Si estàs fins els collons de la falta de rigor informatiu a Internet. Si cada notícia que llegeixes tens que passar-la pels filtres:
- L’ésser humà que ho ha escrit és un patan.
- L’ésser humà que ho ha escrit no té ni puta idea.
- L’ésser humà que ho ha escrit té menys de 18 anys (incloent l’edat intel·lectual).
- Massa interessos comercials darrere.
- Massa interessos pol·lítics darrere.
- Amiguisme (xuplamenta mútua de membres sexuals).
- …
Si eres així, com jo, estàs malalt!!! Si eres així, com jo, feliç 28/12, feliç dia sense Internet: “Per a una bona salut mental”, Telahinco, dotze mesos, dotze causes.
PD: Algú s’atreveix a nomenar possibles titulars? A ser possible, penseu en medis més formals que Internet en tot el seu conjunt, medis amb anys d’experiència, amb bona reputació, que no inventen notícies al tún-tún, amb professionals… medis com El Mundo, 20 Minutos, El País i, si m’apureu, El Tomate.
Nota invisible del paquete: Al interesado, pásese a recogerlo por casa de los dos hermanos nada más lea esta breve nota.
G
G
El secret dels “galls” de qualsevol RockStar que s’aprecie:
(Llegeix més…)
No us asusteu amb el títol. No anem a resoldre cap equació diferencial.
Només us posaré la següent equació visual:
+
Una imatge diuen que val més que cent paraules, ací vos fartareu de vore la confusió entre realitat i ficció. El mite de la caverna del S.XXI, el món Matrix.
=
http://www.nextlimit.com/realflow/img/videos/realflow_showreel2007_externalsonido.html
El més sorprenent és que els creadors de l’enginy tècnic són espanyols. El seu currículum impressiona, com també la humiltat de Víctor González, el director executiu i fundador de l’empresa Next Limit, al que ahir vaig conèixer assistint a una conferència a Palma. A més aquesta mateixa setmana han sigut guardonats amb un premi técnic de l’Academia de Hollywood. Poc a poc esperits emprenedors ens fan oblidar a Unamuno i el seu crit desgarrador de lamentació: ¡Qué inventen ellos!
plof! shf, shf… prf, prf… shof
La Leyenda continua! Ànim Manolo!! Sempre pot ser pitjor…
(Llegeix més…)
La llarga espera s’ha acabat. Ja tornen a estar en funcionament les cogudes! Ara, des de Califòrnia! Ha estat dur el canvi però encara queden coses per configurar :-S. Tranquils, no vos pense donar la tabarra amb detalls tècnics. Pfff…
Salut! Brindem! Mmm… Fem una birra?
Volia ser el primer a comentar en el cogudesmentals 2.0 però el meu amic Javi se m’ha avançat i per partida triple, incloent blog de standby. Quina sorpresa! Serà per esta sana competència que ens portem esta tardor i que ha animat molt el cotarro. 
M’he animat a fer el primer post perquè no he pogut realitzar cap comentari. Manolo activa els comentaris!
Com sóc molt malpensat he pensat que potser fora un requiriment del nou servidor. Tanmateix no crec que Schwarzanegger a Califòrnia ens tinga tanta estima.
Més tard us faré una aproximació pràctica, terriblement pragmàtica però a a la vegada molt espectacular al món de la mecànica de fluïds.
Nota: L’article original està a http://esperantlescogudesmentals.blogspot.com/
Mon pare es prenia el seu conyacot anal·lògic, remenava i remenava la copa mentre continuava pensant el que li havia dit:
—Que les Cogudes estaran en Amèrica?
—Aixó és…
—I dius que heu de pagar?
—Sí clar, un lloger…
—I si jo entre a la vostra web he de pagar?
—No home, aixó no.
—Pues no ho veig clar —remena, que te remena—dic jo que lo interessant seria que qui vullguera entrar pagara, no?
—…
—No entenc jo estes xuminaes vostres.
—…
—Està bo este conyaquet, eh?
—Pues ficament dos didets, papà…
Nota: L’article original està a http://esperantlescogudesmentals.blogspot.com/
Un dia hem de parlar de les fantàstiques propagandes que fan a la ràdio de CCC i CEAC: em fiquen nerviós fins la exasperació. Está TOT perfectament pensant i estudiat al mil·límetre: el text, les veus joves, els sons de fons i incidix en tots aquells aspecte en els quals fracasa l’educació tradicional.
Hi ha un que és ja un clàssic: el d’apendre a tocar la Guitarra. No t’has de preocupar per res. Apendràs a soles (ja ho pots jurar!) —diuen— de forma natural, sense adonar-te’n. Si en 40 dies no toques almneys 5 cançons només pot ser per timidesa! Haig de recordar esta frase per als meus alumnes. Em sembla fantàstica. I no t’has de preocupar per la guitarra, ells te la regalen!
En això venia pensant en el cotxe quan tornava hui de Torrent mentres escoltava la ràdio, quan m’han vingut a la ment el que el professor de música ha repartit hui entre el Cor de Professor durant l’assaig del Concert de Nadal (el tio es un caxondo que havia d’acabar sent músic: s’apellida Juanes Bisbal!). Era esta partitura, sense lletra, pero d’una apassionada seguideta…
Nota: L’article original està a http://esperantlescogudesmentals.blogspot.com/
—Uff, molt
—No sé si podré aguantar fins que arribem…
—A mi me pasa igual. Tinc un post que vol eixir!
—Jo estic igual tu, fa tres dies que no faig…
—Mira! Crec que ací podràs postejar, mentres arribem
—Oh! Que bé!
Fa ja més de 10 anys que Anari, Ana Rita Alberdi, va traure el seu primer disc. La carrera d’esta xica sempre ha gosat de molt bones crítiques encara que continua en per al gran públic en el major dels anonimats.
(Llegeix més…)
