…quin grup series?
La familia Expósito-Font ho té clar!! La resposta, en les properes hores!!
AGUARDEU A UNES FOTOS EXPECTACULARS! Ou, Yeah!!
PD1: Esperem ansiosos una bona papanda i una portada a carrec de la Ruta66
PD2: ACTUALITZACIÓ: Ja estan penjades les fotos!
(Llegeix més…)
Desconeguts i benintencionats navegants que heu tingut la ventura de vindre a parar a aquest post. Les dues xiques de la foto, joves d’esperit, es pregunten una d’eixes coses que tots ens hem preguntat alguna volta: Quina edat aparentem?
- Delfina: Conxita, tu saps lo be que estás, tota morena ja, quina pell mes llustrosa i agraïda tens. I jo tota plena de pigues, tu saps si en tinc!!
- Conxita: Calla, calla dona, això són les cremes d’Avon que me fique, son mooolt bones Delfina; ja te duré el cataleg i me fas una comanda; que ara a l’istiu estan molt be de preu.
Així és que, anònims visitants, estes dues xiques s’han deixat fotografiar per a que intenteu adivinar l’edat que aparenten, i elles, rejovenides es recomforten amb les vostres càvales.
Vinga, animeu-se, que farem una porra!!
PD: Una d’elles, ha confesat que tanta vergonya li fa dir l’edat, que als impresos per emplenar ja no ho fica mai!! Es més mala gossa, ha apuntillat l’altra. Rises generals.
Una xiqueta arribant de la catequesis li diu a sa mare:
- Mamá, qué suerte tienen los de Cádiz!
- Qué suerte tienen, hija? Por qué lo dices? - la mare es mira la filla tota extranyada.
- Porque Cristo, cogiendo el vino dijo: ” Tomad, y bebed,bebed. Éste es mi Cáiz” !!!
Vos imagineu un Déu així de festero, i en ganes de juerga? Per cert, el Papa està a punt de ver-nos una visiteta i colapsar Valencia, i pre-beatificar el President Camps. Que teniu pensat anar a vorE’L? Rajeu, rajeu!!
Hola a tots:
Sono ritornato… Gràcies a Manolo per no tancar la paradeta. Espere que ens veurem prompte este estiu i també confie en augmentar la meua freqüència de “posteo”. He comprovat que darrerament torneu a estar més encesos que un misto en la vostra activitat bloggera.
El post no és original però crec que val la pena. És una mostra dels farols que podem fer utlitzant les noves tecnologies i de la poténcia de difusió a través del youtube fonamentalment. Una mostra de cultura i història mallorquina.
(Llegeix més…)
Reproducció de la conversa amb mon pare, mentre l’home escoltava encandilat a Javi Mata amb els cascs a les orelles després del dinar:
Pare (ficant cara d’Stimpy emocionat): Vols anar a Barcelona per 12€ a vore “juar” al Vila-real B este dissabte no l’altre?
Fill (cara d’incredulitat): Qué!!??
Pare Es que el Vila-real fica un autobús per a que la gent del poble vaja a animar a “l’equipo”.
Fill (contenint-se): ¬¬
Pare (més radiant i feliç si cap): Què me dius?!!
Fill (després d’una pausa i inspiració, repetix per enèsima volta): Voràs, es que tinc l’examen de l’oposició al dilluns següent…
Pare (tornant-se a colocar els casc, entre contrariat i defraudat): Ah? Ja es l’examen? Jo que sé quan el tens??
[Fi de la reproducció]
Després diuen que pares i fills no tenim comunicació, però, és que tela!! Comunicar-se amb algun pare es pegar-se de cabotaes contra la paret!!
p.d: Manolo, m’has d’explicar (soc un poc curtet) com puc ficar-hi links a paraules del post!!
En el doble disco recopilatori que em vaig comprar al Corte Inglés de Yo La Tengo “Prisoners of Love: A smattering of scintilling senescent songs 1985-2003″ venia esta anécdota escrita per Ira Kaplan del concert que van fer a Valencia el 3-29-01 al que el meu germà i jo vam asistir estupefactes:

(Llegeix més…)

La semana pasada vaig rebre una trucada del Corte Inglés, ja no ho recordava, informanme que ja tenien el llibre que els havia demanat, “Vida y opiniones del caballero Tristram Shandy” de Laurence Sterne, obra cumbre de la literatura anglosajona i de la literatura a seques. Un llibre innencontrable en Castelló. Increible, pero cert. No se me pot acusar de vendrem al Corte Inglés. No han sigut poques vegades que me patejat Castelló sense exit, pasant a rebuscar per totes les llibreries desde Argot i Plácido fins la premiada llibreria Babel. Ninguna de estes llibreries tenien en les seues estanteries el llibre de Sterne. Es com si no tingueren el Quijote. I pense en tota aquesta gent que vol salvar les llibreries. Hi ha un error en pensar que en les grans superficies només hi ha que llibres basura, best-sellers horripilants com Código Da Vinci i altres trunyos. També hi ha un error al pensar que només les grans superficies exposen esta infraliteratura a primera fila per que les llibreries (per lo menos en Castelló) també ho fan. Entran en Argot encontre en les primeres prestatgeries els mateixos llibres que quan entre en la llibreria del Corte inglés. Els llibres que me interesen están en el fondo i moltes vegades tinc que preguntar perque no hi ha manera de encontrar algo.
(Llegeix més…)
Hui estava al descans a una classe a la Facultat d’Humanitats, quan ha ocorregut allò que sempre havia somiat: una minifalda rubia i una morena ondulejant han obert la porta. S’han quedat mirant-me (jo estava assegut a una de les taules de l’aula) i la rubia, després d’una pausa, ha xiuxiuejat mentre la morena es desfeia de gust en un dolç somriure:
-Hmmmun francés?
(Llegeix més…)
Estimats amics, col.laboradors del blogs, navegant ociosos i finestrers diversos, com ja sabeu, és ésta época d’examens finals i per tant, época en que les contribucions en forma de post augmenten de manera inversa al que diu la lògica.
Al vore-vos estusiasmats amb les cançons que surtien del meu reproductor d’mp3, allà a la vora de la Uji; al quedar colpits per la música de Jaume Sisa - com ben bé no podria ser d’altra manera- he decidit que conegau alguns dels origens i ferments de tans originals cançons. Haig de dir, que jo mateixa, em sentit atret per saber qui era eixe Papasseit, amb la rosa als llavis, a qui cita a la seues sonaetes.
(Llegeix més…)
Ja estan ací.
Ja han arribat.
Discretament.
Ja estan ací,
No per casualitat,
tot just avui.
Si-Si-Si
Ja estan ací.
Ja han arribat.
No se’n fieu!
Ja estan ací.
Directament,
des de l’infern!
Si-si-si
Ja estan ací,
Ja han arribat,
no s’acosteu!
Ja estan ací,
les Picantones,
No les pareu!!
(Llegeix més…)