Va succeir el dissabte de fa tres setmanes. (Com ha passat de ràpid el temps i jo encara sense postejar-lo!)
Encara estava al llit, en aquell moment dubitatiu però plàcid d’alçar-se o quedar-se uns minuts més. Potser era la segona o tercera vegada que havia pensat en romandre un minutets més. No obstant, és veritat que a l’estiu la incertesa és més fàcil de resoldre que a l’hivern.
