Anit, mentres venia cap a casa del curro, vaig tindre un encontronaso amb el cotxe. Vaig tirar a adelantar a un tipet per l’avinguda Francesc Tàrrega i se me va tirar al damunt. Entre ell i jo no ens vam fer quasi mal ja que anavem a la mateixa velocitat, però a mi em va espentar a la esquerra i li vaig pegar a un BMW novet:

- Uff tio… No te he vijto. Lo ciento. Ej que me ha zalido un peató por er pazo de peatone y…
- ¿Estás bien? He visto que ibas fumando y con la mano fuera…
- Zi, zi, ejtoy bien.
- ¿Tu no eres de aquí, verdad?
- No, ¡zoy de Cai!

(Llegeix més…)

Ja ho tenim. Després de molt de temps ja tenim una direcció a Internet com toca. Ja li hem tret tot el suc al primer domini que vaig comprar. Era el moment d’independiçar-se. És possible que siga un poc llarga de teclejar, però val pena. No creieu?

Per fi teniu la direcció:

http://cogudesmentals.net

Que la disfruteu! (Se mereix una ronda de birra per a celebrar-ho, no?)

Té collons que no escriga un article en mesos i que ara ho faja per a dir que:

Cogudes Mentals ja té tenda a Internet!

Entreu ací o ací, amics i amigues, compreu i ensenyeu a tot Vila-real ell lloc on se poden trobar les vostres cogudes!

El domini encara no està comprat. Qui me subvenciona?

Ah, la camiseta que hi ha ara és una merda, però és que encara estic configurant la tenda i fent dissenys que se puguen posar a les camisetes, gayumbos, tases, gorros, bolsos… I és que la tenda esta és molt maniàtica i no vol qualsevol tipus d’imatge.

Actualització: Ja tenim més coses on elegir. El problema és que per ara només em deixa elegir productes amb un fons blanc. Seguirem intentant!

L’altre dia, Alícia em va enviar un correu-e d’un professor del Poli que va enviar als alumnes de SED.

Un par de compañeros vuestros me han comentado que el examen de SED podría cambiarse de fecha para evitar problemas con la visita del Papa a Valencia. ESTA NOTICIA NO HA SALIDO DE DIRECCIÓN DE LA ESCUELA: el examen sigue programado el mismo día (7/7 si no me equivoco).

Si hubiese novedades os las haría llegar por esta misma vía.

Un saludo

Vaja, vaja, vaja… Des del moment de matricular-te que coneixes la data de l’exàmen i ara venen amb estes. Be, no entraré (per ara) amb la visiteta i l’encontre mundial.

Al dia següet vaig conèixer que la meua professora de TALF l’havien operada d’apendicitis. Ens va enviar un correu-e dient, entre altres coses, que el darrer tema no entraria a l’exàmen. Com que això és per als del pla nou d’enginyeria en informàtica de la UJI (assignatura II20), jo soc del pla vell (E45) i al parcial de febrer van possar el mateix exàmen (i dia i hora i aules) per a les dos assignatures volia saber si podria lliurar-me jo també de part del temari. Així que:

Gloria [...] quería saber si el examen va a continuar siendo el mismo para los de la II20 como los de la E45. [...]

Ja conec les seues eixides, però clar, em va descolocar tant que tenia que possar-ho al blog:

Lo que me faltaba, que me dieras faena extra!

No, os voy a hacer el mismo examen, así que ¡a provecharse, leñe (que de vez en cuando tampoco viene mal, ¿no?)!

O sea, que como no apruebes, te afostio de forma no determinista

No tots els del Poli son del Ku-klux-k… errr… Opus? ni tots els de la UJI son com esta. Tan sols m’agradaria tindre’n més del segon tipus :-P.

PS: Si, encara tinc TALF…

Tinc un veí que que treballa a una taulellera i al pobre se li veu la cara d’agobiat sempre que torna a casa. Tindrieu que vore’l, tot ell és un drama. Arriba amb unes ulleres com per a tropeçar amb elles. Té el pel tot rebolicat de tant que se’l grata. La seva pell és d’un color blanc malaltís i és que entre taulells i festes de cap de setmana passa la seua vida. Sí, aneu encaminats si penseu que és el típic masca-xapes que tant li fa reventar els altaveus del cotxe (i de paso, el descans dels veïns) amb makineta, reageton o… Camela [1].

(Llegeix més…)

Ubi dubitum ibi libertas (Donde hay duda hay libertad) [proverbio latino]

(Llegeix més…)

Finalmente me di de baja. Me niego a pertenecer a un club que me acepte a mí como socio.

(Llegeix més…)

BELLESA: No crec que tingués raó aquell respectable doctrinari antic, quan deia que no hi ha res tan agradable com contemplar la bellesa sense concupiscència. Això és una idea de vell o d’impotent: de vell o d’impotent que es resigna a ser-ho. Perquè, si en contemplar un cos adorable no sentim la “concupiscència” que ens fa desitjar-lo, no sentirem més aviat la ira de no sentir-la, o l’enveja dels qui la senten? Encara no he arribat a l’edat en què pugui veure’m condemnat per la naturalesa a una inapetència tan poderosa. Però, si un dia hi arribo, em consideraré ben infeliç. La concupiscència -diguin els moralistes el que vullguin- és la vida.

(Llegeix més…)

Soy lo suficientemente feo y lo suficientemente bajo como para triunfar por mí mismo.

(Llegeix més…)

Yo solo disfruto de este pequeño paraíso terrenal reconquistado. No hago entrar a nadie ni invito a nadie. No he gastado una parte importante de mis capitales para ser admirado o para oír cumplidos, sino solamente para contentar a aquel muchacho que lleva, hace ya tantos años, mi mismo nombre y sufría el fétido amontonamiento y la estrechez de la ciudad, y al fin se ha vengado restituyéndolo a la luz al menos un trozo de aquellos campos que los hombres habían escondido bajo innobles cubos celulares. En las calles por donde todos pasaban, no paso más que yo. Donde los automóviles aullaban y apestaban, se pasean los plácidos osos. Donde había un bar, hay una fuente de agua clara. Donde el prestamista se hallaba apostado, en espera de una víctima, el chacal se solaza al sol. Me he pagado, en el corazón de una ciudad orgullosa y colosal, el verdadero lujo, el más costoso del hombre moderno: el aislamiento y el silencio. Los que pasan por el exterior y ven los altos muros desnudos y saben lo que hay dentro, exclaman: Caprichos de un loco! Yo, en cambio, tengo la impresión de haberme fabricado, en el recinto de un vasto manicomio, una pequeña pero alegre celda de sabiduría.
[El desquite - Giovani Papinni]
–
Josevi: Açó també es pot aplicar als informatics com tú que viuen tancats en un xicotet paradís virtual.

(Llegeix més…)