Estés boca amunt, amb les mans creuades, sobre el sofá de l’apartament (un quart) em vaig adormir, en mitj d’una calitxa assassina alleujerada tan sols per una llaujera brisa, meditan el perqué de certes coses enigmátiques (pot ser “meditar” siga una acció excesiva, diguem que “reflexionava”, o millor encara, els pensaments corrien, o amb un to un poc més poetic podriem dir que es filtraven per la meua ment) com ara: Per qué tots els jocs esportius d’hivern o d’estiu o les olimpiades deportives es juguen sempre en Stutgart o Helsinki? Eh, per qué? De alguna manera, amb la ment ja casi fora de joc, un poc onnubilada, l’últim que recorde era una cosa que em tenía molt capficat: el perqué no matava a la gent que utilitza expresións com ara: “Chachi” o la seua versió més llarga i horrorosa: “Chachipiruli”; o: “que “flipe”, tio”, i sobretot, la pitjor de totes, la que més me crispa: “Osti, tia, açò es “superguay”". I preguntan-me el per que no matava a eixes persones a garrotades vaig entrar en eixa fase que precedis a la son que es la duermevela amb la imatge d’una escena que me omplia de satisfacció: un negre enorme irrumpia en un plató de televisió on estava Mercedes Milà, concentrada explicant al “conmocionado espectador” no sé quin tema d’actualitat, que ella havía destripat amb la sagasitat d’una experta periodista, de “largo recorrido” quan el negre es planta al seu costat i comença a transpirar profusament a medida que la periodista avança, quan de sobte, i per a horror dels més mojigatos i fans de la Milà, el negre començá un atac ferotge a punyades sobre la cara de la sagaz periodista. En aquell moment, quan el negre havia decidit que la cara ja la tenia prou arreglada i ara començava un atac indiscriminat amb una serie inacavable de punyades a la panja, vaig pensar amb regocijo que ara la Milà ja tenia “la conmoción del espectador” asegurada i, amb un poc de desdén que “no era tan sagaz, pues si a mí se me fica al costat un negre com un jabali al costat i comença a transpirar profusament, no meu pense dos vegades per a eixir correns”.
