Estés boca amunt, amb les mans creuades, sobre el sofá de l’apartament (un quart) em vaig adormir, en mitj d’una calitxa assassina alleujerada tan sols per una llaujera brisa, meditan el perqué de certes coses enigmátiques (pot ser “meditar” siga una acció excesiva, diguem que “reflexionava”, o millor encara, els pensaments corrien, o amb un [...]