Ja veus com està la cosa. Al treball el cul redonet (pero redonet redonet que pareix artificial!) d’un company em tempta. Quan em done compte ja lil estic mirant, es hipnotic. Deu meu, meu tinc que fer mirar. Aquest company, jove, rubiet, amb pinta de gimnasta rumano (deu de anar al gimnàs) es el meu tormento. Cualsevol dia pasarà pel meu costat i li fotré palmà al cul. No vull pensar el dia que arrive això, la puta cara que fotrà… i jo que li diré, com se me quedarà la cara.
