Vimos luz,
oímos truenos
y se abrió el cielo azul
y nos volvimos todos buenos.
Y se abrió el cielo azul
y nos volvimos todos buenos.
Vimos muertos Yotube al gore caminar
y al llegar todos al huerto
se pusieron a bailar.
Y al llegar todos al huerto
se pusieron a bailar.
Siete ángeles
y trompetas.
Siete sellos, fuego y sangre
como predijo el profeta.
Siete sellos, fuego y sangre
como predijo el profeta,
Y habló Él,
blanco y oro.
Nos postramos a sus pies
y comenzó a sonar un coro.
Nos postramos a sus pies
y comenzó a sonar un coro
Y dijo: “¡Qué arda la tierra
y que arda el mar!
¡Qué arda la tierra
y que arda el mar!
¡Qué arda la tierra
y que arda el mar!
El Caído la supo
conquistar”.
Ya no hay hambre,
ya no hay sed,
ya sentimos el calambre,
ya no hay por qué padecer,
ya sentimos el calambre,
ya no hay por qué padecer.
El 21 d’Octubre de forma positiva eixirem de dubtes i especulacions. Ací un informe que refuta clarament les previsions més pessimistes:
Mentre podem cantar i ballar al ritme d’aquest rap:
La divulgació científica també adopta noves i eficaces formes a finals de la primera dècada del S. XXI.
Fins fa unes dies no m’havia donat compte, i pensava que era només algun cas aïllat: devia tractartar-se d’algun ciclista que circulava amb presses, acurtant de camí a casa o al treball. Però d’ençà he vist que el nombre de casos ha anat en augment als carrers del poble, i la veritat , que ben mirat, és molt bona solució - ara que el carril bici ha esdevingut inviable - ; tant bona, que no caldria cap ordenança de l’Ajuntament que la regulés, ficant-hi el nas allà on la població ha trobat una forma d’anar fent de manera efectiva i senzilla. Simplement, és tracta de laissez faire a la cívica ciutadania i, mentrestant, que la Policia Local s’hi acostumi.
El problema als carrers del poble era que s’hi trobaven ciclistes, ocasionals i amateurs, junt amb un creixent nombre de conductors, acalorats per tantes cues, dins els seus vehicles a motor. Aquest usuaris de la bicicleta s’han adonat que a Vila-real més val la pena deixar-s’hi el cotxe aparcat, i anar d’ací cap allà pedalejant, però fent-ho de la forma correcta: els ulls són per mirar el que tenim al davant! Com poden vore el cotxe que els empaita per darrere si no és forçant el coll, i mirant de reüll el que tenen per davant? La solució era òbvia. Cal circular de cara al cotxes. Igual que es recomana al peatons quan circulen per la carretera. Si veus vindre el cotxe tens més temps per reaccionar; una volta el cotxe ja ha passat, cada volta està mes lluny. És perfecte! Quin mal pensar voler que ciclistes i xofers en general compartisquen sentit de circulació. Ben mirat era un desgavell que ja havia durat massa anys.
“Ayer recordé aquella época gloriosa en que creía que moriría sin darte siquiera un sello; me parecía algo tan triste…
Pero más tarde caí en la cuenta de que podría haber ocurrido algo mucho más horrible y mucho más triste: podría haber muerto sin haber sentido nunca la necesidad de larmerte.”
La llarga espera s’ha acabat. Ja tornen a estar en funcionament les cogudes! Ara, des de Califòrnia! Ha estat dur el canvi però encara queden coses per configurar :-S. Tranquils, no vos pense donar la tabarra amb detalls tècnics. Pfff…
Javi es referia fa temps a “la extranya forma que pren l’energía quan ho fa en forma d’ona electromagnètica”. Manolo ens presentava aquest cap de setmana les noves meravelles telefòniques.
El putoiPhone (wikipedia), que encara no se pot adquirir a Espanya, és el nou mòbil d’Apple. Tots els pijorros porten mesos —manxant— esperant-lo per ací.
La veritat és que hi ha molts mòbils amb una millor relació qualitat/preu però, vist de prop, tinc que reconèixer que és molt cuco. Molt! Saben molt de disseny a ca’n Apple, i més encara de marketing.
Si vos paseu pel Mediamarkt de Castelló podreu vore’l i toquejar-lo. N’han comprat dos a l’extranger i se’ls han dut cap ací. Com que no té botons —la seua pantalla és tàctil— i la gent és molt limpia, fa un poc de pena vore’ls amb tantes ditades. Però després de torcar-los un poc, fan molt més goig. I com que tenen wi-fi, els han connectat a la xarxa de Mediamarkt per a que així se puga navegar per l’aparatet. Clar, no podia anar-me’n sense deixar als favorits el nostre benvolgut blog. Mireu que be pinta CogudesMentals.net a un iPhone!!!
Avui me despertat sobresaltat del sofá amb una frase absurda (en castellá!) que eixía de la meua boca: “Una patata me vigila” “Una patata me vigila”. Huelga dir que he anat directe al minibar.
Per a quin joc es necessita “cogudejar-se” més, els escacs o a les dames?
Una resposta, un poc embrollada tot s’ha de dir, per una de les ments més obscures ( i psicotròpiques) de la literatura universal, la trobareu a continuació.
A ver, tome asiento, coja un folio y vaya poniendo su nombre y URL. El examen es muy sencillo y consta de un único ejercicio, que dice así:
Responda el responsable lector/a a esta sencilla cuestión. Esmérese, pues la respuesta que dé incrementará positiva o negativamente el número de visitas a su blog. La pregunta que se le plantea es, y siéntese bien o le pongo un parte, repito, la pregunta es:
¿Cómo se crea riqueza en el Mundo, si cree que esto es posible?
Tiene todo el tiempo que necesite; haga buena letra y no quiero nada a lápiz. Gracias.
Qui no coneix el Canon in D de Pachelbel? Qui? Qui?
Què? Que no saps què és? Mira, per a tu et deixe aquesta versió de guitarra eléctrica (que pot ser t’agrade més si ets dels qui no saben del que parle):
