La Laia sempre es ficava en embolics. Havia quedat amb dues amigues per beure i celebrar que… bé, a aquelles hores de la nit ja havia oblidat quin havia estat el motiu de tan sobtada celebració, però, mentre arrugava el front, intentant sense èxit recordar-ho, es deia que a bon segur que en devia de ser un de ben gros. Quedar un dimecres la nit!!

—Vinga va, encetem la botella d’absenta!— resolgué finalment, cridant les seues amigues des del balcó de l’apartament.

—Estàs segura? Mira que és forta…

—I tant que n’estic!— rigué la Laia.

(Llegeix més…)

A baby knows the answer.
Please, relax and see the video.
Be patient!

You have to wait until 5:02.

(Llegeix més…)

Javi | Amics, Música, Regals | Diu, 2007/Des/23 — 11:18

Nota invisible del paquete: Al interesado, pásese a recogerlo por casa de los dos hermanos nada más lea esta breve nota.

.G

.G

El secret dels “galls” de qualsevol RockStar que s’aprecie:

.

(Llegeix més…)

Javi | Amics, Diari de Patricia, Extractes | Dill, 2007/Des/17 — 23:28

plof! shf, shf… prf, prf… shof

La Leyenda continua! Ànim Manolo!! Sempre pot ser pitjor…

(Llegeix més…)

Agustín | Amics, Històries personals | Dill, 2007/Des/17 — 19:51

Volia ser el primer a comentar en el cogudesmentals 2.0 però el meu amic Javi se m’ha avançat i per partida triple, incloent blog de standby. Quina sorpresa! Serà per esta sana competència que ens portem esta tardor i que ha animat molt el cotarro. :)
M’he animat a fer el primer post perquè no he pogut realitzar cap comentari. Manolo activa els comentaris!
Com sóc molt malpensat he pensat que potser fora un requiriment del nou servidor. Tanmateix no crec que Schwarzanegger a Califòrnia ens tinga tanta estima.

Més tard us faré una aproximació pràctica, terriblement pragmàtica però a a la vegada molt espectacular al món de la mecànica de fluïds.

Josevi | Amics, Premsa musical | Dts, 2007/Nov/06 — 23:51

… (no vull mirar a ningú) espere que, per lo menos, vos reconforte.

THE THRILLS / TEENAGER

Formado en Dublín en 2001, este rozagante quinteto irlandés muestra las aptitudes necesarias para nadar y guardar la ropa, es decir, para trascender el ámbito clásico de sus influencias —su debut, “So Much fo the City” (2003), irradiaba devoción por las sensibilidades californianas de Brian Wilson y Neil Young, al igual que su segundo Let’s Bottle Bohemia (2004)— y acceder al circuito de potenciales candidatos al éxito masivo. La quejosa, casi líquida voz de Conor Deasy —no me importa, mi canción-del-verano fue “Grace Kelly” de Mika— parece nacida para el pop puro, y la banda teje alrededor suyo arreglos de campanillas, con mucho piano tintineante y gorgojeantes guitarras sobre un repertorio translúcido a primera vista pero repleto de oscuros recovecos y, ah, tonadas memorables. Desde la sorpresa inicial que suponen “Midnight Choir” o el tema titular, y a lo largo y ancho de “Nothing Changes Around Here”, “Lost Forgotten Song” o “Should’ve Known Better”, la materia con que se han moldeado estos sueños conectará con quienes como ellos rondan la treintena y se preguntan donde se extraviaron las irresponsables promesas de la adolescencia, por qué aquella frescura se ha ido marchitando a cada nueva lección de la vida, por qué ya no creemos en los himnos del pasado. ¿Habrá mejor temática para un álbum pop que la cresta de esa ola en la que se deja atrás el acné y se afronta la calvicie? Pocos grupos actuales barajan épica e ironía con tanto deleite, tan gozosas armonías vocales. Saludo pues a The Thrills y considero “Teenager” mi álbum pop del mes, al tiempo que me permito comunicarles que es demasiado pronto para envidiar la ufana juventud. Que esperen y verán.

Ignacio Julià

Javi es referia fa temps a “la extranya forma que pren l’energía quan ho fa en forma d’ona electromagnètica”. Manolo ens presentava aquest cap de setmana les noves meravelles telefòniques.

(Llegeix més…)

Josevi | Amics, Fotografia, Històries personals | Dmc, 2007/Oct/17 — 23:24

Posiblement per a poder compendre millor la idiosincracia de les fotos de Manuel Font Colonques haurien fer cas de allò que va escriure en un artícul titulat “Xicotetes alegries” Hermann Hesse ara fa més de cent anys, a saber: “…El que se ha detenido alguna vez a observar los juegos de la luz sobre una superficie monocolor, por ejemplo sobre el muro de una casa, sabe de las satisfacciones y goces que los ojos pueden proporcionar… Un trozo de cielo, una tapia de jardín desbordada de verde ramaje, un brioso caballo, un hermoso perro, un grupo de niños, un bello rostro de mujer… son espectáculos que no debemos dejar escapar”. La serie de coses que Manolo no pareix dispost a deixar escapar es pareguda — te la seua propia, prou condicionada pel entorn. Encara que no está molt clar el perqué de la seua mania persecutoria en traure bellesa a sèquies, reguers, tot tipo de postes telegráfics i de la llum, bucòlics camins rurals, cases de llauradors o les restes de estes, finestres penetrades per les diverses llums del dia (pareix obstinat a demostrarnos que la llum del matí no es la mateixa que la del mitj dia: i no ho es, clar, ho sabem tots, pero, ens parem en estes delicioses minucies?), en traure la gracia geomètrica dels espais i els objectes, encara que açò es una característica prou comuna en els fotógrafs, i finalment un retrat d’ell i la seua familia prou escuet — a retalls. S’ha d’agrair i es notable que en la seua evolució haja deixat de rotocar d’una manera tan alarmant les seues fotografies i haja deixat pas, com si se encontrara més a gust amb ell mateix, a una naturalitat menys impostada.

“…Encontraréis que cada día posee su luz y cada alero de tejado su encanto especial. Demoraos un poquito en la contemplación, y os proveeréis para todo el día de un mínimo de bienestar y de comunión con la naturaleza. Paulatinamente se va educando el ojo, sin esfuerzo, para servir como mediador de muchas pequeñas sensaciones, para la contemplación de la naturaleza, de las calles, para captar la gracia innumerable del diario acontecer. De ahí hasta la visión educada para el sentido artístico resta sólo el trecho más corto del camino; lo principal es el comienzo, el abrir los ojos”. Ahí es nada, ni que el tito Herman t’haguera escrit la crítica.

Per supost, com está de moda, he fet un video… per a la gent mandrosa, no faltava més.

Manolo | Amics, Entreteniment, Events, Música | Dts, 2007/Oct/09 — 16:22

José Luis, Carlos i jo estem a punt de vore per primera vegada en directe a Les Luthiers! Actuant ací, al costat de casa, una oportunitat així no se podia desperdiciar —llevat dels 52 € que ens costen les entrades per barba— tenint en conter les arrugues que se gasten els xiquets.

Intentaré fer alguna foteta i, si se pot, alguna penjat del coll del Marcos Mundstock. xDDD

Javi | Amics, Diari de Patricia, General | Dij, 2007/Sep/20 — 18:55

Video a YouTube

Pàgines 1 2 3 4 5 Següent

Funcionant amb el WordPress