Com tots els anys i com moltes famílies fan, el Dijous Sant ens reunim per a fer les típiques mones de Pasqua. I com tots els anys, des de que mon pare construira el forn de Manino, ho fem al nostre maset. Aquest de la fotografia és el sinyo Manino (pa per a mi) en plena feina:

Crec que li traem massa rendiment al forn: mones, coques, pastissos, pizzes… Qualsevol ocasió és bona, i el cos ho nota!

No ho haguera imaginat mai: Se m’ha quedat grabat amb foc, cicatritzat i inesborrable, la seva qualitat i caliditat… Ets jove i beus Don Simón. Ho disfrutes, és divertit i t’ho pases be. Però creixes, i allò que t’agradava comença a fer-se tediós. Un bon dia cau en les teves mans un ribeiro. T’agrada, saps que és diferent, però encara sols pecar amb el Simón. Els temps pasa i arriba el moment en que cates un vi negre envellit en bota de roure. En eixe moment t’adones que realment és bo, així com també t’adones que de no haver-te educat poc a poc no hagueres arribat a apreciar-ho tant. I és en aquest moment en el que ni se’t passa pel cap tornar al punt de partida. Ara et gires i veus la gent passant-ho d’allò més be amb el Simón però ja és tard per a tu, no pots trair-te, saps que ja no tornaràs a gaudir amb la majoria, i no t’importa. Tan sols tems estar encara mig cec. I mig cec estava amb Queen però estic segur que no amb el sinyo Howe. I em gire i entenc que un neòfit no sabrà apreciar-lo, però no m’importa.

(Llegeix més…)

Ahí em teniu reflectit al cristall. No s’aprecia però estic tot suat. Xe, quina caloreta que fa i que poc se nota!

Em sap mal però crec que, fins que no arriben els exàmens, deixaré aquest tema :-P.

Se’ns fotran… Se’ns fotran… Se’ns fotran…

No puc llevar-m’ho del cap. El canvi de pla ha fet que em (ens) quede juny i/o setembre per a aprovar dos assignatures de 3er. A alguns ja els van fotre l’any passat amb assignatures de 2on, però enguany estic jo entre els elegits :-|. Solució? Anar de matí a la Biblioteca de la UJI per a fugir de possibles temptacions a casa, qual retir espiritual. Problema? Prompte serà primavera nyieeeaaa…

Ací teniu en Josevi, encara dubtós per la passada nit, tornant cap al cotxe des de la Fuente del Cañar, a Fuentes de Ayódar. Encara s’ens accelera el cor quan pensem en el concert d’anit!

Hem anat a València a la sala Black Note a vore l’actuació de Howe Gelb. És el primer concert al que vaig des de fa molts anys, i com que n’han pasat tants no podia tornar per a escoltar música d’escombreria d’eixa que et rebenta les orelles i et fon el cervell al més pur estil televisiu actual apte per a gent sense criteri… Ui! M’estic avançant. Es que aquest tema em pot…

(Llegeix més…)

Ja feia temps que no eixia pel terme a fer fotografies. Com sempre, hi té que haver un reguer pel mig…