Javi | Contes breus, General | Dmc, 2008/Oct/01 — 13:34

L’home que no dormia des de que havíen decidit canviar el matalàs es passava les nits en vetlla. La dona, que dormia al seu costat —atenta tan sols al dring robòtic del despertador— no notava les carícies del seu home, baix els llençols, que intentaven despertar-li el desig.

(Llegeix més…)

Javi | Cites, Cogudes Mentals | Dill, 2008/Ago/25 — 23:26

“Ayer recordé aquella época gloriosa en que creía que moriría sin darte siquiera un sello; me parecía algo tan triste…

Pero más tarde caí en la cuenta de que podría haber ocurrido algo mucho más horrible y mucho más triste: podría haber muerto sin haber sentido nunca la necesidad de larmerte.”

Javi | Extractes | Dij, 2008/Jul/31 — 11:04

En la aceituna las mujeres y los hombres se relacionan con una soltura que no existe en ninguna otra circunstancia, se gastan bromas procaces que estarían prohibidas en la vida normal, y a veces, de las gavillas de mujeres arrodilladas, se levanta un escándalo de risas provocadas por historias que a algunas de ellas las hacen enrocejer y que los niños no entienden, o por una copla pícara que entonan a coro varias voces agudas:

En tiempo de la aceituna
se hacen las bodas.
La que no sale al campo
no se enamora.

(Llegeix més…)

La Laia sempre es ficava en embolics. Havia quedat amb dues amigues per beure i celebrar que… bé, a aquelles hores de la nit ja havia oblidat quin havia estat el motiu de tan sobtada celebració, però, mentre arrugava el front, intentant sense èxit recordar-ho, es deia que a bon segur que en devia de ser un de ben gros. Quedar un dimecres la nit!!

—Vinga va, encetem la botella d’absenta!— resolgué finalment, cridant les seues amigues des del balcó de l’apartament.

—Estàs segura? Mira que és forta…

—I tant que n’estic!— rigué la Laia.

(Llegeix més…)

Javi | Diari de Patricia, Extractes | Dij, 2008/Mar/27 — 15:34

“Dius una paraula i la passes. Per això cal ser parc. Allò que s’altera amb la memòria és al cap i la fi una realitat, ho sàpigues o no.”

Cormac McCarthy
La carretera

.

Agustín | Contes, Històries personals | Diu, 2008/Feb/24 — 16:14

Vist l’èxit que Manolo ha tingut en un post tant breu i fútil vaig a provar jo.

Aquell dia pareixia que anava a ser un dia més. A pesar de faltar dos dies només per acabar les vacances no tenia res decidit per fer. L’oratge no incitava a eixir de casa. El cel estava gris i amenaçava pluja. Quan anava a dutxar-se va sonar el telefon…

Manolo com a propietari del bloc tens l’honor de continuar la història. Després decideixes tu qui continua. Lectors anònims manifesteu-vos. Jo passaré el resultat final en un nou post. El miracle dels pans i els peixos, 2 x 1.

ACTUALITZACIÓ: No val passar el torn al creador del post, jo mateix, ni a un altre fins que les persones habituals no hagen escrit una vegada.

Agustín | Històries personals, Literatura | Dmc, 2008/Gen/23 — 23:35

Un del tòpics literaris per excel·lència, ja siga viatge d’aventures, de plaer, interior, iniciàtic, etc. Borges va comentar irònicament que els nostres viatges sempre començaven amb el nostre dit damunt d’un mapa.

(Llegeix més…)

Javi | Extractes, Regals | Dts, 2008/Gen/08 — 15:11

De cuando en cuando, las circunstancias obligan a recurrir a productos tecnológicos “de reserva”. Así, por ejemplo, a principios de los sesenta, el método preferido por los británicos para suicidarse era la intoxicación por gas de uso doméstico, que contenía monóxido de carbono. Sin embargo, desde los albores de la década siguiente, esta práctica dejó de ser posible cuando el metano fue a sustituir el gas de hulla. En parte como consecuencia de este hecho, se hizo cada vez más popular el humo del tubo de escape de los automóviles, que en 1990 se convirtió en la opción más usual, aunque sólo de forma breve, dada la proliferación de los convertidores catalíticos, con lo que se lograron emisiones mucho menos deletéreas. El ahorcamiento y la estrangulación se tornaron entonces en métodos más extendidos, hasta llegar a ser los más empleados cuando el siglo tocaba su fin. Con todo, no dejaron de convivir con otros y, así, las mujeres preferían recurrir a venenos líquidos y sólidos.

David Edgerton, “Innovación y tradicion. Historia de la tecnología moderna”

(Llegeix més…)

Javi | Amics, Diari de Patricia, Extractes | Dill, 2007/Des/17 — 23:28

plof! shf, shf… prf, prf… shof

La Leyenda continua! Ànim Manolo!! Sempre pot ser pitjor…

(Llegeix més…)

Javi | Contes breus | Dij, 2007/Nov/08 — 10:41
    A las 16:30 empezó a pelar patatas.
Pàgines 1 2 3 4 5 6 7 8 Següent

Funcionant amb el WordPress