Aquesta fotografia s’ha fet a la plaça Geroge Orwell de Barcelona. Per a qui no entenga l’ironia de la fotografia hi ha que dir-li que Orwell és l’autor de 1984, nove?la política escrita al 1948 i enmarcada en una distopia (utopia negativa) a un futur no molt llunyà. En aquesta obra apareix el Big Brother, un ésser colectiu que controla a tota una societat, reforçant un conformisme absolut entre els ciutadans i intentant suprimir la seva identitat mitjançant un control absolut. Així, als ciutadans se’ls nega tot tipus de llibertat, inclús la de pensament, ja que estan sotmesos a una vigilància intensiva, fins i tot en la seva intimitat, que revela a l’Estat qualsevol detall.
La nove?la se va escriure al poc de finalitzar la II Guerra Mundial, en un ambient social tens, sentint l’autor un profund antistalinisme i anticomunisme però amb unes fortes conviccions social demòcrates. Tot i creure que l’obra està inspirada en aquestos sentiments, un informe de la inte?ligència britànica tret a la llum al 2005, revelant que Orwell va ser observat per la policia durant 12 anys per la seua aparent vinculació a moviments d’esquerres, fa pensar que va ser aquesta pressió una de les principals inspiracions a l’hora de plasmar la seua famosa nove?la.
Salvant les distàncies entre obra i realitat, la fotografia (no meua, sino que és una d’eixes que gràcies a Internet se fan famoses) té la seua “gràcia”. Però, que penseu de la gran quantitat de càmeres de vigilància que s’estan instalant? És un bon medi disuasori? És un medi probatori? Si tan sols és un medi disuasori el crim se traslladarà a un altre lloc. Aniran les càmeres darrere? I si la gent amb males intencions s’amagaren darrere d’una careta, farien lleis anticaretes? Una càmera no fa mal, dos tampoc. I si se poguera seguir les vostres pases al llarg de tota una ciutat? Se podria vore on aneu o amb qui quedeu. Molts diuen que si no tens res que amagar no deuria molestar-te però, qui vigila als vigilants? Fins on estarieu disposats a perdre de la vostra privacitat? Vos pareixeria be que al lloc on treballeu se vos vigilara amb una càmera o, fins i tot, se vigilara el que escriviu a l’ordinador (se pot fer fàcilment, aneu asplai ! )? Hi ha lobbies que intenten fer que se creen lleis per a esborrar l’anonimat (el suposat anonimat, clar) a Internet en pro de la lluita contra la pornografia infantil, per exemple, però també se podria utilitzar per saber si baixeu material amb copyright, per a descobrir l’autor d’eixe article o comentari injuriós, per a conèixer els vostres hàbits per a una publicitat més efectiva. Personalment, la situació comença a mosquejar-me. I és que la tecnologia ens ajuda tant que ni ens en adonem de tot el que ha fet per nosaltres, però sempre ens pot perjudicar.
Xarrant amb José Luis (lo siento, no pongo ninguna URL porque cambias blog mas que de ropa interior ) sobre noms de dominis (donant-li idees per a la seua nova web, veieu? ), i deixant a banda alguns poc agraciats ( ¬¬’ ), li va vindre al cap el nom d’aquest blog en castellà, i va dir:
- Algo que no suene a… ¿pueblo? Más cosmopolita, rollo “Hablando con Eva”, “Birria digital”, “Cogudes mentals”, etc., etc.
- Ese ultimo es bueno, ¿eh? Grandeee, Joseviii. xDD
- Jajajaja. Podria sacar la version en castellano: “Mentes cocidas”. Mentescocidas. ajjajajajajajajaj
Hi ha que vore cóm pasen els anys. Molt poca gent pot asegurar que no li preocupa eixe fet. Està dins el mateix sac de mentides que tot el món diu sense cap problema, tant comunes que quasi s’ho acaben creient:
- No veig els programes de cotilleo.
- No m’importa el meu pes.
- No m’importa el pas del temps.
- Què dius, jo soc progre!!
Doncs no senyors, a mi m’importa el pas del temps, i molt! I assumisc les altres, tret d’una! No, de dos… Mmm… d’una i mitja, va, que certs programes poden arribar a ser molt divertits !
- Així que la Leti està apunt de petar?
- Ufff, els llongos i les mones de pasqua, com se noten!
- Merda de noticia, com pot fer tant de temps?
- Jijiji, papà, vine que te vull contar un acudit que he rebut hui per correu-e…
Aquest matí m’ha arribat un correu-e que no puc més que compartir amb tots vosaltres. Sense acritud!
VALENCIANS I VALENCIANES, AÇÒ HO EXPLICA TOT! LLEGIU AMB ATENCIÓ:
Diuen que, quan Déu va crear el món, perquè els homes prosperaren, els va concedir dos virtuts. Així:
Als suïssos els va fer ordenats i complidors de la llei.
Als anglesos, flegmàtics i estudiosos.
Als japonesos, treballadors i disciplinats.
Als italians, alegres i espontanis.
Als francesos, cultes i patriotes.
Quan va arribar el torn dels valencians, Déu es girà cap a l’àngel notari i li digué:
-Els valencians seran intel·ligents, bones persones i del Partit Popular.
Quan va acabar de definir la creació, l’àngel li diu a Déu:
-Senyor, li heu donat a tots els pobles del món dos virtuts i als valencians tres! Això farà que prevalguen sobre tots els altres pobles de la Terra.
Déu respongué:
-Xe, tens raó… Però bé, com les virtuts divines no es poden llevar, farem que cada valencià només en puga tindre dos.
Es per això que hi ha tres tipus de valencians:
Les bones persones i del Partit Popular, no poden ser intel·ligents.
Els intel·ligents i del Partit Popular, no poden ser bones persones.
Les bones persones i intel·ligents, no poden ser del Partit Popular.
Paraula de Déu.
Sigueu bones persones i intel·ligents sempre, però més quan vinguen les eleccions.
REENVIA AQUEST MAIL IMMEDIATAMENT, O NO TORNARÀS A MENJAR MAI MÉS PAELLA NI A BEURE MISTELA AMB ELS AMIGATXOS, NO SE’T LLIGARÀ L’ALLIOLI I ET CAURÀ UNA PEDREGÀ EN EL BANCAL.
Qui no coneix el Canon in D de Pachelbel? Qui? Qui?
Què? Que no saps què és? Mira, per a tu et deixe aquesta versió de guitarra eléctrica (que pot ser t’agrade més si ets dels qui no saben del que parle):
Si teniu qualsevol amic o company estranger que se li fa dur entendre el castellà, aquest video pot ajudar-li a compendre algunes de es expresions més comuns:
Era un dilluns com qualsevol altre. Tornava a casa després de passar un cap de setmana a València. La frescor del matí m’havia despertat. Estava a l’estació del Cabanyal deixant passar la mitja hora que em separava del següent tren cap a Vila-real. La setmana començava amb ganes d’enllestir una part important del PFC.
El tren arriba ple. M’acomode al costat de la porta esperant no tindre contacte amb la resta d’humans del vagó. L’obrir i tancar de les portes en cada parada, l’aire fred a la cara, el passar de la gent t’entreté el soporífer viatge. Em pose les ulleres de sol i deixe que la modorra causada per la climatització m’envaïsca.
Davant meu seu un xic que duia un llibre de l’Isaac Asimov. L’obre a poques fulles del final però la perspectiva d’acabar-se’l no el deguere convencer doncs no va tardar en quedar-se sopa. Amb la barbeta sobre la mà, el colce sobre el genoll i el sol a la cara veig passar l’Horta.
Alguns amics ja han patit les preguntes estúpides que me faig de tant en tant, així com els meus raonaments fuera del resipiente (Les Luthiers). Doncs fart de que la gent no poguera dir-me el perquè d’un dubte¹ que em perturbava des dels 16 anys (un de tants), he tingut que recórrer als xics de CPI (curioso pero inútil). No esperava cap resposta però dijous… Mireu, mireu:
Vaja, que estic pagat que un dubte haja donat per a tant.
¹: El que em preguntava és per què la llum que travesa les fulles dels arbres i es projecta en terra durant un eclipse té la forma del mateix eclipse (en lloc de ser simples redolins). Xe, que la intuició la tenim tots, però el raonament exacte ningú me l’ha pogut dir mai. I mira que era fàcil!
Anit, mentres venia cap a casa del curro, vaig tindre un encontronaso amb el cotxe. Vaig tirar a adelantar a un tipet per l’avinguda Francesc Tàrrega i se me va tirar al damunt. Entre ell i jo no ens vam fer quasi mal ja que anavem a la mateixa velocitat, però a mi em va espentar a la esquerra i li vaig pegar a un BMW novet:
- Uff tio… No te he vijto. Lo ciento. Ej que me ha zalido un peató por er pazo de peatone y…
- ¿Estás bien? He visto que ibas fumando y con la mano fuera…
- Zi, zi, ejtoy bien.
- ¿Tu no eres de aquí, verdad?
- No, ¡zoy de Cai!
Aquesta fotografia s’ha fet a la plaça Geroge Orwell de Barcelona. Per a qui no entenga l’ironia de la fotografia hi ha que dir-li que Orwell és l’autor de 1984, nove?la política escrita al 1948 i enmarcada en una distopia (utopia negativa) a un futur no molt llunyà. En aquesta obra apareix el Big Brother, un ésser colectiu que controla a tota una societat, reforçant un conformisme absolut entre els ciutadans i intentant suprimir la seva identitat mitjançant un control absolut. Així, als ciutadans se’ls nega tot tipus de llibertat, inclús la de pensament, ja que estan sotmesos a una vigilància intensiva, fins i tot en la seva intimitat, que revela a l’Estat qualsevol detall.
! )? Hi ha lobbies que intenten fer que se creen lleis per a esborrar l’anonimat (el suposat anonimat, clar) a Internet en pro de la lluita contra la pornografia infantil, per exemple, però també se podria utilitzar per saber si baixeu material amb copyright, per a descobrir l’autor d’eixe article o comentari injuriós, per a conèixer els vostres hàbits per a una publicitat més efectiva. Personalment, la situació comença a mosquejar-me. I és que la tecnologia ens ajuda tant que ni ens en adonem de tot el que ha fet per nosaltres, però sempre ens pot perjudicar.
!
), i deixant a banda alguns poc agraciats ( ¬¬’ ), li va vindre al cap el nom d’aquest blog en castellà, i va dir:
