De vegades es produeixen unes coincidencies en la vida que et fan pensar. Tals coincidencies pareixen ser, se donen la maña, més ficció novelada o película de celuloide que realitat. I u pensa de vegades, quan es testimoni directe de estes coincidencies, que no poques vegades la ficció s´ha nutrit de la realitat o que la realitat es més ficció que la ficció propia: encara que es cert que no hem vist mai, per lo menos a mí me consta així, a un tipo amb calçotets rojos volan per ahí fent de altruista(1). En el rutinari trajecte que faig de casa a la biblioteca i de la biblioteca a casa m´ han ocorregut tres d´eixes coincidencies que et fan pensar.
