En “Ferdydurke”, de Gombrowicz, el profesor Pimko decide transformar a Jojo (Pepito en la traducció argentina), un treitañero, en un adolescente de dieciséis años obligándole a pasar todos sus días en un banco escolar como un colegial más. La situación burlesca encierra una pregunta de hecho muy profunda: ¿acabará un adulto al que todo el mundo se dirige sistemáticamente como a un adolescente por perder la conciencia de su edad real? En términos más generales: ¿pasará el hombre a ser tal como lo ven y lo tratan los demás, o encontrará la fortaleza para salvaguardar, pese y contra todos, su identidad?

M.K.

Un dels motius que em van captivar de “Ferdydurke” es que planteja algo tan complex i fascinant (per a mí) com es la identitat. Qué es la identitat?

La idea que es fem de nosaltres en quina medida ve definida per les idees de les persones que tenim al voltant?

De vegades “no ens ofegem y estrangulem en la estreta y rígida concepció que de nosaltres tenen les demés persones”?

Pero, no intentem conseguir la identitat a través de la identificació amb un altre ser?

La identitat es la pugna copulativa de la nostra conciencia del que creem que som davant del que pensen de nosaltres els demés?

La identitat es algo en continua formació o no?

Aconsegueix la identitat “completarse” en la edad adulta?

(Llegeix més…)

Josevi | Cogudes Mentals | Div, 2005/Nov/11 — 18:57

Veig que la cosa está animada. No hi ha res que contar que valga la pena, no? Pues no, la veritat. Algunes de les següents cogudes mentals tracten o volen tractar de quin es el motiu de fons, el motiu real que ocultem, per el qual escrivim lo que escrivim, en un weblog per exemple, i fem el que fem.

Per a qui escrivim?

Per a qué escrivim?

Es llarg i hi ha molt i está per ahí el Ferdydurke, pero está escrit en blogs, parts, capituls, com vulgues, per a fer la lectura més amena i més fácil. La primera coguda está dedicada al incipient metrosexual del meu germà. Metrosexual que beu cervesa?

(Llegeix més…)

Funcionant amb el WordPress