Tinc un veí que que treballa a una taulellera i al pobre se li veu la cara d’agobiat sempre que torna a casa. Tindrieu que vore’l, tot ell és un drama. Arriba amb unes ulleres com per a tropeçar amb elles. Té el pel tot rebolicat de tant que se’l grata. La seva pell és d’un color blanc malaltís i és que entre taulells i festes de cap de setmana passa la seua vida. Sí, aneu encaminats si penseu que és el típic masca-xapes que tant li fa reventar els altaveus del cotxe (i de paso, el descans dels veïns) amb makineta, reageton o… Camela [1].
