—Ei, que açò no va! Redeu!
—Ja estem altra vegada… El què no va?
—Hostia, açò! Li done al esplorer i no va!
—Jo que estic fart de dir-te?
—No sé.
—Pfff… Acabes d’arrancar l’ordinador. És un ordinador vell. Encara que veges l’escriptori, si mires la llum taronja de la torre veus que no para d’encendre’s. Recordes que volia dir?
—No sé que del disc dur, això ja ho sé!!!
—Ah, llavors?
—Es que li done al botó del esplorer i no va!
—Este tio és bobo… Val t’ho intentaré explicar una altra vegada. Si el Windows està arrancant l’antivirus, a més d’estar acabant de carregar tot el que li fa falta, i tú, impacient, no t’esperes un poc i li dones al puto botonet quaranta-mil vegades, l’únic que fas és sobrecarregar més l’accés al disc dur que ja de per si és prou lent.
—Què?
—Hostia, que t’esperes a que la llum taronja estiga apagada abans d’obrir cap Explorer!
—Val, val, tampoc te poses així…
Clic, clic, clic…
—Què fas?
—Mira, açò no va. L’apague a lo bruto i torne a començar.
—X_x
…
—Mira, encara està en la pantalla negra de “Windows está iniciando”.
—I?
—Que va molt lento!
—A vore, son ordinadors vells. Saps que són lents. Què remugues?
…
Clic, clic, clic…
—Jo parle per a la pared? Què fas donant-li tant al botó del ratolí!?
—És que ja ha aparegut l’escritoriii…
—Pofale.
…
—Què curiós, veritat? T’acaben d’apareixer quatre finestres de l’Internet Explorer…
—¬¬’
…
—Ei! Internet no va!!!
—No sé si t’has donat conter que l’ordinador encara està accedint al disc dur. I molt, perquè si te fixes en eixa careta d’os panda…
—Ja sé que és l’antivirus!
—Ahm… També saps, per lo vist, que si se meneja eixe cercle vol dir que està examinant tot el sistema…
—brffbfbrbbbfb… Però que té que vore en que no aparega la pàgina de iajú!?
—Que te jugues a que apareix de colp… Ui, mira-la, tu, què bonica!
—Ah, ja va!
—Si, clar, ja va.
…
—Ehhh, si vols accedir al hotmail, per què ho poses en la barra de cerca de google i no dalt?
—Què?
—Res, res…
…
—Mira, me canvie d’ordinador perquè Internet va molt lento en este. Té que ser el antivirus…
—Clar.

Hi All,

The inevitable day approaches when our dear, dear friend will be on her way back to the West coast. We know she doesn’t want us fussing over her departure since we’ve done this once already, but it’s still sad to see her go… Feel free to join us for Sunday Brunch at mi casa before she takes off!

Sunday Brunch
Date: Sunday, Feb 3
Time: 12pm (6 hours before kickoff, for you sports fans)
Place: Eva’s apt— 40 W 17th St, #12C (between 5th/6th Ave)

please rsvp so we know how much to food to prepare..btw, this is a surprise!!

Què? Cóm? Per què?

Surprise from Russia

Kiss from Kseniya

Hello My name is Kseniya. I live in Russia, in city Kansk. To me 25 years.

Thanks for that you have seen my letter. My girlfriend has given me your information and your e-mail address. She corresponded with man on Internet, and this man has given my girlfriend your information and e-mail address. He has told, that you wish to get acquainted with girl on Internet. My girlfriend has given me these information and here I have decided to write you that we could learn each other. I shall tell you a little about myself. I work as the tutor in kindergarten, I very much love children, and it has affected a choice of my work.

I like work with children and see as they rejoice near to me. A smile on face children this main thing in my work. It is pleasant to me as I like to go in for sports, because sports are health and vivacity. I am active woman and I am pleasant that my body was healthy and beautiful. I think you will see my body and face with my photo in this letter.

I am cheerful and sociable woman, but at the same time me happen sadly that nearby is not present strong, careful and beloved. Therefore I also have decided use the Internet, and I hope that here I can find that about whom I dream, gentle and careful, strong and cheerful, that is second half. I wish give all tenderness, caress and love to which man I search. I hope that once we will try embody our dreams together. I think that our acquaintance will bring to us many pleasant instants and we can meet once. I search not only friendship I am adjusted for serious relations.

If that I have written interestingly that to you, please write on my E - mail:

K s e n i c h k a 7 7 7 1 @ g m a i l . c o m

I shall wait your letter
With hope
Best wishes
Kseniya

Cada dia em sorprèn més l’spam. Aquest m’ha vingut (be, almenys és el primer rastre que ha deixat) d’Ankara.

No us asusteu amb el títol. No anem a resoldre cap equació diferencial.

Només us posaré la següent equació visual:

+

Una imatge diuen que val més que cent paraules, ací vos fartareu de vore la confusió entre realitat i ficció. El mite de la caverna del S.XXI, el món Matrix.

=

http://www.nextlimit.com/realflow/img/videos/realflow_showreel2007_externalsonido.html

El més sorprenent és que els creadors de l’enginy tècnic són espanyols. El seu currículum impressiona, com també la humiltat de Víctor González, el director executiu i fundador de l’empresa Next Limit, al que ahir vaig conèixer assistint a una conferència a Palma. A més aquesta mateixa setmana han sigut guardonats amb un premi técnic de l’Academia de Hollywood. Poc a poc esperits emprenedors ens fan oblidar a Unamuno i el seu crit desgarrador de lamentació: ¡Qué inventen ellos!

La llarga espera s’ha acabat. Ja tornen a estar en funcionament les cogudes! Ara, des de Califòrnia! Ha estat dur el canvi però encara queden coses per configurar :-S. Tranquils, no vos pense donar la tabarra amb detalls tècnics. Pfff…

Salut! Brindem! Mmm… Fem una birra?

El puto iPhone (wikipedia), que encara no se pot adquirir a Espanya, és el nou mòbil d’Apple. Tots els pijorros porten mesos —manxant— esperant-lo per ací.

La veritat és que hi ha molts mòbils amb una millor relació qualitat/preu però, vist de prop, tinc que reconèixer que és molt cuco. Molt! Saben molt de disseny a ca’n Apple, i més encara de marketing.

Si vos paseu pel Mediamarkt de Castelló podreu vore’l i toquejar-lo. N’han comprat dos a l’extranger i se’ls han dut cap ací. Com que no té botons —la seua pantalla és tàctil— i la gent és molt limpia, fa un poc de pena vore’ls amb tantes ditades. Però després de torcar-los un poc, fan molt més goig. I com que tenen wi-fi, els han connectat a la xarxa de Mediamarkt per a que així se puga navegar per l’aparatet. Clar, no podia anar-me’n sense deixar als favorits el nostre benvolgut blog. Mireu que be pinta CogudesMentals.net a un iPhone!!!

Un matí em vaig despertar i tot seguit em veia cercant les novetats als RSS, els nous correus-e i la gent connectada a la missatgeria instantània sense haver ni tan sols desdejunat. Per la nit xarrant d’açò i d’allò per la missatgeria instantània passaren les hores mortes. Al tancar-ho tot i recular em va envair una sensació de total desperdici.

La nit següent vaig arribar a xkcd gràcies a la sinyo servidora[1], on vaig vore aquesta tira:

Aiii la humanitat… Ens creiem tant diferents a la resta del món i de sobte veiem que no ho som tant. Les vegades que haurem dit allò de —Hosti, açò donaria per a un article!!!— mentre rèiem. O pitjor encara, que ens callarem alguna cosa perque ens ha donat una bona idea per al blog i ens esperavem a desenvolupar-la com calia[2]. I per què ho fem? Fonamentalment, esperem compartir idees o experiències que ens poden semblar interessants amb amics, o be per a augmentar el nostre ja excessiu ego.

Els lectors estaran acostumats a llegir un munt de blogs però com que la seua aparició és recent encara podem trobar a coneguts que ens miren com a bitxos per publicar alguna cosa:

—Xe Manolo, què escrius?

—Res mare, es per a publicar-ho al blog.

—A Internet? I per què?

—Pseee…— Collons la dona, té tota la raó. Per què?

Tant estranys som que necessitem escriure aquestes xorrades a Internet? Tampoc és per a tant. És el mateix que se fa a les xerrades amb amics: Contes coses que t’han passat i sempre apareix aquell a qui no aguantes i que sempre vol tindre la raó . Tan sols fas que el radi augmente de forma que arribes a més gent i més lluny.

—Xa, però estàs davant l’ordinador, no davant d’eixos amics.

Ai, la dona! —Un cop t’has acostumat al món virtual veus més avantatges que no pas inconvenients, sempre que no et tanques a l’habitació. Ja he acabat el que volia fer i mira, puc xarrar un poc amb els amics. Què me diries si estiguera a estes hores al bar de xarreta amb els amics?

—Que eres un borratxo ¬¬’ .

Les mares i les seues idiosincràsies… Després d’açò, ja no em pareix un desperdici de temps, sempre que t’ho agarres amb certa mesura i et poses algunes regles[3]:

• Si no esperes un correu-e important no cal que mires si t’han arribat de nous cada 10 minuts. El que t’ho ha escrit podrà esperar-se. D’altra forma t’haguera tocat per telèfon.
• Posat un límit, segons el teu temps lliure, al nombre de fils de subscripció que vols seguir. Tot i llegir un article d’un blog que no coneixies en el que t’has pisat de riure, pensat-ho dos vegades abans d’afegir-lo —Eiii, amb l’excepció d’aquest!!!—.
• No tot el que apareix al Menéame és interessant. Qui té massa temps lliure, poca vergonya i coneixements de la xarxa? Els nanos. Així apareix a portada el que apareix. Tens que aprendre a filtrar les notícies quasi amb l’instint en aquestos llocs. Anar ràpid. Obligar-te! I el mateix passa amb els planets. Exemples: Blocs vila-realencs (per pertinença —involuntaria, eh Javi?—) i Planet Castelló (per proximitat).
• Vols estar informat? Ves en conter amb la guerra de la premsa a Internet per veure qui actualitza més a sovint, qui escriu més continguts, perquè tu pots ser la víctima. Quan va aparèixer la televisió, salvant les distàncies socio-polítiques-i-culturals, aquesta era la font de la veritat suprema (”¡Lo han dicho en la tele!”). Doncs sembla que ara passa el mateix però amb Internet. Quàntes notícies s’han demostrat falses per no corroborar-les? Açò donaria per a tota una sèrie d’articles.
• Quants amics teniu als vostres conters de missatgeria instantània? Si sou molt xarradors, pensa en quan vas a obrir el programa, que costa concentrar-se en una feina en concret si no pares de sentir sons i finestretes emergents.
• I el més important: Si vols rendir al dia següent, posa’t un temps màxim. Si se fan les dos del matí, no serà hora d’anar tancant la paradeta?

Per cert, no podia aguantar xarrar de la vinyeta a un article al blog .

[1]: Gracias, maja, por los cromos…

[2]: Nota mental: Estic fatal.

[3]: Reflexiu: A vore si aprenc d’una vegada!

S’apropen els exàmens i a u li entra —com ja sabreu els assidus— les ganes de fer de tot excepte el que toca. Be, que podeu vore que Cogudes Mentals ha tornat a canviar de cara, però aquesta vegada, a fons. Per què? Doncs a banda de lo dit abans, perquè estava fart del gran desperdici d’amplada que tenia el tema d’abans. Ara que cada vegada tenim més resolució a les pantalles, ja no té sentit centrar la informació en menys de 800 pixels d’amplaria. Deixe unes mostres amb imatges per a la posteritat :-D:

Així que, sense massa esforç, he modificat el tema més clàssic del gestor de continguts d’aquesta plana, el wordpress. En part, la decisió ha estat per seguir el bloc d’en Ricardo Galli, co-autor del menéame. I ja que estic, diré que el seguisc des de que fa temps me va entrar la curiositat per vore que era aixo del linux i buscant informació vaig arribar a Bulma on, entre altra gent defensora del programari lliure, estava aquest professor de la UIB. I vaja, que, en part, gràcies a la química de la llista de correu de bulma, a la passió dels membres i als seus raonaments tècnics i ètics sóc fidel defensor del programari lliure. I per a acabar amb la concatenació d’idees per a descriure vagament el meu apropament al programari lliure i, tornant a l’inici, ací vos deixe una lectura molt recomanable, escrita per Ricardo, per a descobrir el per què això del programari lliure és més una qüestió ètica que no pas una cosa de friquis penjats…

A tot açò, vos agrada la nova cara del blog?

O com guanyar un viatge d’avió.

Aleh! a repassar la Física de 3r de BUP.

L’altre joc, Manolo, impossible.

(Llegeix més…)

Estas estudian tot el estiu sense alsar el cap dels llibres. Pases de festes quan els coleges te diuen:

- Eiii, que esta nit es la festa de la espuma de K’sim. Vens?

- Heu senc no puc anar perque estic estudian.

Pases de buscar feina:

- He trovat una feina no es molt complicada i pagen be, te interesa??

- Heu senc no puc anar perque estic estudian.

Pases de anar de vacances:

- Anem una semana a Andorra i bon preu veniu???

- Heu senc no puc anar perque estic estudian.

(Llegeix més…)