Quasi s’acaba el mes i jo sense escriure el post… Sempre tot a última hora… No tinc massa temes de conversació últimament així que no em decidia a escriure… Hui he passat per la biblioteca del poli i he estat a punt de buscar algun llibre del Kundera a vore si m’inspirava, pero nooooooo!!!! Eixe és tema de Josevi, jo ahí no entre…

Dimarts vaig tindre la revisió de l’únic examen que he fet esta convocatòria, ahí va breument la història:

(Llegeix més…)

Tot i que no escrigau cap comentari, tot i que cregau altra cosa, se que entreu. Ah, Internet és molt mala i no és tot lo anònima que cap esperar… Així, fent ús de l’idea de l’article de Javi per a la boda d’Agustin i Nerea, vos faig aquest petit homenatge, perquè sé que ho voreu tard o d’hora.

I, al igual que li va passar a Agustin, pot ser un dia desperteu amb Vila-real empaperada amb aquesta fotografia!

De totes formes, sort xiquets!

(Llegeix més…)

Ahir per la vesprà vaig estar parlant-li d’elles a Paco (primer adult del repàs!!!). Saps quantes són, Paco, les magnituds fonamentals de la Física? Són set, es diuen… les 7 magnifíques! Paco, obria tot el que podia el ulls (després de 10 hores a Noken…). Les recordeu vosaltres, oh visitadors de xano-xano? El meu esperit didactic està hui ben despert:

(Llegeix més…)

Espere que els demés autors d’aquest blog seguisquen la coguda. En el meu cas, ho he fet per sadisme, obviament…

Actualització: Alis, Josevi, ja vos tinc reservat l’espai per a les fotografies :-D. Javi, Agus i demés gent satisfeta amb la seva cuitor, vos esperem!

(Llegeix més…)

Me acabo de leer “Ana Karenina” fascinado por la explicación que hace Milan Kundera del suicido de Ana. Ésta servirá de ejemplo para explicar mejor los conceptos estéticos y qué papel juegan en nuestra existencia; en la apreciación y compresión de ya sea una película (atención a los cinéfilos compulsivos; de Ana Karenina se han hecho varias películas) la obra pictórica de Picasso, la música de Coltrane, al vecino de enfrente o finalmente, este es nuestro caso, el desenlace de una novela: suicidio de Ana Karenina.

En la primera parte de “La estética y la existencia” Kundera nos cuenta que nos enfrentamos continuamente en nuestra vida diaria con lo bello, lo feo, lo cómico, lo trágico, lo vulgar, lo lírico… esto último, el lirismo, es lo que ponía como ejemplo Kundera en la explicación del frío comportamiento de Ulrich hacia Clarisa. Curioso el ejemplo que voy poner porque la obra de Tolstoi es antilírica (ojo, la obra de Musil también). Es más, Tolstoi odiaba el lirismo: abroncó a Rilke cuando este le habló del lirismo. Evidentemente al poeta alemán le entró por una oreja y le salió por otra. En “Ana Karenina” Tolstoi nos dice (a poco del suicidio de Ana) que la invade la fealdad (lo feo) y lo bello la abandona. Estos son los detonantes, fealdad y belleza, que intervienen según Milan Kundera y arrojan algo más de luz sobre el enigma del suicidio de Ana:

(Llegeix més…)

Los miles de lectores que me leen se pueden llevar una idea equivocada de Milan Kundera (mi primer (¡mentira!) amor literario: no es raro esto del amor literario, es un amor que nunca te traicionará y no te dejará porque te huela el aliento, hayas perdido un ojo o por un problema glandular hayas aumentado cincuenta kilos de golpe).

Mis posts en efecto pueden haber ahondado en la falsa impresión de que es un escritor obsesionado con los anos, la mierda y ocurrencias divertidas, y que es un escritor poco serio (o sea, incompetente) y muy dado a la peor chanza. Omitiendo mi fiel estilo Casto Escópico (ver cartelera Turia) que he venido utilizando todo este tiempo, para martirio mío trataré de escribir (transcribir: copiar) algo serio e interesante de este escritor checo sin contar una absurda historia escatológica (y sin muchos paréntesis, cosa que, como pueden comprobar es harto difícil ya).

(Llegeix més…)

Aquesta setmana pasada he estat estudiant al maset gràcies a que les festes de la Mare de Dèu de Gràcia de Vila-real estan molt ben ubicades pals estudiants normalets com jo que lis queden assignatures per a setembre i a que la meva finestra de la habitació de casa dona a un espai obert on arriben perfectament els crits de la gent de dos penyes i la música (ni fluixa ni bona) que hi posen. Així que aquesta nit he dormit al maset. Me gitava cap a les 3:30 estudiant TALF. Estic acagallonat!

De matí m’han despertat dolçament amb una telefonada, tant dolçament que m’he llançat a la piscina. I després de desdejunar 250 grs. de gelat he anat cap a la UJI on m’he trobat amb açò:

PS1: Obviament, quasi tot el que he escrit ha estat una coguda mental. Si veieu alguna cosa versemblant tan sols és pel producte de la vostra imaginació…

PS2: Gràcies al sensei de Dani.

Un dels missatges amb un contingut subliminal més estrafolari e inquietant a parts iguals de les últimes propagandes televisives es la del Buger King. ¿Sabeu quina dic? La del noi que va amb una bicicleta doble amb la novia darrere (una rubieta lolita-teenager total) per un parc i entren en un tunel. Al eixir del tunel al noi li fan el “cambiaso” i en el lloc on deuría de estar la rubieta sonriente i extasiá apareix un rei (mago?), o sea, el Rei de la Hamburguesa, que, al vore que el xic fot cara de extranyat (a vore qui no!) li dona una hamburguesa (que pareix de plástic, com la disfressa del rei). El noi al vore la hamburguesa se li il.lumina la cara i agarrant-la tot pagat li fot mos oblidant per complet a la seua novia. Cóm pot ser açò?

(Llegeix més…)

Fa uns anys vaig veure a casa de Javi i Josevi per primera vegada la pel·lícula “2001. Una odisea del Espacio”. Estrenada als cines fa quasi 40 anys encara no ha perdut el seu encant i futurisme. La banda sonora que és espectacular també fa més plaentera la seva visió. La pel·lícula ha envellit bé com els bon licors.

Un professor de física de la facultat ens va explicar la nau que apareix en una escena després del llançament d’un ós represantava el moviment d’un giròscop (un sòlid rígid sotmès a una força gravitatòria deixat lliurement que té un moviment de precessió). La simulació d’aquest moviment està molt ben feta front a altres “gazapos” de la història del cine com el camió que apareixia a la pel·lícula El Cid gravada a Peníscola.

(Llegeix més…)

Xano-xano ja te línea de roba íntima! Una prestigiosa dissenyadora italiana ha tret baix el nostre nom, però italianiçat: channo-channo, calçotets, slip, sostens i bragues per als forofos de la web.