Josevi | Històries personals | Div, 2006/Mai/26 — 18:54

¿Qué es un pensamiento? Un fenómeno que traiciona cómo está hecho un espíritu -su cuadro- y lo que ese cuadro desea.

El occidental siente, comprende, divide espontáneamente por dos, con menos frecuencia por tres y subsidariamente por cuatro. El hindú más bien por cinco o por seis, o por diez o doce, o por treinta y dos o incluso por setenta y cuatro.

(Llegeix més…)

Javi | Històries personals | Dij, 2006/Mai/25 — 11:38

L’altre dia anava ociós pel poble, i vaig fer cap la biblioteca. Josevi m’havia dit que han ficat conexió a internet i vaig anar a esquadrinyar (per desgràcia, des de la finestra de ma casa no tinc massa bona visió de la biblioteca).

Doncs sí, hi ha alli tres ordinadors just només entrar, davant el mostrador. Situació ben meditada, vaig pensar: a la vista de tots i davant el taullel. Impossible baixar-se les pelis de Tio Crema. Llástima!

Vist que estaven tots el terminals ocupats, va anar el meu culet a parar sobre les cómodes i mullides butaques blavoses de la secció de prensa, i fullejant revistes sense cap intenció clara, em vaig topar amb el següent text:

(Llegeix més…)

Alis | Històries personals | Dts, 2006/Mai/23 — 21:54

Quin susto, tú… hui me n’he adonat que els veïns de davant són uns autèntics finestreros (paraula adoptada de l’argot vilarealenc)!!

I el problema no és que siguen cotilles, el problema és que s’amaguen darrere la cortina quan em gire cap a la finestra… vol dir aixó que em miraven a mi?? Quina por…

(Llegeix més…)

Josevi | Històries personals | Dill, 2006/Mai/22 — 12:49

La semana pasada no pude completar mi crítica cinematográfica, ni siquiera la empecé (debido a mis incontenibles digresiones), pero como di mi palabra de honor (y mi palabra de honor vale un pimiento) les hablaré de otra cosa. Bueno, vale, como afamado crítico de cine os diré que no vayáis al cine, ni se os ocurra, y punto. El verano se ha adelantado, y no sólo se nota por que las chicas van más ligeras, empieza uno a sudar como un cerdo y a ver ya (¡horror!) gente con chancletas y calcetines incorporados (hay que ser hortera) sino que también se nota en la cartelera (así como en invierno las hojas de los árboles empiezan a caer en verano los truños empiezan a caer en las carteleras: lo peor de todo como decía antes es que no estamos aún en verano). Yo estuve a punto de no entrar al cine y juro que no entro si no hubiera visto a una morena prácticamente en bikini entrar en el cine. Fue, como afamado crítico, lo que me indujo a entrar al cine y decantarme (no porque la morena entrará a ver está película) por ver La Edad de Hielo 2: El Deshielo.

(Llegeix més…)

Manolo | Històries personals | Dill, 2006/Mai/22 — 12:47

L’altre dia, Alícia em va enviar un correu-e d’un professor del Poli que va enviar als alumnes de SED.

Un par de compañeros vuestros me han comentado que el examen de SED podría cambiarse de fecha para evitar problemas con la visita del Papa a Valencia. ESTA NOTICIA NO HA SALIDO DE DIRECCIÓN DE LA ESCUELA: el examen sigue programado el mismo día (7/7 si no me equivoco).

Si hubiese novedades os las haría llegar por esta misma vía.

Un saludo

Vaja, vaja, vaja… Des del moment de matricular-te que coneixes la data de l’exàmen i ara venen amb estes. Be, no entraré (per ara) amb la visiteta i l’encontre mundial.

Al dia següet vaig conèixer que la meua professora de TALF l’havien operada d’apendicitis. Ens va enviar un correu-e dient, entre altres coses, que el darrer tema no entraria a l’exàmen. Com que això és per als del pla nou d’enginyeria en informàtica de la UJI (assignatura II20), jo soc del pla vell (E45) i al parcial de febrer van possar el mateix exàmen (i dia i hora i aules) per a les dos assignatures volia saber si podria lliurar-me jo també de part del temari. Així que:

Gloria [...] quería saber si el examen va a continuar siendo el mismo para los de la II20 como los de la E45. [...]

Ja conec les seues eixides, però clar, em va descolocar tant que tenia que possar-ho al blog:

Lo que me faltaba, que me dieras faena extra! ;-)

No, os voy a hacer el mismo examen, así que ¡a provecharse, leñe (que de vez en cuando tampoco viene mal, ¿no?)!

O sea, que como no apruebes, te afostio de forma no determinista :-D

No tots els del Poli son del Ku-klux-k… errr… Opus? ni tots els de la UJI son com esta. Tan sols m’agradaria tindre’n més del segon tipus :-P.

PS: Si, encara tinc TALF… :-)

Ara que arriba el estiu, i açò comporta en el imaginari col·lectiu de totes les edats bikinis, cuixes morenes, pits turgents, esquenes descubertes que lleven el singlot, panxetes sensuals, roba llauguereta, etc… este text de Michaux reflexiona sobre allò que se está perdent: l’erotisme: l’art de ensenyar lo suficient pero sense pasarsen, mai ensenyant-ho tot, sempre deixant el fruit prohibit per a l’imaginació (calenturienta). I dic que se está perdent perque u va a la platja i encontra cada vegada més nudistes i nosaltres, després d’un temps (un quart d’hora o una hora en un cas perdut) de mirar aquells pits com si no ho haguerem fet mai (sempre mirem els pits d’una xica com si no haguerem vist mai uns; i totes les dies o les nits molta gent encara te la costum de menjar entre apat i apat mamella (qué anem a fer, hi ha gent que mai pasará de la pubertat)) tenim que reconeixer, encara que siguen uns pits esplendit (erguidos y capaces de alimentar a toda Somalia) que allò no es res del altre mòn, inclús diria, en molts casos que son dignes de llástima (la Playboy TV ha fet molt de mal). Recordem que hi han pits garxos per ahí: per no fer una llista més llarga: raquíticos, ennegrecidos, desiguales, demasiado separados, los caídos: los que tocan el ombligo, los que tocan las rodillas, etc, rancios, puntiagudamente peligrosos, sin pezón, con solo pezón, secos, deshidratados, excesivamente triangulares, etc…

No corregau a la platja, no, fent vos il·lusions: un pit es pit un i no una cara.

Per a acabar me pareix brutal l’últim paràgraf. Pot ser Alis te algo que dir al respecte (Alis o algún ente femenino)?

(Música trágica: “Aparecen los huesos malayos…”). Collons, quina por de cuitor la dels balinesos!

(Llegeix més…)

Josevi | Històries personals, Pel·lícules | Dmc, 2006/Mai/17 — 12:54

Permítanme hacerles de crítico de cine, ya que no tienen - pues miren uno se presta a hacer una cosa detestable por el módico precio de “gratis” (aunque no es cierto porque tuve que pagar un alto precio, es decir, tuve que pagar una entrada de 5,50 machacantes de ala; y dónde se ha visto que uno trabaje y en vez de recibir peculio reciba la siniestra sonrisa de una taquillera pálida como la muerte misma acompañada de “son 5,50” (hágame el favor, señorita, de sonreír mejor o de no sonreír cuando dice semejante cifra, por favor, me está chafando el día)). Aprovechando mi lumbalgia “mecánica” que me tiene postrado (bondades del trabajo) y de baja (qué descanso, oigan) he decido ir al cine, que ya hacía lustros que no iba, a ver no una película en particular (no tengo ni idea de qué películas echan (debe ser sin h, no?) pues estoy descolocado y como ya he dicho hace un montón de tiempo que no piso la sagrada y mullidita alfombra de un cine) sino a que me sorprenda alguna maravilla (qué iluso!).

Pero antes de que les haga la crítica debo desviarme un poco, así lo entenderán mejor, es decir: mi estado de ánimo cuando llego al cine, a los Ábaco, conocido por todos ustedes.

(Llegeix més…)

Funcionant amb el WordPress