Una petita mostra de la meua incapacitat intel·lectual una volta passada la vintena (si es que alguna volta n’havia tingut!!). Haig de fer este senzill exercici:
Actividad 12: Dibujar una evolvente con una circunferencia directriz o evoluta de 2 cm. de radio.
Diumenge 18 de Novembre, un poblet de Mallorca, no més de 150 persones en un xicotet teatre. Més car haver anat al cine.
Ruper Ordorika, el cantant-poeta-literat, ulleres de pasta negra, cabells obscurs i engirgolats, aspecte intelectualoide, obre el concert amb un mea culpa.
“Esta canción es sobre mi generación, generosa pero profundamente equivocada”
Veu profunda i penetrant acompanyada només de la seua guitarra i el contrabaix de Jon que podria haver sigut John perquè Ruper ha viscut a NYC i Londres llargues temporades.
Fa una estona, estava jo emparrat en l’aula informàtica de la caixa rural pensant en lo be que pillaria el llit per haver-me despertat a les 2:30 h. i no haver ja pogut agarrar la sonera [1] quan, de sobte, em fixe en que un dels usuaris de l’aula estava mirant una pàgina web que em semblava familiar:
—Collons!— he sentit dir, sense adonar-me fins uns segons més tard que eixe esclat provenia de mi mateix.
I una llagrimeta ha lliscat la meua galta mentres veia que el xic somreia mentres llegia Cogudes Mentals.
[1]: Com podeu vore, he aprofitat altra vegada per a acabar de fer-li un llavat de cara al blog.
PS: No havia reconegut de seguida el blog perquè el xic estava emprant el puto Internet Explorer, que feia que es veiés tot descolocat. Mira tu per on també m’ha servit per a retocar quatre coses per a que se veja (per ara) millor amb l’IE. No em cansaré de dir-ho: Amics, feu el favor de ni obrir l’IE! Això va sobre tot per a tú, usuari del lloc número 8 .