Y tener que leer tu nombre hasta tres veces.
Y sentir que no tiene sentido callarse las cosas.
Y tener que tragar tu odio a los tópicos al comprobar que os corre demasiada prisa a los más brillantes y adorables.
Y estar oyendo tus carcajadas desde que me he enterado.

No temas, meua, que ya me doy yo el par de collejas pendientes.

Un gran abrazo.

I no sé ni per on començar! Moltes coses ens han passat en els darrers dos mesos com per fer-vos llegir un grapat llarg de línies; millor deixe una foto amb Sílvia i uns bons amics

Ah! Crec que Agus i Nerea i Ander venen a finals de mes, així que vos esperem amb la catifa roja per fer un sopar de germanor.

Em demanava l’altre dia un alumne el significat de la paraula buit, l’absència de matèria, o quantitat de matèria per unitat de volum inferior a un cert valor. Un horror vacui és la sensació que es té quan per raons de força major, el naiximent d’un fill, Ander, en qüestió d’hores o dies, crec que ho és, justifica el no anar-hi a la boda d’un amic que coneixes des de que tenies 6 anys.

Així que hui, en escassos minuts, ens devíem reunir almanco 4 dels coguts que contribuïm a l’escalfament de cap que és el blog. Espere que el dimarts a Palma siguem 1 més els reunits.

Com a Javi sé que li agrada molt la literatura li regale esta resposta d’un ex-futbolista que desconeixia les seues aficions literàries. No sé si ell s’identificara en la resposta però no li costara molt trobar un absent conegut:

Cuando en la soledad de las concentraciones usted disfrutaba con la lectura de César, Cioran, Mario Vargas Llosa, Borges…, ¿le veían como un «bicho raro»?

-Yo creo que en la literatura todo aquello que es sospechoso de poco control siempre inspira mucho recelo. No es que me pasase a mí, yo creo que le pasa a todo el mundo. No le ocurre solamente a la gente del fútbol con la gente del fútbol que lee. Cualquier persona que vaya con un libro en la mano o debajo del brazo, y que dé muestras de ensimismamiento o de estar en otro mundo que no tiene nada que ver con la realidad cotidiana, siempre parece que es sospechoso, o sea, que no se sabe muy bien por dónde va. Yo he llevado muy bien mi condición de tipo algo extravagante, y nunca le he prestado mayor importancia porque para mí jugar al fútbol o leer han sido las dos caras de una misma inquietud: hacer algo creativo, algo que me llenaba de satisfacción.

Que ho passeu molt bé i tot vaja bé!!!

P.D.: Com ho llegireu després espere que tot haja anat molt bé.

Quan havia acabat de contestar al comentari fet per Javi al meu post Innotisible, he pensat que la meua resposta podia ser un nou post. Ací vos la deixe:

(Llegeix més…)

…quan ve de visita a terra ferma.

La Laia sempre es ficava en embolics. Havia quedat amb dues amigues per beure i celebrar que… bé, a aquelles hores de la nit ja havia oblidat quin havia estat el motiu de tan sobtada celebració, però, mentre arrugava el front, intentant sense èxit recordar-ho, es deia que a bon segur que en devia de ser un de ben gros. Quedar un dimecres la nit!!

—Vinga va, encetem la botella d’absenta!— resolgué finalment, cridant les seues amigues des del balcó de l’apartament.

—Estàs segura? Mira que és forta…

—I tant que n’estic!— rigué la Laia.

(Llegeix més…)

A baby knows the answer.
Please, relax and see the video.
Be patient!

You have to wait until 5:02.

(Llegeix més…)

Nota invisible del paquete: Al interesado, pásese a recogerlo por casa de los dos hermanos nada más lea esta breve nota.

G

G

El secret dels “galls” de qualsevol RockStar que s’aprecie:

(Llegeix més…)

plof! shf, shf… prf, prf… shof

La Leyenda continua! Ànim Manolo!! Sempre pot ser pitjor…

(Llegeix més…)

Volia ser el primer a comentar en el cogudesmentals 2.0 però el meu amic Javi se m’ha avançat i per partida triple, incloent blog de standby. Quina sorpresa! Serà per esta sana competència que ens portem esta tardor i que ha animat molt el cotarro.
M’he animat a fer el primer post perquè no he pogut realitzar cap comentari. Manolo activa els comentaris!
Com sóc molt malpensat he pensat que potser fora un requiriment del nou servidor. Tanmateix no crec que Schwarzanegger a Califòrnia ens tinga tanta estima.

Més tard us faré una aproximació pràctica, terriblement pragmàtica però a a la vegada molt espectacular al món de la mecànica de fluïds.