Doncs este és el llibre que li vaig pispar ahir al meu germà, i a bon segur que és més divertit que els de W.G.Sebald, i també te dibuixos 
El llibre es una traducció de la biografia que un tal Samuel Johnson, de llarg i encorbat nas, escriví el 1756 sobre el metge anglés Thomas Browne ( o Thomas Brown(i)e de Chocolate, com li deien els crítics de l’època). El sinyo Brown(i)e, visqué al segle anterior: metge a Oxford i viatger pels països d’Europa en la seua joventut, decidí finalment escriure els seus pensaments i experiencies, i fer-les públiques per a la societat. Te un recull d’estudis ben diversos. Una part d’ells es mostra a “Sobre errores vulgares”, on analitza, raona i critica les creences populars de l’època.
Anit només vaig poder llegir les primeres fulles que Samuel Johnson escriu sobre ell, i vaig trobar el següent fragment, on relata la dona amb qui va contraure matrimoni, particularment interessant.
(Llegeix més…)
Un dels autors contemporanis que més m´ha impresionat es W.G. Sebald. En la meua dispar, feliç i fortuita lectura mai he lleguit, crec, més de dos o tres llibres seguits d´un mateix autor. Increíblement, reflexionant-lo ara, com si no m´haguera adonat dels llibres que han caigut a les meues mans últimament podem contar entre ells les quatre noveles del escriptor alemá. Una explicació vaga de esta absorció es la impresionant e hipnótica veu de Sebald, que m´ha tingut hipnótic durant les últimes semanes.
Una de les coses que més sorpren (al principi) de les quatre noveles de Sebald (Vértigo, Los emigrados, Los anillos de Saturno y Austerlitz) que han anat polulan per casa son els dibuixos, fotocopies de documents i fotografies que hi han en ells. En casa tots curiosejaven els llibres preguntantse o preguntantme qué eren aquelles imatges.
Al final del capitul IV de “Los anillos de Saturno” llegueixo açò:
(Llegeix més…)
De vegades es produeixen unes coincidencies en la vida que et fan pensar. Tals coincidencies pareixen ser, se donen la maña, més ficció novelada o película de celuloide que realitat. I u pensa de vegades, quan es testimoni directe de estes coincidencies, que no poques vegades la ficció s´ha nutrit de la realitat o que la realitat es més ficció que la ficció propia: encara que es cert que no hem vist mai, per lo menos a mí me consta així, a un tipo amb calçotets rojos volan per ahí fent de altruista(1). En el rutinari trajecte que faig de casa a la biblioteca i de la biblioteca a casa m´ han ocorregut tres d´eixes coincidencies que et fan pensar.
(Llegeix més…)
Interessant està resultant, amics, la lectura del llibret…
Moment ideal per al post, en este desèrtic mes d’Agost: mes d’oci, descans i de vacances laborals. Especialment dedicat per a tots aquells qui temen l’arribada immiment del setembre…
Salutacions també -no sé si encara ens llegiu!- per als meus excompanys de SP.
(Llegeix més…)
