I de sobte li va vindre el dubte. Després de portar tant escrit, després d’haver despullat els seus pensaments i d’intentar cobrir-los de nou, només hi havia una pregunta que li resonava al cap i el mateix buit li donà la resposta: Sé que cap d’estos escriuria mai res!!!

Però ell estava equivocat i una seqüència de bits el contrarià: Clar que escriurien… Escriurien un SMS a la seua dóna dient-li que fan falta més xulles per a torrar!!!

Ja més tranquils, se n’anaren a dormir.

Este xicotet apunt és per a dir-vos que a partir d’ara se vos vorà la cara als comentaris! Uoh!

Per cert, qui ve a ma casa a pegar-me un bascollà? No vos passa (passava) que quan més teniu que estudiar, més idees vos venen al cap?

Be xics, vos deixe. Vaig a vore al tio Darin…

PS: Josevi, qui sap si ara la gent escriurà més prompte comentaris només per vore’s la cara ;-).

Sí, teniu raó. Soc l’n-éssim blogaire que escriu sobre el tema del Nadal. Esteu farts de llegir el mateix arreu l’Internet, veritat? Doncs, retocant la dita: “El blog es mio y me lo follo cuando quiero”.

Me cague en els Nadals. No és un acte de rebeldia, no és una declaració de principis, no és una coguda mental, tot i que a molta gent li ho pareixeria.

(Llegeix més…)

Perdó Dani i demés companys valencians, si és que els hi ha. Com se pot posar eixe nom a un carrer? I a sobre, amb l’aclaració “cantant”, que no se sap mai… Ah, i el carrer és “d’ell”!

Dimecres 12 d’octubre, després d’una llarga caminada pel llit vell del Túria (Quanta gent fent esport! O, al menys, fent-ho veure) i de vore com l’estupendo Calatrava no té que netejar les xorreres dels seus edificis (Algú sap si cada cop que anuncien els edificis apliquen a les imatges cap filtre de balanç de blancs? Osti tu, per la tele ixen sempre tan blanquets…) Ali i jo vam sentir la necessitat de fer la fotografia:

Tema d’article per a xano-xano…

Xé nano! No tot té que ser cultura per aquests indrets!

Recordeu el llibre d’en Pere Calders “Invasió subtil i altres contes”? Quan ens el van fer llegir a BUP, el que més em va agradar va ser els contes breus del final del llibre. Tinc que reconèixer la raó: Perquè no m’agradava llegir i preferia obres breus, quant més, millor.

Ha passat el temps. Ara m’encisa la forma en que una obra tan breu puga fer brotar sensacions tan aclaparadores. Així que m’he decidit a crear les categories “contes” i “contes breus” per a que els amics de xano-xano puguen gaudir d’aquests.

Josevi se m’ha avançat. Ara és la meva amb alguns dels contes breus d’en Pere Calders:

(Llegeix més…)

Tot i que no escrigau cap comentari, tot i que cregau altra cosa, se que entreu. Ah, Internet és molt mala i no és tot lo anònima que cap esperar… Així, fent ús de l’idea de l’article de Javi per a la boda d’Agustin i Nerea, vos faig aquest petit homenatge, perquè sé que ho voreu tard o d’hora.

I, al igual que li va passar a Agustin, pot ser un dia desperteu amb Vila-real empaperada amb aquesta fotografia!

De totes formes, sort xiquets!

(Llegeix més…)

Espere que els demés autors d’aquest blog seguisquen la coguda. En el meu cas, ho he fet per sadisme, obviament…

Actualització: Alis, Josevi, ja vos tinc reservat l’espai per a les fotografies :-D. Javi, Agus i demés gent satisfeta amb la seva cuitor, vos esperem!

(Llegeix més…)

Aquesta setmana pasada he estat estudiant al maset gràcies a que les festes de la Mare de Dèu de Gràcia de Vila-real estan molt ben ubicades pals estudiants normalets com jo que lis queden assignatures per a setembre i a que la meva finestra de la habitació de casa dona a un espai obert on arriben perfectament els crits de la gent de dos penyes i la música (ni fluixa ni bona) que hi posen. Així que aquesta nit he dormit al maset. Me gitava cap a les 3:30 estudiant TALF. Estic acagallonat!

De matí m’han despertat dolçament amb una telefonada, tant dolçament que m’he llançat a la piscina. I després de desdejunar 250 grs. de gelat he anat cap a la UJI on m’he trobat amb açò:

PS1: Obviament, quasi tot el que he escrit ha estat una coguda mental. Si veieu alguna cosa versemblant tan sols és pel producte de la vostra imaginació…

PS2: Gràcies al sensei de Dani.

Ja són les 15:00 i encara no he fet res. Fa vint minuts que em mire els apunts i ni soc capaç d’acabar de llegir els objectius d’un dels bolletins d’autoevaluació de TALF. Tinc l’exàmen el proper dia 13 de setembre i no crec tindre assegurat l’èxit ni de la meitat de l’assignatura. No crec.

Fora, a una xica se li ha caigut el mòbil a terra. Això m’ha semblat vore des de la cinquena planta de la biblioteca de la UJI. He començat a escriure aquestes línies perque la que tot ho lleva m’ha fet una visita. Pare d’escriure un moment i deixe la mirada perduda. Ja torna la xica del mòbil amb qui pareix la seua parella.

(Llegeix més…)

He encontrat açò, que em permet continuar amb els comentaris de l’article d’Alis:

Ya que se trata de elegir, procura elegir siempre aquellas opciones que permiten luego mayor número de otras opciones posibles, no las que te dejan cara a la pared. Elige lo que te abre: a los otros, a nuevas experiencias, a diversas alegrías. Evita lo que te encierra y lo que te entierra. Por lo demás, ¡suerte!

FERNANDO SAVATER
Ética para Amador

(Llegeix més…)