…quan ve de visita a terra ferma.
De cuando en cuando, las circunstancias obligan a recurrir a productos tecnológicos “de reserva”. Así, por ejemplo, a principios de los sesenta, el método preferido por los británicos para suicidarse era la intoxicación por gas de uso doméstico, que contenía monóxido de carbono. Sin embargo, desde los albores de la década siguiente, esta práctica dejó de ser posible cuando el metano fue a sustituir el gas de hulla. En parte como consecuencia de este hecho, se hizo cada vez más popular el humo del tubo de escape de los automóviles, que en 1990 se convirtió en la opción más usual, aunque sólo de forma breve, dada la proliferación de los convertidores catalíticos, con lo que se lograron emisiones mucho menos deletéreas. El ahorcamiento y la estrangulación se tornaron entonces en métodos más extendidos, hasta llegar a ser los más empleados cuando el siglo tocaba su fin. Con todo, no dejaron de convivir con otros y, así, las mujeres preferían recurrir a venenos líquidos y sólidos.
David Edgerton, “Innovación y tradicion. Historia de la tecnología moderna”
(Llegeix més…)
Nota invisible del paquete: Al interesado, pásese a recogerlo por casa de los dos hermanos nada más lea esta breve nota.
G
G
El secret dels “galls” de qualsevol RockStar que s’aprecie:
(Llegeix més…)
Ja ho deia el professor Cojonciano a una de les seues tires:
—”Chupar relaja”
[deixe unes línies en blanc per tal que la ment se vos ompliga d' imatges chuplerils]
.
.
.
.
.
.
i ací, uns vells amics que s’han apuntat al carro!!
(Llegeix més…)
Uno a veces quiere echar una mirada atrás, no muy atrás, tan sólo a lo que ha estado haciendo el último año y apenas puede recordar nada.
(Llegeix més…)
Per a tots aquells que creieu que no existía. …Aiiii, animetes de poca fe!! Si hui l’he vist!! Que me l’he trobat de morros!!
(Llegeix més…)
Hola xics!! Com no tot han de ser culs i cebes, que vos pareix si recomanem a l’estil Josevi alguna lectura per a lo que queda d’estiu? Esta està molt bé per a la platja, allí sentaet a una hamaca; si t’agobia te tires a la mar :D… És un primer extracte; si veig que agrada (¬¬’), ja aniré anyadint-ne més. Nota: no consideraré el silenci administratiu com un aceptació de la proposta, eh?
Aquest troç figura al prefaci (octubre de 1994) d’un llibre de Noam Chomsky sobre l’educació. Te un títol força sugerent: “L’educació. La millor eina per formar persones lliures i amb criteri”.
Allà va!
(Llegeix més…)
Ja estan ací.
Ja han arribat.
Discretament.
Ja estan ací,
No per casualitat,
tot just avui.
Si-Si-Si
Ja estan ací.
Ja han arribat.
No se’n fieu!
Ja estan ací.
Directament,
des de l’infern!
Si-si-si
Ja estan ací,
Ja han arribat,
no s’acosteu!
Ja estan ací,
les Picantones,
No les pareu!!
(Llegeix més…)
Xano-xano ja te línea de roba íntima! Una prestigiosa dissenyadora italiana ha tret baix el nostre nom, però italianiçat: channo-channo, calçotets, slip, sostens i bragues per als forofos de la web.
Vaig passar per l’Opencor i vaig vore la caixeta i, total, per a una o dos cerveses que te fas a la setmana ho vaig agarrar…
Cóm me l’estime! Tot i que, si, ja ho se, no son blaves… Nooo!!! Tranquilitat, estic de conya!
Otres, com cuida la mare al seu únic xiquet (xiquet d’equis equis uve palito palito palito!). Osti tu, s’ha fixtat i tot amb que en el poso del got hi ha l’escut de Chimay! La veritat és que m’ha deixat bocabadat la dóna. Li he dit que tenia l’obligació de possar-ho al diari:
- Tens una pàgina a Internet?
- Juas! ¬¬’ Clar que si!
- No me poses!!!
Per respecte (per les Chimays) no puc ensenyar-vos qui és ma mare (shhh…)
