He estat d’exàmens i la pinya s’en va prou, lo suficient per a fer aquesta coguda visual:
De 16 presentats al darrer exàmen de Fitxers i Bases de Dades del pla vell (1991) de la Enginyeria en Informàtica, tan sols aquestos 3 l’han superat!
La Irina fa estona que s’ha quedat adormida al damunt de la toalla mentre prenia el sol. Duu els cascs de la ràdio enganxats a les orelles. No obstant i això, Marc i Sergei, a la seua vora, se la miren, impacients, en silenci. No els cal dir-se res: la Irina, allí, tota estesa, cap per baix, només amb la bragueta del bikini, provoca - dormint estant! - que els dos amics no puguen apartar la vista de la seua pell blanca, que brilla baix l’estesa capa de bronzejador.
Ja feia dies que no escribia res per ací així que m’he vist en la necesitat: Què posar? Què posar?…
Recordeu en Murphy? Cooorrecte, el de les lleis. Doncs be, la barana de la terrasa del maset ha estat tot l’hivern bruta de terra i merda. Aquest cap de setmana els meus pares l’han limpiada (junt amb la resta del maset). Doncs per ahí hi ha un pardalet cabró que se veu que ha trobat massa blanca la barana, i aprofitant el fang fet per la ploguda del dilluns ha deixat el seu grafiti:
Havía estat rumiant estos últims dies sobre la Bellesa de la Simetría, impresionat sobre el meu neocortex (eh?) un comentari que li vaig sentir a Punset (sí, el tipo ise de la 2 del pel blanc): tindre els ulls a la mateixa altura, ni una orella més gran o cap a fora que un altra, la perfecció simétrica de les dents, el nas lo més recte posible, que no es torça, que una cama no siga més curta que un altra és sinonim de Bellesa.
Sabeu com va morir el fill de Stalin, Iakov? No? Me lo temía…
El nostre admirat escriptor txeco, siiií, el indescriptible Milan Kundera, ens fa una entranyable descripció dels fets, seguit de una reflexió, persupost, kundariana. A este pas me pareix que li tindrem que pagar al nostre estimat escritor alguns royalties. No es gita u al llit sense saber algo més (de profit? això ja no ho sé…):
Fa temps em van regalar un llibre del Paulo Coelho, Maktub, un poc estrany, però en general em va agradar, el vaig llegir, el vaig deixar a la prestatgeria, i ahí estava fins fa un ratet. L’estava fullejant i crec que, en general, em va agradar més la primera volta (no recordava que el llibre nomenara a Sant-X o a un tal déu en dos de cada tres planes aproximadament), però una conversa al messenger d’aquesta nit m’ha fet recordar una cita del llibre:
El divendres pasat vaig pillar dos llibres de la biblioteca (no cal gastar-se un duro) de Milan Kundera després de llegir unes crítiques més que favorables: “La insoportable levedad del ser” i “La lentitud”. El diumenge, dia malaganós per exel·lència, vaig llegir un tros de “La lentitud” abans d’anar al concert de Damon & Naomi en Ricoamor (CS-City), que és el següent:
