—Ei, que açò no va! Redeu!
—Ja estem altra vegada… El què no va?
—Hostia, açò! Li done al esplorer i no va!
—Jo que estic fart de dir-te?
—No sé.
—Pfff… Acabes d’arrancar l’ordinador. És un ordinador vell. Encara que veges l’escriptori, si mires la llum taronja de la torre veus que no para d’encendre’s. Recordes que volia dir?
—No sé que del disc dur, això ja ho sé!!!
—Ah, llavors?
—Es que li done al botó del esplorer i no va!
—Este tio és bobo… Val t’ho intentaré explicar una altra vegada. Si el Windows està arrancant l’antivirus, a més d’estar acabant de carregar tot el que li fa falta, i tú, impacient, no t’esperes un poc i li dones al puto botonet quaranta-mil vegades, l’únic que fas és sobrecarregar més l’accés al disc dur que ja de per si és prou lent.
—Què?
—Hostia, que t’esperes a que la llum taronja estiga apagada abans d’obrir cap Explorer!
—Val, val, tampoc te poses així…
Clic, clic, clic…
—Què fas?
—Mira, açò no va. L’apague a lo bruto i torne a començar.
—X_x
…
—Mira, encara està en la pantalla negra de “Windows está iniciando”.
—I?
—Que va molt lento!
—A vore, son ordinadors vells. Saps que són lents. Què remugues?
…
Clic, clic, clic…
—Jo parle per a la pared? Què fas donant-li tant al botó del ratolí!?
—És que ja ha aparegut l’escritoriii…
—Pofale.
…
—Què curiós, veritat? T’acaben d’apareixer quatre finestres de l’Internet Explorer…
—¬¬’
…
—Ei! Internet no va!!!
—No sé si t’has donat conter que l’ordinador encara està accedint al disc dur. I molt, perquè si te fixes en eixa careta d’os panda…
—Ja sé que és l’antivirus!
—Ahm… També saps, per lo vist, que si se meneja eixe cercle vol dir que està examinant tot el sistema…
—brffbfbrbbbfb… Però que té que vore en que no aparega la pàgina de iajú!?
—Que te jugues a que apareix de colp… Ui, mira-la, tu, què bonica!
—Ah, ja va!
—Si, clar, ja va.
…
—Ehhh, si vols accedir al hotmail, per què ho poses en la barra de cerca de google i no dalt?
—Què?
—Res, res…
…
—Mira, me canvie d’ordinador perquè Internet va molt lento en este. Té que ser el antivirus…
—Clar.

Si estàs fins els collons de la falta de rigor informatiu a Internet. Si cada notícia que llegeixes tens que passar-la pels filtres:

• L’ésser humà que ho ha escrit és un patan.
• L’ésser humà que ho ha escrit no té ni puta idea.
• L’ésser humà que ho ha escrit té menys de 18 anys (incloent l’edat intel·lectual).
• Massa interessos comercials darrere.
• Massa interessos pol·lítics darrere.
• Amiguisme (xuplamenta mútua de membres sexuals).
• …

Si eres així, com jo, estàs malalt!!! Si eres així, com jo, feliç 28/12, feliç dia sense Internet: “Per a una bona salut mental”, Telahinco, dotze mesos, dotze causes.

PD: Algú s’atreveix a nomenar possibles titulars? A ser possible, penseu en medis més formals que Internet en tot el seu conjunt, medis amb anys d’experiència, amb bona reputació, que no inventen notícies al tún-tún, amb professionals… medis com El Mundo, 20 Minutos, El País i, si m’apureu, El Tomate.

Sí, teniu raó. Soc l’n-éssim blogaire que escriu sobre el tema del Nadal. Esteu farts de llegir el mateix arreu l’Internet, veritat? Doncs, retocant la dita: “El blog es mio y me lo follo cuando quiero”.

Me cague en els Nadals. No és un acte de rebeldia, no és una declaració de principis, no és una coguda mental, tot i que a molta gent li ho pareixeria.

(Llegeix més…)

Quant de temps… Com que l’últim post anava del canvi de pis, quasi que deuria seguir per ahí…

Ja estic al pis nou!!!! Vaig precipitar la sortida del pis anterior gràcies al tacte de les meves antigues companyes (o no) i ara visc uns cinc minuts més prop de la universitat (aixó és bo), tinc el cotxe prou més lluny que abans (a uns 5 minuts -> aixó no és tan bo), ja no tinc veïns psicòpates (almenys que jo sàpiga… -> de moment és bo) i tinc el gimnàs just baix de casa (aixó no sé si és bo o qué, perque per al cas que li faig…).

(Llegeix més…)

Avuí he fet una volta pel terme amb el cotxe i càmera fotogràfica en ma. Ja feia temps que no anava i no m’agrada la raó que m’ha fet anar. Algú més té la necessitat d’agafar el cotxe i pegar unes voltes per a desconectar de tot durant un temps? A mi, normalment, em reconforta: la càmera al seient del copilot a punt per a disparar, en el radiocassette (si, si, encara…) alguna cosa que trone (avuí el més comercial d’Extremoduro… osti, qui m’ha vist i qui em veu…) i un poc de benzina per a pegar voltes pel mig del terme. Tot perque hi ha ocasions en que em senc un poc com l’individu al que li vaig dedicar aquest article. Maleïda siga la puta aquesta!

Aprofite l’article per a dir que ell no ho faria. Mireu quina coseta m’he trobat abandonat i famolenc al mig del tros:

Merda, ara mateix torna la que tot ho lleva mentres estic escrivint aquestes línies. Crec que me’n torne a agafar el cotxe…

PS: Espere que la cosa no acabe pitjor que l’agost de l’any passat.

Aquesta fulla de la revista “Guardia Civil” està posada encara molt a prop d’on es troba l’ordinador que conté el xano-xano.net. I com diria en Fragagá: “E non teño nada mais que decir!!!“

Amanecí con los puños bien cerrados y la rabia insolente de mi juventud…

…això diu la cançò, i semblant ho deia abans Mario Benedetti.

(Llegeix més…)

Ja tinc la bateria de la càmera fotogràfica carregada. Ja tinc la càmera (ui, per cert! Sabeu que tots paguem un poc més per les càmeres digitals perque el format JPG està patentat?) preparada per a fer fotografies de la manifestació de demà. Posaré un enllaç (ui, sabeu que el sistema d’enllaços d’Internet està patentat?) a la plana de les fotografies. Estic molt nerviós, tant pel canvi de pla de la carrera, com pel meu futur professional… be, en realitat, pel futur de la meva societat.

(Llegeix més…)

Avuí fa tres anys des del més famós atac terrorista als Estats Units. Quanta gent va morir? Més de 3.000?

Avuí fa sis mesos des del més famós atac terrorista a Espanya. Quanta gent va morir? Quasi 300?

Avuí, com qualsevol altre dia, milers de persones moren al món per culpa de la fam i malaties curables al primer món. Quanta gent mor exactament?

(Llegeix més…)