—Agáchate p’abajo— li deia la mare a una criatura d’uns dos anys, que amb els pantalons mig baixats provava d’aliviar-se entre una vorera —quasi tant alta com ella!— i la roda d’un cotxe ampliàment aparcat.
Vaig creuar el carrer, mig rient-me, xocat per l’expressió, i al cridar a l’interfon una veu metàlica em responia:
—¿Quién?
Aquella interjecció em dugué a la ment la imatge de la negra, de cara redona i mirada apàtica, que aten per les vesprades al taulell de la consulta de l’arranca-queixals. Trasbalsat per la parquetat i la redundància del llenguatge, estés sobre aquell extrany silló, mentre li ensenya les dents i genives a una mascareta parlaxina d’un color verd oliva.
No tinc la imatge. Ahir, per la antiga carretera de Borriana —en lo que abans era el Clot— una fila ininterrompuda de cotxes estacionats, xopats per la plutja i amb un curiós eczema que els omplia la pell metàlica: recoberts, fins al mateix capó, per milers de paperets de colors!!
Fins els inerts vehicles han contret la Sanpasqualitis!!
Una bona amiga m’ha enviat aquest enllaç que no té desperdici: Onda a la Valenciclopèdia. Aquesta xica és oriünda del mateix poble i s’ha fartat de riure —com supose que ho haurà fet l’autor de tan genial pàgina del wiki Valenciopèdia— però amigues seues i companyes blaveres no li han trobat la gràcia. No ho entenem. Per la meua part només desitjaria que Marsala llegira aquesta petició: Fes el favor d’escriure les entrades dels pobles veïns i si comences per Vila-real, molt millor!
La darrera perla que vos deixe és aquesta entrada sobre el membre més prolífic del clan dels Fabricios.
La Laia sempre es ficava en embolics. Havia quedat amb dues amigues per beure i celebrar que… bé, a aquelles hores de la nit ja havia oblidat quin havia estat el motiu de tan sobtada celebració, però, mentre arrugava el front, intentant sense èxit recordar-ho, es deia que a bon segur que en devia de ser un de ben gros. Quedar un dimecres la nit!!
—Vinga va, encetem la botella d’absenta!— resolgué finalment, cridant les seues amigues des del balcó de l’apartament.
—Estàs segura? Mira que és forta…
—I tant que n’estic!— rigué la Laia.
(Llegeix més…)
