No ho haguera imaginat mai: Se m’ha quedat grabat amb foc, cicatritzat i inesborrable, la seva qualitat i caliditat… Ets jove i beus Don Simón. Ho disfrutes, és divertit i t’ho pases be. Però creixes, i allò que t’agradava comença a fer-se tediós. Un bon dia cau en les teves mans un ribeiro. T’agrada, saps que és diferent, però encara sols pecar amb el Simón. Els temps pasa i arriba el moment en que cates un vi negre envellit en bota de roure. En eixe moment t’adones que realment és bo, així com també t’adones que de no haver-te educat poc a poc no hagueres arribat a apreciar-ho tant. I és en aquest moment en el que ni se’t passa pel cap tornar al punt de partida. Ara et gires i veus la gent passant-ho d’allò més be amb el Simón però ja és tard per a tu, no pots trair-te, saps que ja no tornaràs a gaudir amb la majoria, i no t’importa. Tan sols tems estar encara mig cec. I mig cec estava amb Queen però estic segur que no amb el sinyo Howe. I em gire i entenc que un neòfit no sabrà apreciar-lo, però no m’importa.
