El grito, el crit, una suggerent forma d’expressar estats d’ànim: dolor, angoixa, desesperació, emoció, plor, plaer, etc.

El pintor Edvard Munch va intentar visualitar “un crit” en un sèrie de quadres molt famosos amb el mateix títol.

Una figura andrógina en primer plano, que simboliza a un hombre moderno en un momento de profunda angustia y desesperación existencial
Aquesta és la interpretació que apareix a la Wikipedia

(Llegeix més…)

És el que Patti Smith ens va recordar el divendres per acabar el seu concert.

Una cosa que hauríem de recordar tots els dies i no només en dies com hui.

Vist l’èxit que Manolo ha tingut en un post tant breu i fútil vaig a provar jo.

Aquell dia pareixia que anava a ser un dia més. A pesar de faltar dos dies només per acabar les vacances no tenia res decidit per fer. L’oratge no incitava a eixir de casa. El cel estava gris i amenaçava pluja. Quan anava a dutxar-se va sonar el telefon…

Manolo com a propietari del bloc tens l’honor de continuar la història. Després decideixes tu qui continua. Lectors anònims manifesteu-vos. Jo passaré el resultat final en un nou post. El miracle dels pans i els peixos, 2 x 1.

ACTUALITZACIÓ: No val passar el torn al creador del post, jo mateix, ni a un altre fins que les persones habituals no hagen escrit una vegada.

“Lo importante del arte no es entenderlo sino sentirlo”

Així de clar ho ha expressat un galerista mallorquí en una entrevista que li han fet amb motiu de ARCO.

Hui és un dia “raro”. Dia lliure, el temps pareix que s’atura. Malenconia. “saudade” Sentir l’entrevista em fa recordar algun dia que no “ritornerà più” a l’EACC, amb el tipet i dos germans. Assidus coguts per ací. Moltes coses per fer, entre elles, en el llunyà horitzó, la quimèrica empresa d’arribar a 50 posts que deuria d’haver escrit abans de Nadal.

Tornant al fil del motiu d’aquest post, ahir vaig assistir a una xerrada sobre l’origen de la modernitat. Un origen que va suposar el trencament, la falla, entre humanistes i artistes versus els científics. Una divisió que el conferenciant va situar entre dos estils de pensament, els primers els de l’opinió i els segons els que intenten explicar la realitat. Aproximadament aquest “cisma” fou entre el S. XVI i XVII. No es pot posar una data. Ningú va dir mai: “Proclame que des de de hui som moderns”. Copèrnic, Galileu, Newton, les reunions de la Royal Society i Colón —no sé si coneixereu que es pensa que era mallorquí, de Felanitx i més recientment que era eivissenc— i el descobriment d’Amèrica entre els protagonistes. Des d’aquell moment qüestions polítiques, artístiques, religioses es pretenien que quedaren fóra del debat i que només l’observable i l’objectivable fóra al centre de la discussió. Vol dir això que l’activitat científica és neutral? Posteriorment s’ha discutit molt sobre això. El conferenciant ho va deixar conscientment fóra del discurs per no fer una xerrada maratoniana.

Per concloure amb l’inici i tornant a citar un pensament que no és meu:

“Lo importante del arte no es entenderlo sino sentirlo”

Hi ha que sentir l’art o hi ha que entendre-lo? El que sí que he entés molt bé al final de l’entrevista és que els galeristes volen una major implicació de les institucions. Implicació? Quinés són les prioritats de les institucions, l’educació sentimental?

A baby knows the answer.
Please, relax and see the video.
Be patient!

You have to wait until 5:02.

(Llegeix més…)

Un del tòpics literaris per excel·lència, ja siga viatge d’aventures, de plaer, interior, iniciàtic, etc. Borges va comentar irònicament que els nostres viatges sempre començaven amb el nostre dit damunt d’un mapa.

(Llegeix més…)

No us asusteu amb el títol. No anem a resoldre cap equació diferencial.

Només us posaré la següent equació visual:

+

Una imatge diuen que val més que cent paraules, ací vos fartareu de vore la confusió entre realitat i ficció. El mite de la caverna del S.XXI, el món Matrix.

=

http://www.nextlimit.com/realflow/img/videos/realflow_showreel2007_externalsonido.html

El més sorprenent és que els creadors de l’enginy tècnic són espanyols. El seu currículum impressiona, com també la humiltat de Víctor González, el director executiu i fundador de l’empresa Next Limit, al que ahir vaig conèixer assistint a una conferència a Palma. A més aquesta mateixa setmana han sigut guardonats amb un premi técnic de l’Academia de Hollywood. Poc a poc esperits emprenedors ens fan oblidar a Unamuno i el seu crit desgarrador de lamentació: ¡Qué inventen ellos!

Volia ser el primer a comentar en el cogudesmentals 2.0 però el meu amic Javi se m’ha avançat i per partida triple, incloent blog de standby. Quina sorpresa! Serà per esta sana competència que ens portem esta tardor i que ha animat molt el cotarro.
M’he animat a fer el primer post perquè no he pogut realitzar cap comentari. Manolo activa els comentaris!
Com sóc molt malpensat he pensat que potser fora un requiriment del nou servidor. Tanmateix no crec que Schwarzanegger a Califòrnia ens tinga tanta estima.

Més tard us faré una aproximació pràctica, terriblement pragmàtica però a a la vegada molt espectacular al món de la mecànica de fluïds.

Fa ja més de 10 anys que Anari, Ana Rita Alberdi, va traure el seu primer disc. La carrera d’esta xica sempre ha gosat de molt bones crítiques encara que continua en per al gran públic en el major dels anonimats.

(Llegeix més…)

RNE, diumenge passat. Programa Siluetas. Post-manduca’s time, hora de la modorra:

La Italia è un paese che ha esportato moda, cugina, quindi è il paese de la inventiva, perchè i turisti continuano a comprare a Napoli una scatola piena di aria di Napoli.

Josto Maffeo

Ho podreu sentir ací en un castellà natiu, però en italià crec que queda més castís.