Es temps de contes de Nadal, pero la veritat es que… (blufff mental) havia estat pensant en escriuren un, inventat, un parida, pero no ha pogut ser (sé que alguns ho deplorareu) tinc el disc dur un poc cremat, i no me ix res de res. Havia estat pensant també en ficarne un, pero buscant i fent memoria resulta que no en conec cap ni un. No son lo meu els contes nadalencs, per això a tots aquells que els done grima els Nadals no vos importará que copie este “conte”, está biografia, esta petita vida “imaginaria” (una de les meues favorites) del capitá Kid, del llibre “Vides imaginaries” de Marcel Schwob, que res te a vore amb els Nadals. (Tan sols te a vore amb la crueltat de que fa gala el Capitán Kid, que es queda de parbulari davant la crueltat estética de qui me fica les llumetes nadalenques al meu carrer. I al tio dels megáfonos que fica villancicos a tot volum el mate. El Capitán Kid penjava a este tio en un plis).
Alguns de vosaltres ja la coneixeu, la historia, ja ho sé, pero la relectura dels clasics (com este) produiex regocijo (joia), i més amb Marcel Schwob (amb una asombrosa i deliciosa traducció de Julián Pérez Millán).
No cal que gaste en vano adjetivos y palabrería (parauleria?) fútil i superflua per a dir qui era Marcel Schwob, pero hi ha una anécdota que parla per ella a soles de la categoría humana e intelectual de este escriptor francés: el dia del seu entarrament, on van acudir totes les grans figures intelectuals del París de fin de segle, Alfred Jarry va apareixer vestit de rigurós luto (tan afectat per les llágrimes que pareixía que s’havia pixat); el mateix Alfred Jarry que va apareixer vestit de dona, amb perruca inclosa el dia que van enterrar a Apollinaire (sí, el que estava en les trinxeres sopensant qué tenia més categoria poética si el txitxi o el forat de cagar).
Amb categoria poética vos felicite els Nadals: a tots aquells que entren per ací, tant els que diuen algo com els que no, que vos donen per la novena puerta celestial!
