Josevi | Extractes, Literatura | ds., 2006/feb./25 — 15:47

Según la mayoría de gente, el tiempo vuela cuando te estás divirtiendo… (pero) si te gusta la música y te concentras en ella, el tiempo pasa más lentamente. La música que no te gusta hace que el tiempo se contraiga y la música rápida hace que la percepción del tiempo aumente. A pesar de sus esfuerzos, la eficacia de la música Muzak se ha reducido porque cada vez somos más conscientes de su presencia en nuestro entorno. Esta situación ha provocado la aparición de una nueva teoría del sonido ambiental que postula que la música de fondo debería convertirse en una música de primer plano. La estrategia consiste en que los clientes escuchen la música de forma consciente para que lleguen a asociar una determinada banda sonora con un tienda. Así pues, mientras existan señales auditivas encubiertas capaces de modificar nuestra conducta y humor, seguiremos siendo sometidos a un bombardeo de sonidos calculados destinados a aumentar las ventas. Así lo explica el director de un servicio de música (ambiental) vía satélite del Reino Unido: “El sonido del silencio es una oportunidad de venta desaprovechada”.

Extracte de “Coerción: Por Qué Hacemos Caso A Lo Que Nos Dicen”, de Douglas Rushkoff, editorial La liebre de Marzo.

Josevi | Cogudes Mentals, Històries personals | dv., 2006/feb./17 — 20:32

Ja veus com està la cosa. Al treball el cul redonet (pero redonet redonet que pareix artificial!) d’un company em tempta. Quan em done compte ja lil estic mirant, es hipnotic. Deu meu, meu tinc que fer mirar. Aquest company, jove, rubiet, amb pinta de gimnasta rumano (deu de anar al gimnàs) es el meu tormento. Cualsevol dia pasarà pel meu costat i li fotré palmà al cul. No vull pensar el dia que arrive això, la puta cara que fotrà… i jo que li diré, com se me quedarà la cara.

(Llegeix més…)

Josevi | Històries personals, Literatura | dt., 2006/feb./07 — 11:53

S’han escrit estos dies un fum de articles força interesants sobre tot aquest rebombori i aldarull en el mòn islamic degut a unes caricatures de Mahoma (caricatures daneses!!!). No sé si la gent de xano-xano sa enterat de este fet, pero la veritat es que estos dibuixets (lo pitjor de tot es son força roïns) han provocat milers de protestes de “sacrilegi” i manifestacions (i sis morts!!!) de una violencia inusitada.

Darrere de tot açò com sempre hi deuen haber interesos polítics pero el malestar del poble islamic es real. I jo me pregunte com es posible que esta gent estiga tan molesta (per llei Mahoma no pot ser representat gráficament) i no s’agarren les coses amb més sentit del humor. Per a entendre millor aquesta falta de sentit del humor (en les religions hi ha una incompatibilitat entre lo cómic i lo sagrat) copie este xicotet text sobre el concepte estétic de la “agelastia” escrit (evidentment) per Milan Kundera.

Aquesta reflexió em resulta molt interesant, llegiu-la please:

(Llegeix més…)

Funcionant amb el WordPress