L’any passat, a mitjans d’abril de 2.023 si mal no recorde, començaren a comercializar-se els primers vols espacials per a turistes. Després de dos anys de proves, la companyia SpaceMoon oferia al gran public la possibilitat de xafar la Lluna, de passar una setmana al seu hotel-spa i oferir una excursió - amb guia en castellà - al lloc on el mòdul Apol·lo allunitzà per primer cop.

La setmana que ve hi vaig de vacances.
(Llegeix més…)

Quan havia acabat de contestar al comentari fet per Javi al meu post Innotisible, he pensat que la meua resposta podia ser un nou post. Ací vos la deixe:

(Llegeix més…)

Lo sucedido ya no era noticia sino que empezaba a ser lo de siempre.

No es podia fer res. Tant si ho intentés com si no tant es valia. Decidí seure’s a pendre una altra cervesa.

L’home que no dormia des de que havíen decidit canviar el matalàs es passava les nits en vetlla. La dona, que dormia al seu costat —atenta tan sols al dring robòtic del despertador— no notava les carícies del seu home, baix els llençols, que intentaven despertar-li el desig.

(Llegeix més…)

La Laia sempre es ficava en embolics. Havia quedat amb dues amigues per beure i celebrar que… bé, a aquelles hores de la nit ja havia oblidat quin havia estat el motiu de tan sobtada celebració, però, mentre arrugava el front, intentant sense èxit recordar-ho, es deia que a bon segur que en devia de ser un de ben gros. Quedar un dimecres la nit!!

—Vinga va, encetem la botella d’absenta!— resolgué finalment, cridant les seues amigues des del balcó de l’apartament.

—Estàs segura? Mira que és forta…

—I tant que n’estic!— rigué la Laia.

(Llegeix més…)

A las 16:30 empezó a pelar patatas.

Aquest matí m’ha arribat un correu-e que no puc més que compartir amb tots vosaltres. Sense acritud!

VALENCIANS I VALENCIANES, AÇÒ HO EXPLICA TOT! LLEGIU AMB ATENCIÓ:

Diuen que, quan Déu va crear el món, perquè els homes prosperaren, els va concedir dos virtuts. Així:

• Als suïssos els va fer ordenats i complidors de la llei.
• Als anglesos, flegmàtics i estudiosos.
• Als japonesos, treballadors i disciplinats.
• Als italians, alegres i espontanis.
• Als francesos, cultes i patriotes.

Quan va arribar el torn dels valencians, Déu es girà cap a l’àngel notari i li digué:

-Els valencians seran intel·ligents, bones persones i del Partit Popular.

Quan va acabar de definir la creació, l’àngel li diu a Déu:

-Senyor, li heu donat a tots els pobles del món dos virtuts i als valencians tres! Això farà que prevalguen sobre tots els altres pobles de la Terra.

Déu respongué:

-Xe, tens raó… Però bé, com les virtuts divines no es poden llevar, farem que cada valencià només en puga tindre dos.

Es per això que hi ha tres tipus de valencians:

1. Les bones persones i del Partit Popular, no poden ser intel·ligents.
2. Els intel·ligents i del Partit Popular, no poden ser bones persones.
3. Les bones persones i intel·ligents, no poden ser del Partit Popular.

Paraula de Déu.

Sigueu bones persones i intel·ligents sempre, però més quan vinguen les eleccions.

REENVIA AQUEST MAIL IMMEDIATAMENT, O NO TORNARÀS A MENJAR MAI MÉS PAELLA NI A BEURE MISTELA AMB ELS AMIGATXOS, NO SE’T LLIGARÀ L’ALLIOLI I ET CAURÀ UNA PEDREGÀ EN EL BANCAL.

Érase una vez en un hombre que nació en 1942 en Garnant, una industriosa zona de Gales. Sus estudios de piano le llevaron a Londres y posteriormente a Nueva York. Allí conoció una bulliciosa y animada ciudad donde la gente trabajaba de día y de noche no dormía. Quizá esta mezcla ambientes de piano y aterciopelados de día, y de ambiente subterráneos y crápulas por la noche esté en los orígenes del grupo cuya portada con fruta fálica ha sido calificado como uno de los discos de rock más influyentes de la historia. Han pasado casi 40 años de esto. Por el medio una carrera de experimentación que le ha tenido siempre en un segundo plano.

P.D.Ayer el dinosaurio todavía estaba allí. Vivito, coleando y dando guerra. Un lujo que un jubilado deleite con casi dos horas de espectáculo. Sin concesión a la nostalgia y con un repertorio dónde mostró sus habilidades al piano, órgano, violín y guitarra, acompañado de 3 músicos que sonaban a estudio. Distorsiones de voz, guitarra, acordes asonantes y mucho, mucho volumen, sorprendiendo al que esperaba un concierto pausado y intimista.

Moraleja: Si en Fahrenheit 451 aparecen unos curiosos personajes, los hombres-libro nuestro dinosaurio sería el hombre-rock.

Endivina, endevinalla
Com es nom* el dinosaure?

*Forma mallorquina de dir Com es diu.

Ho sent però no hi ha premi

Mola açò de fer de profe!

Dóna fins i tot per a fer un post!!