Ja tinc la bateria de la càmera fotogràfica carregada. Ja tinc la càmera (ui, per cert! Sabeu que tots paguem un poc més per les càmeres digitals perque el format JPG està patentat?) preparada per a fer fotografies de la manifestació de demà. Posaré un enllaç (ui, sabeu que el sistema d’enllaços d’Internet està patentat?) a la plana de les fotografies. Estic molt nerviós, tant pel canvi de pla de la carrera, com pel meu futur professional… be, en realitat, pel futur de la meva societat.

(Llegeix més…)

Vaig passar per l’Opencor i vaig vore la caixeta i, total, per a una o dos cerveses que te fas a la setmana ho vaig agarrar…

Cóm me l’estime! Tot i que, si, ja ho se, no son blaves… Nooo!!! Tranquilitat, estic de conya!

Otres, com cuida la mare al seu únic xiquet (xiquet d’equis equis uve palito palito palito!). Osti tu, s’ha fixtat i tot amb que en el poso del got hi ha l’escut de Chimay! La veritat és que m’ha deixat bocabadat la dóna. Li he dit que tenia l’obligació de possar-ho al diari:

- Tens una pàgina a Internet?

- Juas! ¬¬’ Clar que si!

- No me poses!!!

Per respecte (per les Chimays) no puc ensenyar-vos qui és ma mare (shhh…)

Ie, neeeens i nenes!! Dissabte, 2 d’Abril el germà de la pinxu i la seua, ara ja, dona, es van casar a l’Esglèsia Que Bonito Andamio Central Major. El detall inesperat fou que el ram de la núvia va anar a parar a mans de Silvia…oohhh!! No sé si heu vist mai a Silvia possar-se roja! Li haguera fet una foto pero jo tampoc sabia ben be què fer, quina parida es esta del ram? Que vol dir tot açò? Eixos crits de “que se levante, que se levante, que se levante!” mels deien a mi? Pfff…quina vergonya.

(Llegeix més…)

Ostres, no soc amo ni del meu propi servidor. M’han obligat a posar aquesta fotografia[1]:

No sé qui serà el nen de la toalla, però estic segur que està meditant sobre Processadors del Llenguatge.

[1]: Obviament, ja que la fotografia és meva…

De menys a més…

Soc cabut (neeens, figurativament). Fins ara no volia acceptar que estic perdut (per ara, per ara… ara que estic escrivint aquestes línies mentres estan explicant que explicitament s’està construint l’arbre de derivació i implicitament l’AST) en les pràctiques de Processadors del Llenguatge.

Demà em perdré a les d’Arquitectura de Computadors.

Anem millorant amb Fitxers i Bases de Dades, i amb la temuda Teoría d’Autòmats i Llenguatges Formals (osti, no hi ha altra opció).

Al menys estic content per què acave de rebre un SMS de /peseb’ocs/ dient que ja tenen el meu reproductor d’MP3. Ale… prompte gaudiré de l’oncle Howe Gelb a tot arreu!

Domingo 10 de Abril. Llego al lugar del concierto las 21:30. Pago y entro. La entrada es una estafa. Correpsonde a una consumición de un antiguo local de conciertos de Palma: Sonotone.

No pone ni concierto ni nada. 12 euros. La sala está vacía. Me siento al lado de la barra. Pido una coca-cola.

Veo pasar a un tipo esquelético que sale fuera de la sala. Era Josele. Comienza a llegar gente. Menos de 100 personas cuando empieza el concierto. Estamos en familia. La gente de nuestra edad para arriba.

Empieza con una canción triste.

(Llegeix més…)

M’agrada el fursbo! M’encisa! Em torna boig! I com que em pose tant nerviós em dedique a coses més interessants:

Gràcies Miguel Angel per fer-me més amena la tarda, encara que en ocasions ha estat massa. Bon soparet de la UJI, idoni per a desconectar de la mateixa UJI…