S’han escrit estos dies un fum de articles força interesants sobre tot aquest rebombori i aldarull en el mòn islamic degut a unes caricatures de Mahoma (caricatures daneses!!!). No sé si la gent de xano-xano sa enterat de este fet, pero la veritat es que estos dibuixets (lo pitjor de tot es son força roïns) han provocat milers de protestes de “sacrilegi” i manifestacions (i sis morts!!!) de una violencia inusitada.
Darrere de tot açò com sempre hi deuen haber interesos polítics pero el malestar del poble islamic es real. I jo me pregunte com es posible que esta gent estiga tan molesta (per llei Mahoma no pot ser representat gráficament) i no s’agarren les coses amb més sentit del humor. Per a entendre millor aquesta falta de sentit del humor (en les religions hi ha una incompatibilitat entre lo cómic i lo sagrat) copie este xicotet text sobre el concepte estétic de la “agelastia” escrit (evidentment) per Milan Kundera.
Aquesta reflexió em resulta molt interesant, llegiu-la please:
