Una bona amiga m’ha enviat aquest enllaç que no té desperdici: Onda a la Valenciclopèdia. Aquesta xica és oriünda del mateix poble i s’ha fartat de riure —com supose que ho haurà fet l’autor de tan genial pàgina del wiki Valenciopèdia— però amigues seues i companyes blaveres no li han trobat la gràcia. No ho entenem. Per la meua part només desitjaria que Marsala llegira aquesta petició: Fes el favor d’escriure les entrades dels pobles veïns i si comences per Vila-real, molt millor!
La darrera perla que vos deixe és aquesta entrada sobre el membre més prolífic del clan dels Fabricios.
Estavem a setembre de l’any 1984. Els meus pares havien decidit feia un any que junt a quatre parelles més serien els clavaris del barri del Crist de l’Hospital. Al mateix temps, també decidiren embotir-me en un vestidet negre lluent amb calcetins blancs fins els genolls i faixa roja que em feia pareixer una botifarreta negra. No contents amb això, em van fer pegar llargues caminates en les processons, sempre acompanyats per pasodobles. Si em psicoalitzaren, supose que arrivariem a la conclusió de que el primer brot d’asocial deguera ser llavors… Fart de processons, d’aguantar dret, de la gent al voltant mirant-me, de la calor i del vestidet, em posava a plorar com un desesperat amb la manida excusa de “Me faaaan maaal eeeels peeeeuuuus!!!” i la pobra de ma uela no tenia altra opció que agarrar-me, soltar un “Sí, és el meu net…” i dur-me a casa.
El que entonces era un horror per a mi, ahir va ser una alegria al dur mon tio a casa un DVD on havien gravat la cinta VHS d’eixes festes. Em pisava de la risa al vore’m com pujava a l’escenari, tot nerviós, durant la presentació dels festerets, festeros i clavaris. De seguida em va vindre la idea de pujar-ho a Internet. Bé, eixa idea i la de trencar el DVD… però com que estava maníac, el resultat és aquest:
He deixa’t al video el festeret que anava davant de mi… —Primooooo, que reguapet que eres de xicoteeet!!! Xaaa, t’apuntaves a tot!!! Quin desparpajo, tu!— I el de les ulleres de Bill Foster (Un día de furia) soc jo. Encara recorde lo nerviós que estava: Tenia que donar-li dos besets a la festera damunt d’un entablao i davant de tot el món!
Després de vore’m (era el que més m’interessava) me vaig fixar en les pintes de la gent. Com ja he dit, corria l’any ‘84 però si m’hagueren dit que això és la postguerra m’ho haguera cregut (el que estiguen tocant pasodobles ajuda molt). Com pot canviar tant la moda en… en… ja fa 24 anys d’allò? El temps corre i no t’espera.
Alguns sabeu que fa poc vaig adquirir una bonica imitació de Fender Stratocaster, que sona com el cul, decidit a aprendre a tocar la guitarra (amb un cost assequible :-P). Bé, per a deixar constància de la poca constància, ací deixe una ristra de riffs e intents de tocar alguna cosa. Llevat del primer, que és una roda típica de blues, deixe per al lector l’intent de descobrir què redimonis estic tocant!
—Ei, que açò no va! Redeu!
—Ja estem altra vegada… El què no va?
—Hostia, açò! Li done al esplorer i no va!
—Jo que estic fart de dir-te?
—No sé.
—Pfff… Acabes d’arrancar l’ordinador. És un ordinador vell. Encara que veges l’escriptori, si mires la llum taronja de la torre veus que no para d’encendre’s. Recordes que volia dir?
—No sé que del disc dur, això ja ho sé!!!
—Ah, llavors?
—Es que li done al botó del esplorer i no va!
—Este tio és bobo… Val t’ho intentaré explicar una altra vegada. Si el Windows està arrancant l’antivirus, a més d’estar acabant de carregar tot el que li fa falta, i tú, impacient, no t’esperes un poc i li dones al puto botonet quaranta-mil vegades, l’únic que fas és sobrecarregar més l’accés al disc dur que ja de per si és prou lent.
—Què?
—Hostia, que t’esperes a que la llum taronja estiga apagada abans d’obrir cap Explorer!
—Val, val, tampoc te poses així…
Clic, clic, clic…
—Què fas?
—Mira, açò no va. L’apague a lo bruto i torne a començar.
—X_x
…
—Mira, encara està en la pantalla negra de “Windows está iniciando”.
—I?
—Que va molt lento!
—A vore, son ordinadors vells. Saps que són lents. Què remugues?
…
Clic, clic, clic…
—Jo parle per a la pared? Què fas donant-li tant al botó del ratolí!?
—És que ja ha aparegut l’escritoriii…
—Pofale.
…
—Què curiós, veritat? T’acaben d’apareixer quatre finestres de l’Internet Explorer…
—¬¬’
…
—Ei! Internet no va!!!
—No sé si t’has donat conter que l’ordinador encara està accedint al disc dur. I molt, perquè si te fixes en eixa careta d’os panda…
—Ja sé que és l’antivirus!
—Ahm… També saps, per lo vist, que si se meneja eixe cercle vol dir que està examinant tot el sistema…
—brffbfbrbbbfb… Però que té que vore en que no aparega la pàgina de iajú!?
—Que te jugues a que apareix de colp… Ui, mira-la, tu, què bonica!
—Ah, ja va!
—Si, clar, ja va.
…
—Ehhh, si vols accedir al hotmail, per què ho poses en la barra de cerca de google i no dalt?
—Què?
—Res, res…
…
—Mira, me canvie d’ordinador perquè Internet va molt lento en este. Té que ser el antivirus…
—Clar.
The inevitable day approaches when our dear, dear friend will be on her way back to the West coast. We know she doesn’t want us fussing over her departure since we’ve done this once already, but it’s still sad to see her go… Feel free to join us for Sunday Brunch at mi casa before she takes off!
Sunday Brunch Date: Sunday, Feb 3 Time: 12pm (6 hours before kickoff, for you sports fans) Place: Eva’s apt— 40 W 17th St, #12C (between 5th/6th Ave)
please rsvp so we know how much to food to prepare..btw, this is a surprise!!
M’he trobat un apunt que critica els rànquings dels millors blogs (i això que aquest era dels primers en llengua catalana). Vaja, que no hi ha cap que explique en què se basen exactament per a la elaboració d’aquestes llistes de popularitat. Exemple:
- ¿CÓMO SE CALCULA EL RANKING DE XXXXX?
El ranking y la distribución por categorías/países se calcula a partir de una serie de datos públicos de los blogs, como la cantidad de enlaces que recibe, comentarios que generan, menciones en otros blogs relevantes o el análisis semántico del contenido de los posts entre muchos otros factores. Estos datos tienen más o menos relevancia a la hora de calcular la capacidad de influencia del blog, ya que algunos son más fiables que otros.
M’ha quedat molt clar.
Però el que més m’ha sorprès ha estat que en un lloc d’aquestos hi havia un enllaç a una pàgina on podies vore una estimació del que val la teua web (basat en criteris tan clars i raonables com els anteriors). Aaaiii… Ahí vos quedeu!!! xDDDD
Hello My name is Kseniya. I live in Russia, in city Kansk. To me 25 years.
Thanks for that you have seen my letter. My girlfriend has given me your information and your e-mail address. She corresponded with man on Internet, and this man has given my girlfriend your information and e-mail address. He has told, that you wish to get acquainted with girl on Internet. My girlfriend has given me these information and here I have decided to write you that we could learn each other. I shall tell you a little about myself. I work as the tutor in kindergarten, I very much love children, and it has affected a choice of my work.
I like work with children and see as they rejoice near to me. A smile on face children this main thing in my work. It is pleasant to me as I like to go in for sports, because sports are health and vivacity. I am active woman and I am pleasant that my body was healthy and beautiful. I think you will see my body and face with my photo in this letter.
I am cheerful and sociable woman, but at the same time me happen sadly that nearby is not present strong, careful and beloved. Therefore I also have decided use the Internet, and I hope that here I can find that about whom I dream, gentle and careful, strong and cheerful, that is second half. I wish give all tenderness, caress and love to which man I search. I hope that once we will try embody our dreams together. I think that our acquaintance will bring to us many pleasant instants and we can meet once. I search not only friendship I am adjusted for serious relations.
If that I have written interestingly that to you, please write on my E - mail:
K s e n i c h k a 7 7 7 1 @ g m a i l . c o m
I shall wait your letter
With hope
Best wishes
Kseniya
Cada dia em sorprèn més l’spam. Aquest m’ha vingut (be, almenys és el primer rastre que ha deixat) d’Ankara.
