Hi ha que vore cóm pasen els anys. Molt poca gent pot asegurar que no li preocupa eixe fet. Està dins el mateix sac de mentides que tot el món diu sense cap problema, tant comunes que quasi s’ho acaben creient:
- No veig els programes de cotilleo.
- No m’importa el meu pes.
- No m’importa el pas del temps.
- Què dius, jo soc progre!!
Doncs no senyors, a mi m’importa el pas del temps, i molt! I assumisc les altres, tret d’una! No, de dos… Mmm… d’una i mitja, va, que certs programes poden arribar a ser molt divertits !
- Així que la Leti està apunt de petar?
- Ufff, els llongos i les mones de pasqua, com se noten!
- Merda de noticia, com pot fer tant de temps?
- Jijiji, papà, vine que te vull contar un acudit que he rebut hui per correu-e…
Aquest matí m’ha arribat un correu-e que no puc més que compartir amb tots vosaltres. Sense acritud!
VALENCIANS I VALENCIANES, AÇÒ HO EXPLICA TOT! LLEGIU AMB ATENCIÓ:
Diuen que, quan Déu va crear el món, perquè els homes prosperaren, els va concedir dos virtuts. Així:
Als suïssos els va fer ordenats i complidors de la llei.
Als anglesos, flegmàtics i estudiosos.
Als japonesos, treballadors i disciplinats.
Als italians, alegres i espontanis.
Als francesos, cultes i patriotes.
Quan va arribar el torn dels valencians, Déu es girà cap a l’àngel notari i li digué:
-Els valencians seran intel·ligents, bones persones i del Partit Popular.
Quan va acabar de definir la creació, l’àngel li diu a Déu:
-Senyor, li heu donat a tots els pobles del món dos virtuts i als valencians tres! Això farà que prevalguen sobre tots els altres pobles de la Terra.
Déu respongué:
-Xe, tens raó… Però bé, com les virtuts divines no es poden llevar, farem que cada valencià només en puga tindre dos.
Es per això que hi ha tres tipus de valencians:
Les bones persones i del Partit Popular, no poden ser intel·ligents.
Els intel·ligents i del Partit Popular, no poden ser bones persones.
Les bones persones i intel·ligents, no poden ser del Partit Popular.
Paraula de Déu.
Sigueu bones persones i intel·ligents sempre, però més quan vinguen les eleccions.
REENVIA AQUEST MAIL IMMEDIATAMENT, O NO TORNARÀS A MENJAR MAI MÉS PAELLA NI A BEURE MISTELA AMB ELS AMIGATXOS, NO SE’T LLIGARÀ L’ALLIOLI I ET CAURÀ UNA PEDREGÀ EN EL BANCAL.
Si algú ha vist hui a C9-bufa’m un ou el capítol de Ranger Texas -sí, ja ho sé que ja són ganes- i l’ha pogut gravar amb la intuició de que jo anava a escriure este post li agraïria que m’enviara una còpia. No ha tingut desperdici: Chusco Norris, amb la seua inconfusible barbeta, la camisa a quadres per dins els texans i el paquet ben apretat, s’ha enfrontat a un dels casos més perillosos d’esta infumable saga, que, redéu!, sembla no acabar mai: ha deixat la pistola (mal fet home!!! - perdò, perdò, ha estat un arrebato) i l’ha substituït per una pissarra i un “clarió”, molt, molt, afilat!!
Hi havia una carta per a ell damunt l’aparador de l’entrada. Es sorprengué perquè no havia dit a ningú on anava, sols havia insinuat al seu blog que havia de marxar fora per uns dies. Tancà fermament la porta de la cabana, i, mirant el seu nou amagatall, obrí el sobre. No hi havia signatari, i al mig del full unes inquietant lletres majúscules:
A ver, tome asiento, coja un folio y vaya poniendo su nombre y URL. El examen es muy sencillo y consta de un único ejercicio, que dice así:
Responda el responsable lector/a a esta sencilla cuestión. Esmérese, pues la respuesta que dé incrementará positiva o negativamente el número de visitas a su blog. La pregunta que se le plantea es, y siéntese bien o le pongo un parte, repito, la pregunta es:
¿Cómo se crea riqueza en el Mundo, si cree que esto es posible?
Tiene todo el tiempo que necesite; haga buena letra y no quiero nada a lápiz. Gracias.
Qui no coneix el Canon in D de Pachelbel? Qui? Qui?
Què? Que no saps què és? Mira, per a tu et deixe aquesta versió de guitarra eléctrica (que pot ser t’agrade més si ets dels qui no saben del que parle):
!
