Encara que va creuar una bandada de búfals amb un jeep milimetre a milimetre i en va sortir viu; i que una cobra estiguera a punt de mosegarlo allá al mitj del desert, a kilómetres d’un hospital, on la picadura esdevindría mortal; i que, una nit sopan a la intemperie, en el Parc Nacional de Mikumi, Tanzania, amb ministres del gobern tanzano, embaixadors, generals, etc, un elefant extraviat de la bandada (el més perillós: “se halla en estado de “amok” y es un agresor frenético que se abalanza sobre aldeas, arrasando chozas y matando a personas y animales…”) es plantara de sobte davant d’ells amb aire amenaçador, Ryszard Kapuscinski solia dir que la gent quan pensa en els perills que es pot trovar en l’África sol errar. Sol pensar que será devorat en la sabana per un lleó; que será atacat per un elefant o per un rinoceront boig, o que se’l menjará un cocodril. Res més lluny de la realitat, en l’África el animal més perillos, com haureu intuit per el títol del post, es el mosquit. Eixams i eixams de mosquit et devoren literalment.
Ryszard Kapuscinski en la seua estancia en l’África a llarg de més de vint anys va contreure i patir en més d’una ocasió la malaria. La malaria es una enfermetat parasitaria que es contrau per la picadura d’un mosquit anomenat Anófeles. Amb el seu estil característic ens relata así la vegada que va estar apunt matarlo la malaria, ja que poc després de haverse recuperat, amb un estat físic débil i baix de defenses, va contraure la tuberculosi, algo que prou comú en l’África.
