La Gemma Font preguntava hui qui era eixe grup que sonava de fons durant el seu programa radiofònic. Era Revolver i el insofrible —l’adjectivació és meua— Carlos Goñi, li han aclarat, des de control i confirmant,de passada, el meu disgut. Sempre m’ha semblat que el nom de grup semblava exageradament impactant davant la desgana del seu cantant. Karlos Goñi. Goñi, goñ… el cognom sí li cau que ni pintat!!

[diàlegs ficticis]

—Mare, estic fatal, vinc del metge.
—Estàs tota blanca, filla! Vine sentat, què t’ha dit el metge?
—Que tinc un kharlosgoñius viral
—Ai, si! Diuen que hi ha passera!
—I tinc el ventre moll.
—Ugh, pobra. Jaç, prente la lleteta calenteta.
—Gràcies mare.

(Llegeix més…)

—Ei, que açò no va! Redeu!
—Ja estem altra vegada… El què no va?
—Hostia, açò! Li done al esplorer i no va!
—Jo que estic fart de dir-te?
—No sé.
—Pfff… Acabes d’arrancar l’ordinador. És un ordinador vell. Encara que veges l’escriptori, si mires la llum taronja de la torre veus que no para d’encendre’s. Recordes que volia dir?
—No sé que del disc dur, això ja ho sé!!!
—Ah, llavors?
—Es que li done al botó del esplorer i no va!
—Este tio és bobo… Val t’ho intentaré explicar una altra vegada. Si el Windows està arrancant l’antivirus, a més d’estar acabant de carregar tot el que li fa falta, i tú, impacient, no t’esperes un poc i li dones al puto botonet quaranta-mil vegades, l’únic que fas és sobrecarregar més l’accés al disc dur que ja de per si és prou lent.
—Què?
—Hostia, que t’esperes a que la llum taronja estiga apagada abans d’obrir cap Explorer!
—Val, val, tampoc te poses així…
Clic, clic, clic…
—Què fas?
—Mira, açò no va. L’apague a lo bruto i torne a començar.
—X_x
…
—Mira, encara està en la pantalla negra de “Windows está iniciando”.
—I?
—Que va molt lento!
—A vore, son ordinadors vells. Saps que són lents. Què remugues?
…
Clic, clic, clic…
—Jo parle per a la pared? Què fas donant-li tant al botó del ratolí!?
—És que ja ha aparegut l’escritoriii…
—Pofale.
…
—Què curiós, veritat? T’acaben d’apareixer quatre finestres de l’Internet Explorer…
—¬¬’
…
—Ei! Internet no va!!!
—No sé si t’has donat conter que l’ordinador encara està accedint al disc dur. I molt, perquè si te fixes en eixa careta d’os panda…
—Ja sé que és l’antivirus!
—Ahm… També saps, per lo vist, que si se meneja eixe cercle vol dir que està examinant tot el sistema…
—brffbfbrbbbfb… Però que té que vore en que no aparega la pàgina de iajú!?
—Que te jugues a que apareix de colp… Ui, mira-la, tu, què bonica!
—Ah, ja va!
—Si, clar, ja va.
…
—Ehhh, si vols accedir al hotmail, per què ho poses en la barra de cerca de google i no dalt?
—Què?
—Res, res…
…
—Mira, me canvie d’ordinador perquè Internet va molt lento en este. Té que ser el antivirus…
—Clar.

Havia mort feia quasi un any/

no fou una mort sobtada,/

havia estat molts anys malalta./

Feia temps que no pensava en ella/

però aquella nit/

es gità a dormir abans d’hora,/

tenia els ulls rojos pel constipat/

inquiet, la vejé en somnis:/

se li aparegué en silenci/

apropant-se lentament, de cara,/

totalment inexpresiva/

i amb aquella veu xiulant li digué/

“Esta vida

no és com l’altra, Javier”

Una petita mostra de la meua incapacitat intel·lectual una volta passada la vintena (si es que alguna volta n’havia tingut!!). Haig de fer este senzill exercici:

Actividad 12:
Dibujar una evolvente con una circunferencia directriz o evoluta de 2 cm. de radio.

(Llegeix més…)

Avui me despertat sobresaltat del sofá amb una frase absurda (en castellá!) que eixía de la meua boca: “Una patata me vigila” “Una patata me vigila”. Huelga dir que he anat directe al minibar.

Aquesta fotografia s’ha fet a la plaça Geroge Orwell de Barcelona. Per a qui no entenga l’ironia de la fotografia hi ha que dir-li que Orwell és l’autor de 1984, nove?la política escrita al 1948 i enmarcada en una distopia (utopia negativa) a un futur no molt llunyà. En aquesta obra apareix el Big Brother, un ésser colectiu que controla a tota una societat, reforçant un conformisme absolut entre els ciutadans i intentant suprimir la seva identitat mitjançant un control absolut. Així, als ciutadans se’ls nega tot tipus de llibertat, inclús la de pensament, ja que estan sotmesos a una vigilància intensiva, fins i tot en la seva intimitat, que revela a l’Estat qualsevol detall.

La nove?la se va escriure al poc de finalitzar la II Guerra Mundial, en un ambient social tens, sentint l’autor un profund antistalinisme i anticomunisme però amb unes fortes conviccions social demòcrates. Tot i creure que l’obra està inspirada en aquestos sentiments, un informe de la inte?ligència britànica tret a la llum al 2005, revelant que Orwell va ser observat per la policia durant 12 anys per la seua aparent vinculació a moviments d’esquerres, fa pensar que va ser aquesta pressió una de les principals inspiracions a l’hora de plasmar la seua famosa nove?la.

Salvant les distàncies entre obra i realitat, la fotografia (no meua, sino que és una d’eixes que gràcies a Internet se fan famoses) té la seua “gràcia”. Però, que penseu de la gran quantitat de càmeres de vigilància que s’estan instalant? És un bon medi disuasori? És un medi probatori? Si tan sols és un medi disuasori el crim se traslladarà a un altre lloc. Aniran les càmeres darrere? I si la gent amb males intencions s’amagaren darrere d’una careta, farien lleis anticaretes? Una càmera no fa mal, dos tampoc. I si se poguera seguir les vostres pases al llarg de tota una ciutat? Se podria vore on aneu o amb qui quedeu. Molts diuen que si no tens res que amagar no deuria molestar-te però, qui vigila als vigilants? Fins on estarieu disposats a perdre de la vostra privacitat? Vos pareixeria be que al lloc on treballeu se vos vigilara amb una càmera o, fins i tot, se vigilara el que escriviu a l’ordinador (se pot fer fàcilment, aneu asplai ! )? Hi ha lobbies que intenten fer que se creen lleis per a esborrar l’anonimat (el suposat anonimat, clar) a Internet en pro de la lluita contra la pornografia infantil, per exemple, però també se podria utilitzar per saber si baixeu material amb copyright, per a descobrir l’autor d’eixe article o comentari injuriós, per a conèixer els vostres hàbits per a una publicitat més efectiva. Personalment, la situació comença a mosquejar-me. I és que la tecnologia ens ajuda tant que ni ens en adonem de tot el que ha fet per nosaltres, però sempre ens pot perjudicar.

PS: Quan comenteu, vos vigile !

Hi havia una carta per a ell damunt l’aparador de l’entrada. Es sorprengué perquè no havia dit a ningú on anava, sols havia insinuat al seu blog que havia de marxar fora per uns dies. Tancà fermament la porta de la cabana, i, mirant el seu nou amagatall, obrí el sobre. No hi havia signatari, i al mig del full unes inquietant lletres majúscules:

FUIG D’ACÍ

(Llegeix més…)