Just hui fa anys que un astronauta americà arribà per primer cop a este indret. No ha estat casualitat que l’empresa SpaceMoon hagi triat esta setmana per ofertar-hi tants vols. Quin grapat de gent ací d’alt!

El viatge al transbordador ha estat molt suau, sense cap entrebanc. He vist, a través de la finestreta de l’aeronau, com ràpidament guanyàvem alçada, i com la meua esquena i el seient es fonien en tot un. He premut fort els ulls, i en tornar a mirar, he vist Formentera allà baix, rodejada tot de blau. A l’illa te la seu l’empresa, i quasi la meitat dels viatges surten d’allà baix.

Ara travessem s’estratosfera: nebuloses d’immensitat. S’estratosfera té molt d’ambient, els nous bars de copes sempre estan plens. Fem una aturada, de deu minuts, diu l’hostessa, per comprar algun souvenir. A sa Lluna són més cars, ens comenta el comandant mentre xupla amb complicitat el pot de resfresc de llimona que li servix la seua rossa companya.

Finalment m’he comprat una disfressa d’extraterrestre. A l’hotel-spa hi tindrem una nit de carnaval, i aquesta està força guai. És un extraterrestre molt original: una mena d’aspiradora és el seu nas! Un rètol lluminós ens avisa que prompte allunitzarem, i que ho farem a només 200 metres d’on ho va fer l’Apol·lo no se quants…Ens han dit que al casino de l’hotel el re-besnet d’aquell astronauta americà s’encarrega de fer la tirada inaugural de la bola sobre la ruleta. Que comencin les apostes!!

S’hotel-transbordador és al·lucinant. Totes les habitacions són exteriors, amplies, i pots triar la decoració mitjançant un comandament. També tenim tarifa plana telefònica per si en volem comunicar amb Terra. He deixat les maletes al robot, Madison, m’ha dit que era el seu nom. Ell se n’encarregaria d’ordenar totes les coses. M’ha recordat que no es pot fumar ni tan sols als passadissos. Li he preguntat on era el bar i m’ha indicat amablement el camí mes curt. M’ha semblat molt simpàtic, i no m’ha permès donar-li cap propina.

Al bar hi havia ja molta gent. Sobretot molts alemanys riallers entre pintes de cervesa, i japonesos gravant tot allò que veien. Són gent molt educada els japonesos, et graven i després fan una profunda reverència. Hi ha havia a un racó un grup d’uniform. Eren tot homes, amb la seua gorra de comandant ben visible i lluïen un afaitat impecable. Un d’ells, era el comandant Armand, que m’ha saludat fent-me l’ullet. M’he apropat per saludar-lo. Segons sembla estaven esperant unes noies: unes amazones selenites! Són les millors hostesses que podràs trobar ací d’alt, m’ha explicat amb complicitat: pots follar-te-les una darrere s’altra. Li he dit, tot alçant-me indignat, que s’equivocava de bon tros amb mi, que jo no era d’eixa classe de calanya: no m’involucri, que un turista és humanista i no un pirata!

S’han apagat de sobte les llums, i al compàs d’un forta música, han començat a projectar unes imatges:

Mentre la sala reia, i jo encara indignat per gent tan miserable, no podia parar de maleir: comandant Armando Rampas, mal te matis! incinerador dels arbres, violador de ses altures.