“¿Te gustaría Castellonear? ¿Qué es castellonear? Esta es la pregunta que se hace hoy miles de personas.”

Rédeu jo què he fet ara! Estes eren les primeres frases de la carta que m’havien enviat des de Castelló Cultural i que llegia, com és la meua costum des de fa temps, segut cómodament a la tassa del vàter.

-Noo! Horror! Però què punyetes s’han inventat ara?

(Llegeix més…)

Amb crits de “Que bote, que bote!!” i “¡Presidente, Presidente!” Carlos Fabra celebrava anit el seu apabullant triomf amb una alegria que li surtia pels porus de la pell i que quedà plasmada en una impresionant foto al diari, on un Fabra rejuvenit queda immortalizat en l’aire, davant d’un públic que l’aclama i el venera.

Un Fabra emocionat, es dirigia al seu electorat, que embogia per moments. Més crits, més salts! Una brillantor apareixia baix els flashos a la cara del President de la Diputació. Emocionat, plorava. Es tragué un mocador i llevant-se per primera volta les seues ulleres davant el seus conciudadans s’eixugà les llàgrimes que li brotaven de l’ull:

- Gracias amigos - els prometí - esta vez sí que nos vamos a forrar!!

El públic embogit agità amb fervor les banderes populars, la intensitat dels vítols pujà ensordidorament i un Carlos Fabra, d’espirit jovenil i dinàmic, es llançà sobre la tarima per oferir a les noves generacions un frenètic ball de hip-hop.

Xarrant amb José Luis (lo siento, no pongo ninguna URL porque cambias blog mas que de ropa interior ) sobre noms de dominis (donant-li idees per a la seua nova web, veieu? ), i deixant a banda alguns poc agraciats ( ¬¬’ ), li va vindre al cap el nom d’aquest blog en castellà, i va dir:

- Algo que no suene a… ¿pueblo? Más cosmopolita, rollo “Hablando con Eva”, “Birria digital”, “Cogudes mentals”, etc., etc.
- Ese ultimo es bueno, ¿eh? Grandeee, Joseviii. xDD
- Jajajaja. Podria sacar la version en castellano: “Mentes cocidas”. Mentescocidas. ajjajajajajajajaj

No m’ho puc llevar del cap des de que ho he vist: Una ninfa jamona, amb el cos de Maria Font -aquell seu cos de quan compartíem classe en segon de BUP- ha estat plantada al mig d’una nova rotonda… i un jovenil socialista alcaldable ha aprofitat per situar-se tot just darrere per contemplar, amb brillor al ulls, aquell magnífic culàs.

Estic segur que ha estat un acte del tot premeditat. Una jove nínfa aleteja suportada pel somriure sociata. Una imatge que cala al subconscient de tot aquell votant que arribe al nostre poblet per la entrada Nord… A qui votareu?? Si esteu encara indecisos, doneu-li dos o tres voltetes a la rotonda i ho tindreu ben clar!!

En todo hombre dormita un profeta, y cuando se despierta hay un poco más de mal en el mundo… La locura de predicar.

Si tuvieramos el justo sentido de nuestra posición en el mundo, si comparar fuera inseparable de vivir, la revelación de nuestra ínfima presencia nos aplastaría. Pero vivir es cegarse sobre sus propias dimensiones.

(Llegeix més…)

Com últimament estic rebent entusiastes comentaris a les crítiques que penje de la prensa musical, pues bueno, he pensat, per qué no penjes una altra? Com ara mateix estic sentit unes grans i bones vibracions al respecte vaig a penajarla; pero claro que, com no estic tonto de remate, entenc que no es el mateix llegir una crítica d´un disc que escoltar-lo, pero, si se me permitís, pose la mà al foc que casi segur no sentiu cap plaer o interés de saber qui es Billy Bremmer i en llegir la crítica, pero per el contrari la experiencia de escoltar este disc, això ja no está en la meua mà, vos proporcionará el mateix plaer com una llepà al ojete, a saber: escalfret que recorre l´esquena i sonrisa, quan no, risa tonta en la jeta (sento esta comparació per als no versats en el tema que encara no s´han adentrat en els misterisos i placenters secrets anals) Claro que, potser me enganye… no tots reben amb el mateix entusiasme una llepà al cul.

(Llegeix més…)

Divertidíssim llibre de Bohumil Hrabal del qual es va filmar l’any 1967, tant sols dos any després de la seua publicació, una fidedigna i oscaritzada pel.lícula amb el mateix nom que la novel·la de l’autor txec. És després del nostre amic Kundera, el segon txec de qui he llegit una obra. I la veritat, són uns caxondos estos txecos!!

Magnífica és la introducció que fa l’autor de la família del personatge principal: un virginal aprenent de ferroviari durant l’ocupació alemanya, qui intenta llevar-se la vida tallant-se les venes dins d’una banyera després de no haver pogut fer-li l’amor a la seua xicona. Narra la fatal disfunció amb una memorable frase “yo era un hombre cuando me metí en la cama con ella, era un hombre cuando nos besábamos, pero cuando se puso encima de mí me mustié como un lirio“.

Tant el llibre, com la pel·lícula, comencen contant-nos la feliç vida del besavi del nostre jove amic:

(Llegeix més…)

Breu:
Em preguntava si algun assidu vindrà al concert de Fito & Fitipaldis huí…