Vaig a contar-te una intimitat, encara que el meu home – i ací ella el mira de reüll – quan arribem a casa m’ho recriminarà. Ara ella fa una pausa suficient: estes pauses són molt important en els relats, preparen l’atenció de l’oient, i creen una gran expectació. Ell se la mira mig acuclant els ulls, obri la boca per advertir-la però ella es més ràpida i li guanya la mà:

- El meu home…

I es posa la mà fent visera a la cara, per assegurar-se que me la mire amb tots els ulls, i repren la confessió:

- El meu home col·lecciona cables – m’ho diu a poqueta veu, però les paraules li surten vibrants dels llavis – té casa plena de cables: en te de blaus, de blancs, de rojos, de verds i grocs que semblen escurçons. Els compra als xinos, els compra en ebay i també en internet. D’un fil, de dos fils, de tres fils. Allà on mire, cables. Rígids, semi-rígids i flexibles. Cables enredats com una cabàs de cireres. De coure, d’al·lumini, d’acer, de fibra òptica. Solts, en parelles o en feixos. Amb aïllant de PVC, amb aïllant d’EPR; de baixa, de mitja i d’alta tensió; rolls de 5, de 10 o 50 metres. Cables, per tot arreu!

Com que tot açò ho diu sense agafar alè, ell aprofita l’ocasió per justificar el que sembla ser injustificable a ulls d’ella.

- Dona, que molts d’ells són adaptadors,eh?!!
- Però tants cables, Xavi? – renega ella.
- Sempre en fan falta de cables! – sentencia ell.

———————————————————————————————————————————————————

DSC00094