Aquesta setmana (i part de la passada) tenim els pintors a l’escala (bé, a les dos escales de l’edifici)… han deixat les parets de color crema i el sostre blanc, però això no és tot, falten per pintar les portes de l’ascensor i com que un dels pintors s’acaba de traure el curset CEAC de prevención de riesgos laborales, ens ha regalat esta perla…

(Llegeix més…)

Dilluns toca examen… no massa xungo pero hi ha que aprovar-lo (o plorar la compensació curricular si suspenc, esperem que no)… Per la por a suspendre i perquè demà no treballe, hui m’he quedat estudiant fins tard…

(Llegeix més…)

Avui Manolo i jo hem tingut el plaer (segons els organitzadors ha sigut un honor per als assistents) d’assistir a la presentació del programa de pràctiques per a estudiants que organitza la 32americascap, que per si algú no veu canal nou es celebrarà a València l’any que ve.

La convocatòria era per a les dotze i mitja d’aquest migdia. Arribem en punt (val, potser dos minuts tard) i ja no ens podiem ni sentar, el saló d’actes d’industrials a tope de gent, total que ens quedem drets al fons de la sala junt amb unes 30 persones més.

Dos xiques i un tipet a la tarima. Comença a xarrar una xica en anglés americà, tots amb cara de ‘entre-que-no-llevas-micro- y-que-desde-cou-no-oía-inglés- me-voy-a-poner-a-hablar-con-mis-amigos’, als cinc minuts para, i bé per solidaritat o per fer-li creure que hem entés alguna cosa comença un tímid aplaudiment (no ens hem enterat de res pero ens sap mal: ‘plasplasplas’).

El següent que fan (ja per a anar explicant-se) ens posen un video sobre l’event (que hauria pogut ser un videoclip tipo ‘amo a laura’ perque només es sentia musiqueta) : imatges de València , vull dir, de la ciutat de les arts que és l’únic que ara sembla que té València, un castellet de focs, barquets per tot arreu i ni paraula (ni menció al papa! com s’entere Camps rodarà algun cap…), hmmmmm, taaaaan explicatiu…

Per fi prenen la paraula els dos que xarren espanyol, però el primer que diuen ja ens fa riure a tots (per lo bajini, pero riem): “si estas imágenes os han puesto los pelos de punta, entonces estáis en el lugar adecuado”, els següents cinc minuts els passen dient-nos com en son de guais, como molan sus polos y sus chinos, que seremos muy afortunados si conseguimos llegar a trabajar con ellos y todas esas cosas (no tenen uela , no…).

(Llegeix més…)

Quin susto, tú… hui me n’he adonat que els veïns de davant són uns autèntics finestreros (paraula adoptada de l’argot vilarealenc)!!

I el problema no és que siguen cotilles, el problema és que s’amaguen darrere la cortina quan em gire cap a la finestra… vol dir aixó que em miraven a mi?? Quina por…

(Llegeix més…)

Haveu vist alguna volta ‘Cuarto milenio’? Ho fan en Cuatro els diumenges per la nit, és la nit temàtica del cutre-terror:

Primer fan un capítol de ‘Medium’ , tots els capítols són iguals: ella somnia amb algun crim que ha ocorregut o que està per ocòrrer, com que és superprofessional es passa hores i hores al curro i a l’home li toca quedar-se amb les tres filles rubietes clòniques així que acaben tenint bronca, però sempre acaba solucionant algun crim. Resumint: somni-xiquetes-bronca-finalfeliç, ja comença a avorrir…

(Llegeix més…)

Ja sé que s’ha passat febrer i sense post… be, en tenia un però quasi que no el publique, igual més avant, emmig d’alguna borratxera ho faça, de moment guardadet està millor…

Estem a 1 de març (per pocs minuts) i hi ha una pila de temes dels que es podria parlar: la primera mascletà de falles, la lentitut dels professors de teleco per a corregir examens, Alis a la ‘caza y captura’ d’un projecte final de carrera… però no, cap d’aquests temes és comparable al que per desgràcia haig de tractar a aquest post…

(Llegeix més…)

Quant de temps… Com que l’últim post anava del canvi de pis, quasi que deuria seguir per ahí…

Ja estic al pis nou!!!! Vaig precipitar la sortida del pis anterior gràcies al tacte de les meves antigues companyes (o no) i ara visc uns cinc minuts més prop de la universitat (aixó és bo), tinc el cotxe prou més lluny que abans (a uns 5 minuts -> aixó no és tan bo), ja no tinc veïns psicòpates (almenys que jo sàpiga… -> de moment és bo) i tinc el gimnàs just baix de casa (aixó no sé si és bo o qué, perque per al cas que li faig…).

(Llegeix més…)

Aquest post l’escric entre caixes mig plenes i estanteries mig buides… canvie de pis!!!!!!!

Estic classificant-ho tot: coses que m’emporte a l’altre pis, coses que se’n van a casa, coses que haig de tirar, coses que no tinc ni idea de qué fer amb elles (i ja m’ho podia haver plantejat abans)…

Fa pena i tot (juas)… sis anys vivint en estos poquets (vuit?) metres quadrats d’habitació i compartint prous més metres amb altres tres companyes (o no)… Sis anys d’entranyables annècdotes amb els veïns, amb les del veí del costat podria escriure un llibre (especialment interessant va ser quan fent un sopar amb amics a les 12 en punt de la nit estava tocant a la porta, quina baralla, tots retraent-se coses: ‘pues a mi no me dejas hacer la siesta cuando discutes a gritos con tu novia…’ memorable!)… Sis anys de festes (no tantes), estudi (no tant), sessions de TV (en blanc i negre, fa poc veient la tele: ‘fins i tot els de Cuéntame tenen ja tele en color!’), torns de neteja (si no tinguerem l’horari penjat a la nevera… no vull ni pensar-ho…), companyerisme (pasopalabra!)… Sis anys de demanar cosetes útils per a fer més agradable la meva estança ací a familiars i amics (ningú es va prendre seriosament alló del spray anti-violadors, si conegueren al meu veí que sol apareixer al garaig o al pis a les hores més imtempestives me n’haurien regalat un de tamany familiar)…

En fins, que moltes gràcies a tots: als que m’han oferit alguna habitació durant estos anys i he hagut de rebutjar-la, als que m’han animat a que canviara, als que m’han oferit la seva ajuda per a fer el trasllat… (quant d’agraiment, ni que estiguera rebent un premi)

En quant estiga instal·lada fem una birreta per allí, val?

Quasi s’acaba el mes i jo sense escriure el post… Sempre tot a última hora… No tinc massa temes de conversació últimament així que no em decidia a escriure… Hui he passat per la biblioteca del poli i he estat a punt de buscar algun llibre del Kundera a vore si m’inspirava, pero nooooooo!!!! Eixe és tema de Josevi, jo ahí no entre…

Dimarts vaig tindre la revisió de l’únic examen que he fet esta convocatòria, ahí va breument la història:

(Llegeix més…)

Agost és un mes per a aprendre. En part acadèmicament si no ho vam fer a maig, els últims 7 agosts he aprés la tira, encara que no sempre ha servit de gran cosa per a setembre (ja sé que sempre acabe parlant d’exàmens, però qué voleu, ningú pot escapar-se de les 4 As dels estudiants d’enginyeria: Ancians Asquejats Ansiosos per Acabar, no té ni puta gràcia però és una gran veritat).

Aquest agost l’estic passant a un hotel amb bona vista, té un jardí enorme ben xulo i es veu part de la ciutat. Altra cosa que he aprés és que la gent s’estima ben poc sa casa: quantes finestres puc vore des d’ací? Unes cent? Cent cinquanta? No n’he vist més de deu amb la persiana pujada en tot el mes. Conclusió? Que si es poden permetre passar l’agost fora de casa potser també podrien permetre’s instal.lar un sistema domòtic a casa que puge i baixe persianes i engegue i apague llums quan calga, no? Li veig futur al meu projecte…

També he aprés aquest mes que es pot passar sense internet, sense tele, sense llibres ni periòdics, sense canviar-te de roba durant més de vint-i-quatre hores, sense remullar-te a la platja o a la piscina els dies de més calor, sense vore els amics en molts dies… Sense qué penseu que no es pot passar? Només trobe dos coses imprescindibles: salut (evidentment) i pensar (o enganyar-se pensant) que demà serà un dia millor.