Un dels autors contemporanis que més m´ha impresionat es W.G. Sebald. En la meua dispar, feliç i fortuita lectura mai he lleguit, crec, més de dos o tres llibres seguits d´un mateix autor. Increíblement, reflexionant-lo ara, com si no m´haguera adonat dels llibres que han caigut a les meues mans últimament podem contar entre ells les quatre noveles del escriptor alemá. Una explicació vaga de esta absorció es la impresionant e hipnótica veu de Sebald, que m´ha tingut hipnótic durant les últimes semanes.
Una de les coses que més sorpren (al principi) de les quatre noveles de Sebald (Vértigo, Los emigrados, Los anillos de Saturno y Austerlitz) que han anat polulan per casa son els dibuixos, fotocopies de documents i fotografies que hi han en ells. En casa tots curiosejaven els llibres preguntantse o preguntantme qué eren aquelles imatges.
Al final del capitul IV de “Los anillos de Saturno” llegueixo açò:
