Aquest comentari m’ha pillat les puntes dels dits. No sé què he fet amb unes fotografies preses a la meva piscina amb uns cosos danone convenientment tapats amb unes camisetetes rojes molt ben perfilades gràcies a un programari informàtic anomenat The Gimp (vamo, una cosa semblant al Potochop). Be, si sé què he fet: les he borrat. Però quan? Per què? Vergonya supina?
El fet de buscar-les i no trobar-les m’ha donat una idea perquè he estat veient fotografies de l’estiu pasat preses a la piscina. El resultat és aquest (perdó per adelantat :-D):
(Llegeix més…)
L’altre dia parlant amb l’Alis em va vindre al cap un tema per al post que havia oblidat: no és que siga un tema molt transcendent, però em va asaltar el dubte mentre prenia unes cervesetes…
Ací, quan ja em begut prou, diem alló de:
- Uff, estic tip de beure.
O la més sentida:
- Estic fart de beure.
(Llegeix més…)
Tota la culpa la té aquest comentari (ho senc però t’ha tocat acceptar les conseqüencies :cool:). Dit i fet, com que soc un xic obedient (un poc mandrós, també és veritat) ací tenim el resultat. Què siga del vostre gust!
Assidus coneguts
Ah, i no és per a tant, que ixiu tots molt guapos!
PS: Dalt de la plana, apareix l’enllaç corresponent, al costat de “Autors” i de “Cites”.
Ostres, ahir vaig patir més del compte. L’anestèsia semblava que m’atravesava la boca de costat a costat quan em punxà el dotor, i ja un volta en la faena hi notava gelors i sensacions extranyes: ai!! a vore si no esta ben adormida la dent, hi pensava. Per sort ahir em va tocar l’infermera que més m’agrada 
(Llegeix més…)
El primer post que escric… anem a fer que siga especial,val? 
Sabeu eixa època de l’any que fa tan bon temps? Una temperatura ideal d’uns vint-i-cinc graus, comencem a destapar-nos i ens veiem tots blanquets sense marques de banyador ni res, no cal agafar jaqueta si no és per a eixir de nit, ens relacionem més que mai, vinga a quedar amb els companys de classe, dinant tots junts, comunicant-nos, coneixent gent nova de paisos llunyans… I és un mes tan bonic per a fer més forts els llaços familiars… sempre hi ha algun ratet per a la família en aquesta època!
(Llegeix més…)
Amanecí con los puños bien cerrados y la rabia insolente de mi juventud…
…això diu la cançò, i semblant ho deia abans Mario Benedetti.
(Llegeix més…)
En fi, una tonteria com una altra…
COPIA ÍNTEGRAMENTE ESTE E-MAIL Y PÉGALO EN EL NUEVO QUE VAS A ENVIAR, CAMBIA TODAS LAS RESPUESTAS A LAS PREGUNTAS POR LAS TUYAS, DESPUÉS ENVÍALO A TODOS TUS AMIGOS INCLUYENDO A LA PERSONA QUE TE LO ENVIÓ. LA TEORÍA ES QUE VAS A CONOCER MUCHAS PEQUEÑAS COSITAS ACERCA DE TUS AMIGOS. ACUÉRDATE DE ENVIARLO A LA PERSONA QUE TE LO MANDO (ESPERO RECIBIRLO, ENTONCES NO SOLO SERÉ TU AMIGO, SINO QUE SABREMOS MÁS UNO DEL OTRO).
(Llegeix més…)
¡La personalidad es lo que cuenta! Siwel, un chico joven con buen gusto por la canción sensible y bonita debió de tomar buena nota cuando terminó su set de canciones en Black Note (el día 6 de marzo, Valencia) y salió el encantador de personas al escenario. No se trata sólo de poner bien los acordes o de cantar correctamente, sino que hay que levantar la vista y comunicar. Mirar a los ojos a los allí presentes. ¿Es demasiado tímido? Luego lo vi más comunicativo y sonriente bajo el escenario.
(Llegeix més…)
Hola a tothom!
No coneixia esta cançò de Calamaro. Duc escoltant-la dos dies, quasi de manera continua… És una canço d’aquelles tristes, amb accent argentí, que et transporta a un port mariner, d’on surten naus i persones, desitjos i ànimes, per no tornar, tal volta, mai més.
És una canço de sentiments trist i desesperació, molt emotiva, que convida a la reflexió sobre el sentit de vida i la solitud.
(Llegeix més…)
