcil. Pensava que ens farien moltes més proves mèdiques. Però, la veritat, és que tot ha resultat ben senzill. El curset de cosmonauta m’ha encantat. Ens emprovàrem els trajes, amb l’escafandra i tot. L’hostessa, rossa i de pell molt blanca, ens parlava a tot el grup amb un accent no vaig saber copsar. De totes maneres era molt agradable i vam passar una bona estona amb ella. Insistia en la importància de ficar-se l’escafandra. Algunes dones no volien desfer-se el tocat, just venien de la perruqueria. Però ella insistia, amb un vermellòs somriure.

- Són ordres del capità, senyora. El capità Armand no permet pujar al transbordador ningú que no hagi estat escafandrat.

Pel que vaig poder entendre, a l’espai es donen sensacions, a voltes aterradores, en alguns visitants. Uns, no s’hi acostumen a l’inexistent atmosfera llunar. Aquell cel buit, negre; aquell èter intangible provoca una agorafòbia a alguns turistes, que amb ells ulls tancat s’aferren al seient de l’autobús llunar negant-s’hi a baixar; o pitjor, fugen d’aquesta sensació cap l’autobús amb tant descontrol que en entropessar amb alguna roca desapareixen llençats de la superfície entre un níngul de pols color cendra. Afortunadament, durant aquest dos anys de proves, una pastilleta antimarejos espacials ha aconseguit enganyar el cervell i reduir-ne al mínim aquest nombre de casos.

Per a l’altra sensació no s’ha trobat encara cap medicament. Es qüestió de tranquilitzar-se i respirar lentament. L’escafandrament hi provoca la sensació contraria, una claustrofòbia plena de silenci. A la Terra, als transbordador, a l’hotel-spa sempre hi ha soroll. Pensen, ens deia l’hostessa, que les màquines que controlen la temperatura i les que produeixen la mescla correcta d’oxigen i nitrògen provoquen un xiuxiueig constant allà d’alt. Però quan es posen l’escafandra veuran que tot canvia! El casc s’ajusta perfectament, segellant el vestit de l’espai exterior.

Durant l’escafandrament he vist que la noia del meu costat ha començat a possar-se vermella als pocs segons, jo la veia a través de la meua escafandra: la veia cridar, aixecar els braços, veia la seua boca obrir-se, fins i tot les dents, i com les seues galtes s’inflaven d’eter gassificat, però no la sentia. L’hostessa a vingut a ajudar-la, i poc a poc la noia s’ha anat calmant.

Despús-demà hem de pujar al transbordador.